Resultats de la cerca

Filla del navegant oceànic basc Álvaro Basterra, s’inicià en classe optimist al Real Club Marítimo del Abra de Bilbao Posteriorment passà al Club Nàutic El Balís En classe 420 guanyà una Imperia Winter Regatta 2007 i una Copa d’Espanya en categoria absoluta 2008 També ha navegat en creuer, concretament en classe platu 25 i en elliott 6 m

Doctorat en bacteriologia i immunologia per la Universitat de Harvard 1970 i professor a la Universitat de Missouri des del 1975, la seva aportació principal és el desenvolupament d’una tècnica biotecnològica anomenada phage display , amb la qual s’insereixen seqüències de proteïnes en un bacteriòfag  amb la finalitat d’identificar gens El 2018 rebé el premi Nobel de química, compartit amb Frances Arnold  i Gregory Paul Winter

Germà de l’escultor Pau Gargallo El 1911 entrà al món del cinema a la sucursal de la Gaumont a Barcelona, on acabà essent el responsable de lloguers i publicitat A principi de la dècada de 1920 debutà com a argumentista escenògraf de La tía Ramona 1927, Nick Winter A continuació dirigí La última cita 1928, adaptació de la seva pròpia obra teatral que començà realitzant N Winter, però que acabà assumint ell mateix Després feu La España de hoy 1928-29, un semidocumental de propaganda turística per a la Mediterránea Films, davant les imminents exposicions…

Membre del grup poètic The Movement, en una primera etapa s’inspirà en els poetes anglesos del s XVIII, amb obres com A Winter Talent 1957 i New and Selected Poems 1961 Posteriorment fou influït per Ezra Pound, com és palès a Sequence for Francis Parkman 1961 o a Essex Poems 1969 Publicà també assaigs crítics, d’entre els quals es destaca Ezra Pound Poet as Sculptor 1964 i les memòries These the Companions 1982

Pertany a la segona generació experimental Collaborà a Gard Sivik i Nieuw Vlaams Tijdschrift La seva poesia, dura i hermètica, revela tanmateix una personalitat molt sensible, difícil als contactes socials A la fi dels anys seixanta la seva obra versà sobre els problemes històrics actuals Dues publicacions contenen gairebé tota la seva obra poètica completa Instrumentarium voor een winter ‘Instrumentari per a un hivern’, 1963, que reuneix la poesia de 1955-60, i Mijn tegenstem ‘La meva contraveu’, 1973, que aplega la poesia de 1966-73

Visqué quasi sempre a Anglaterra, on es casà amb el poeta Ted Hughes L’únic llibre que publicà en vida fou The Colossus 1960 La seva aportació poètica més interessant es troba a Ariel 1965, plenament dins la línia de “poesia confessional”, pròpia de Lowell i Berryman La seva novella The Bell Jar 1963, molt autobiogràfica, se centra en un intent de suïcidi jovenívol i la revisà poc abans del seu suïcidi definitiu El seu marit aplegà la resta de la seva poesia en dos volums Crossing the Water 1971 i Winter Trees 1971

Començà escrivint una poesia que ultrapassa l’experiència vital i s’inclina al misticisme La Primera Guerra Mundial i la filosofia de Spengler li inspiraren visions d’un pessimisme total Tota la seva obra canta, d’una manera tètrica i grandiosa, amb accents gairebé de monotonia exorcitzadora, tot allò que la humanitat ha perdut o renegat Entre les seves obres es destaquen Voorbij de wegen ‘Més enllà dels camins’, 1920, Een winter aan zee ‘Un hivern vora el mar’, 1937 i els quatre volums de la seva Obra completa 1948

Representant destacat dels Angry Young Men, la seva abundant obra comprèn gèneres diversos, com la poesia A Word Carved on a Sill , 1960 Wildtrack , 1965, i Letters to Five Artists , 1965, la novella Hurry on Down , 1953 The Contenders , 1958 Strike the Father Dead , 1962 The Smaller Sky , 1967 A Winter in the Hills , 1970, i Comedies , 1990, la narració breu i l’assaig, camp en el qual destacà The Living World of Shakespeare , 1964 A House for the Truth , 1972 Samuel Johnson , 1974, i Professing Poetry , 1977 Escriví l’autobiografia Sprightly Running 1962

Graduada en antropologia i art dramàtic, debutà al teatre l’any 1974 i no fou fins el 1982 que actuà per primer cop en un film The World According to Garp, 1982, de George Roy Hill Posteriorment ha alternat els escenaris amb la televisió i el cinema Ha estat reconeguda sobretot en papers de dones calculadores, ambicioses i dures The Big Chill 1983, de Lawrence Kasdan, The Natural 1984 de Barry Levinson, Jagged Edge 1985, de Richard Marquand,  Fatal Attraction 1988, d’Adrian Lyne Dangerous Liaisons 1988, de Stephen Frears,  Reversal of Fortune 1990, de Barbet Scroeder Hamlet 1991…

Oscar d’interpretació 1933 per Morning Glory , el 1934 fou premiada a Venècia per Little Women , i el 1967, el 1968 i el 1981 rebé novament l’Oscar d’interpretació per Guess who's Coming to Dinner , The Lion in Winter i On Golden Pond, respectivament Encarnà personatges dramàtics, còmics o tragicòmics Actuà, també, a The Philadelphia Story 1940, Bringing up Baby 1938, Dragon Seed 1944, The African Queen 1952, The Mad-Woman of Chaillot 1968, The Trojan Women 1971, Rooster Cogburn 1976, The Ultimate Solution of Grace Quigley 1984 i Love Affair 1994 Publicà l’autobiografia Me…