Resultats de la cerca
Es mostren 3460 resultats
xarxa cooperativa
Xarxa constituïda per nodes interactius que aporten valor afegit als nodes veïns amb l’objectiu d’ampliar la connectivitat de la xarxa sencera.
L’arquitectura de les xarxes cooperatives és generalment distribuïda, on els nodes poden cooperar de diferents maneres Algunes formes de cooperació són el reenviament de missatges rebuts d’altres nodes cap a un destinatari final o bé, per exemple, compartir informació de la xarxa per tal de reduir la senyalització provinent de nodes centrals de la xarxa
xarxa interna
Electrònica i informàtica
Xarxa privada d’àrea local dissenyada i desenvolupada seguint els protocols propis d’internet.
La característica d’aquestes xarxes és que poden accedir a internet o a qualsevol altra autopista de la informació que usi el protocol TCP/IP amb facilitat, alhora que ofereixen a l’entorn privat generalment empreses les mateixes eines d’ús i navegació que internet A més, permeten definir una zona pública, accessible des d’internet, dins la xarxa privada per tal d’oferir serveis catàleg electrònic per a la venda de productes, per exemple o informació diversa caràtula de l’empresa i la seva activitat, etc Per tal d’evitar que l’accés a la zona pública de la xarxa…
xarxa local
Electrònica i informàtica
Xarxa que permet la connexió de diversos ordinadors i terminals, sense línies telefòniques de la xarxa pública.
És coneguda amb la sigla LAN de l’anglès Local Area Network Les xarxes locals són cada cop més emprades perquè permeten la interconnexió de diferents ordinadors en un mateix edifici o en un grup reduït d’edificis d’aquesta manera és possible compartir recursos, transferir grans volums de dades, intercanviar informació de fabricació, etc Hi ha tres tipologies utilitzades correntment en les LAN en estrella, en bus i en anell També hi ha diferents mètodes d’accés el CSMA/CD Carrier Sense Multiple Access/Collision Detection , el Token Passing i el TDMA Actualment hom disposa de xarxes locals…
xarxa sinòptica
Meteorologia
Xarxa d’estacions meteorològiques que tenen un programa específic d’observacions simultànies, generalment coordinades per l’Organització Meteorològica Mundial.
Aquesta xarxa actua a gran escala les estacions disten entre si, com a mínim, uns 100 km i abasta una gran extensió de territori, com pot ser un continent, un hemisferi o la totalitat de la superfície terrestre Les dades de la xarxa sinòptica constitueixen l’entrada per a inicialitzar l’estat de l’atmosfera als models numèrics de predicció meteorològica
xarxa recíproca
Mineralogia i petrografia
Xarxa formada a partir de les translacions K=K1 b1 + K2 b2 + K3 b3
.
Els b i són els vectors de la xarxa cristallina a i definits per b 1 = a 2 × a 3 a 1 a 2 × a 3 , etc de la definició resulta que satifan que a 1 b 1 = 1, b 1 b 2 =0, etc sistema cristallí, zones de Brillouin
xarxa multisalt
Electrònica i informàtica
Xarxa de comunicació on els equips terminals es comuniquen mitjançant diversos equips intermedis, els quals participen de la comunicació retransmetent la informació d’un punt a un altre cap al seu destí.
El terme es refereix normalment a tecnologies de xarxes sense fils En xarxes de cable, aquest concepte es coneix com a xarxa punt a punt commutada En l’àmbit de les xarxes sense fil, es parla de xarxes multisalt per contrast amb les xarxes d’accés basades en la comunicació amb una estació base o un punt d’accés que gestiona les comunicacions de tots els terminals al seu abast En una xarxa multisalt, els terminals poden participar en comunicacions alienes agafant el rol de node intermedi encarregat de la retransmissió Els dos conceptes es poden combinar per ampliar…
xarxa recurrent
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa neuronal en què l’ordre de les neurones artificials no segueix cap tipus de jerarquia i cada una pot estar connectada a qualsevol altra.
Aquest tipus de xarxa té en compte el concepte de retroacció de la informació i, per tant, permet reprocessar una mateixa dada diverses vegades
xarxa VSAT
Xarxa formada per estacions VSAT, i generalment també per una estació central, interconnectades per satèl·lit, per a comunicacions personals i empresarials de veu, dades, text i vídeo.
Són estructurades en estrella, amb l’estació central que estableix l’enllaç entre un ordinador o una xarxa fixa i les VSAT a través del satèllit, o bé en malla, sense estació central, amb enllaços punt a punt per satèllit entre les VSAT
xarxa geodèsica
Geografia
Geologia
Conjunt de punts d’una superfície geogràfica, els quals hom ha mesurat amb precisió mitjançant mètodes adequats (triangulació); aquests punts són escollits de tal manera, que constitueixen els vèrtexs d’una xarxa quadrangular.
Aquesta construcció serveix per a determinar la posició geodèsica de qualsevol punt de l’esmentada superfície Els punts que determinen els vèrtexs d’una xarxa geodèsica reben el nom de vèrtexs geodèsics de primer ordre , i han d’ésser determinats amb un error màxim d’1,26’, per la qual cosa calen com a mínim 48 mesures útils Els altres punts de la superfície, la posició dels quals és calculada a partir dels vèrtexs de primer ordre, reben el nom de vèrtexs de segon ordre, tercer ordre i quart ordre , segons la precisió de les mesures vèrtex geodèsic
xarxa viària
Construcció i obres públiques
Conjunt de les vies de circulació destinades a articular el transport terrestre en una zona geogràfica determinada.
En les vies interurbanes, d’acord amb la classificació establerta a la xarxa de carreteres de Catalunya, hom anomena xarxa viària bàsica la destinada a la circulació de pas a través del territori i al trànsit intern de llarga distància xarxa viària comarcal la que serveix a la circulació general dels centres comarcals entre si i amb les ciutats més importants, i xarxa viària local el conjunt de les vies que serveixen per a la circulació intermunicipal, les de connexió d’aquestes amb els nuclis no servits per les xarxes de nivell superior, i…