Resultats de la cerca

Fou financer i funcionari al servei de Jaume I Batlle de Saragossa des del 1257, el 1260 recaptà rendes reials a Aragó, i almenys des del 1262 feia préstecs al rei El 1276 era batlle de València i collectava diners a la merindad de Saragossa En temps de Pere II fou batlle de Saragossa 1276 i arrendador de rendes reials aragoneses 1277

Fill del cartògraf Cresques Abraham , pertanyia a la comunitat jueva Seguí la professió paterna de dibuixant de miniatures, mapes i brúixoles, per la qual cosa mantingué relacions amb la Casa Reial d’Aragó Participà, amb el seu pare, en l’elaboració de l’ Atles català , i sovint tots dos són analitzats conjuntament i de manera general en els estudis sobre la cartografia mallorquina Pere el Cerimoniós i Joan I li concediren el títol de familiar reial 1380, 1381 Hom no en coneix descendència, malgrat l’autorització de bigàmia que havia obtingut el 1381 El 1391, a causa del saqueig del call de…

Era net de Jahudán de Cavallería i fill d’Astruc Bonsenyor, l’un i l’altre amb càrrecs a la cort de Jaume I El seu germà Bondavid Bonsenyor fou alfaquí i ambaixador de Jaume II El 1294 li fou concedida la facultat de redactar documents públics en àrab El 1333 traduí de l’àrab al català, a sou de Jaume II, un llibre de medicina d' al-Zaḥrāwī , avui perdut Uns vint anys abans havia compost, per encàrrec del mateix rei, Paraules de savis e de filòsofs , recull de 753 proverbis i sentències morals i pràctiques, traduïdes de llibres en àrab Llur agrupació en capítols temàtics molt…

Emigrat a Lisboa amb motiu del decret d’expulsió del 1492, hi visqué com a convers fins que aconseguí d’establir-se a Turquia Escriví aprofitant i continuant l’obra del seu pare, Yěhudà ibn Verga el Šébet Yěhudà ‘La vara de Judà’, 1525-35, recull desordenat de les diverses persecucions sofertes pel poble jueu al llarg de la història Tradicionalment hom ha acceptat erròniament que l’obra d’ibn Verga era la font hebrea fonamental per al coneixement del desenvolupament de la disputa de Tortosa

Encapçalada per Yehudà ibn Saul ibn Ṭibbōn de Granada i installada a la Provença, els seus mestres portaren a terme una important tasca de traducció a l’hebreu d’obres escrites en àrab entre els jueus provençals desconeixedors d’aquesta llengua Són notables també Šĕmuel ibn Yĕhudà ibn Ṭibbōn , fill de l’anterior i nascut a Lunèl, que traduí, sobretot, Maimònides i Aristòtil a través d’Averrois, i el seu fill Mošé ibn Šĕmuel ibn Ṭibbōn Marsella 1240 — 1283 Altres membres de la família, i també traductors, foren Ya'aqob ben Mahir ibn Ṭibbōn i Abba Mari al-Anatoli 1194-1285, gendre…

Intervingué activament en la controvèrsia de Tortosa Té un escrit conservat en l’obra Šébet Yěhudà de Šělomó ibn Verga

El llibre és una rèplica a l’obra antifeminista de Yěhudà ibn Šabbetay, sense superar l’estil i la gràcia d’aquest i sense convèncer

És autor del Neum Ašer ben Yěhudà , poema en prosa rimada on narra les aventures del protagonista darrere una dona, seguint l’estil de les maqāmat d’al-Ḥarirī

Els seus membres, acusats de conspiradors, passaren a Toledo i a Nàpols Pretenia descendir de la nissaga reial de David Membres seus foren Iṣḥaq Abrabanel , polític i comentarista bíblic, i el seu fill Yěhudà, escriptor conegut per Lleó Hebreu