Resultats de la cerca

Estudià piano i violí al Conservatori Municipal de Barcelona, i posteriorment harmonia i composició amb J Zamacois Actuà com a intèrpret de trompa a l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i a l’Orquestra Amics dels Clàssics fins el 1936 Els anys quaranta s’especialitzà en la música de ball, de la qual fou un destre arranjador, i també s’inicià en la cobla, gènere que finalment conreà a bastament i en el qual obtingué nombrosos premis i destacà com un dels primers experimentadors en combinacions instrumentals La seva producció també inclou música de cambra, lieder i algunes peces…

Format al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, posteriorment esdevingué professor de piano al mateix centre i també impartí classes a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Interessat en l’aprenentatge de la música, i especialment en el del llenguatge musical, escriví, juntament amb Lluís Millet, una Teoría completa de la música i, en solitari, Veinticinco lecciones de solfeo, rítmicas y de estilo Fou coautor del conegut Mètode de solfeig LAZ , amb J Zamacois i JB Lambert Tanmateix, no oblidà la composició i conreà diversos gèneres, entre els quals s’inclouen la…

Cursà estudis de piano i contrabaix amb els mestres J Zamacois, J Pich i Santasusana, J Caminals i F Sala al Conservatori de Música de Barcelona El 1958 fou contractat com a membre de l’Orquestra Municipal de Barcelona Acompanyant habitual del cantant Joan Manuel Serrat, actuà en totes les seves gires internacionals fins el 1976 Ha collaborat també amb altres cantants de la generació de la Nova Cançó, com Raimon, Lluís Llach o Marina Rossell Ha estat un destacat intèrpret en el terreny del jazz , músic habitual del Jamboree, component de la Big Band de …

Certs teòrics de la música J Zamacois, per exemple s’hi refereixen, per bé que indirectament, com a ’temps semifort’ i ho fan exclusivament en el compàs quaternari En aquest cas, un compàs es dividiria en dos semicompassos de dos temps cadascun O, dit a l’inrevés, els temps s’agruparien de dos en dos per a formar semicompassos, i aquests, també de dos en dos, per a formar compassos L’agrupament irregular dels temps en formar semicompassos dona origen a semicompassos asimètrics Aquest fenomen sol ser conegut amb el nom d' amalgama En compassos relativament petits com ara el de…

Fill del cantant Manuel Gas i germà de l’actor i director teatral Mario Gas, estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb Joan Gibert, Joaquim Zamacois i Joan Massià Als anys seixanta fou pianista de jazz i tocà, entre altres, amb Gerry Mulligan, Stéphane Grappelli i Bill Coleman Intsallat a Madrid el 1968, fou també durant molts anys músic d’estudi i acompanyant i director musical de cantants populars, entre els quals Nino Bravo, Lola Flores, Víctor Manuel, Miguel Ríos i Rocío Jurado Formà part també de diverses orquestres de jazz , i feu versions…

Format com a escolà de la catedral de Barcelona, a dotze anys començà a estudiar composició, orgue i piano Més tard ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Felip Pedrell i Enric Morera Ben aviat sobresortí com a compositor Fou director de diferents bandes musicals, com la dels Mossos d’Esquadra 1928-31, i de la temporada de Teatre Líric Català al Teatre Tívoli barceloní, on estrenà l’òpera Joan de Serrallonga  Escriví obres escèniques Donzella que va a la guerra , 1906  El foc de Sant Joan , 1907 i sarsueles, de les quals destaca  Por una mujer  1922…

Inicià els estudis de piano, violí, tenora i saxòfon a vuit anys al Conservatori de Música de Barcelona, amb mestres com J Coll, J Pich i Santasusana, J Zamacois i E Toldrà En finalitzar els estudis de saxòfon, obtingué el premi d’honor Després de perfeccionar-se a Finlàndia i Suècia, tornà a Barcelona l’any 1963 i collaborà amb diferents artistes de música lleugera i jazz , com Tete Montoliu, Pedro Iturralde i, posteriorment, Maria del Mar Bonet i Joan Manuel Serrat Per oposició obtingué les places de viola de l’OBC, de saxòfon a la Banda Municipal de Barcelona, de tenora…

Fins el 1896 estigué vinculada a la Banda Municipal de Barcelona, i la primera seu de l’escola fou al carrer de Lledó Josep Rodoreda fou director de les dues institucions Rodoreda volia donar a conèixer la música als joves i estimular-los perquè componguessin a través d’una institució oberta a totes les tendències estètiques i que, a més, reunís tots els recursos necessaris per a una completa formació artística La seva gestió fou durament criticada i abandonà el càrrec l’any 1896 Del 1896 al 1930 el substituí A Nicolau, i la direcció de la banda fou delegada a C Sadurní També l’any 1896 l’…

Aquest nomenà un patronat Eduard Fontserè, Jordi Rubió, Agustí Duran i Sanpere, Francesc Pujol, Josep Maria Batista i Roca per tal d’englobar diversos mecenatges seus anteriors la Fundació Montserrat Patxot i Rabell 1919, a benefici de noies pobres, preferentment filles de Sant Feliu de Guíxols la Fundació Maria Patxot i Rabell 1925, que donava beques d’estudis a noies sense mitjans econòmics la Fundació Clara Jubert de Patxot 1920, que facilitava pensions de vellesa els concursos Rafael Patxot i Ferrer 1920 per a estudis històrics, polítics i socials, convocats per l’Acadèmia de Bones…

Data ja de la Grècia clàssica, on la música era estudiada juntament amb altres disciplines La pedagogia musical tenia, en la cultura grega, dos aspectes molt diferenciats l’ensenyament teòric purament especulatiu i la interpretació, que era apresa mitjançant la imitació d’instrumentistes o cantants A l’Edat Mitjana els principis teòrics de la música formaven una de les quatre parts del quadrivi Els intèrprets eren formats a les capelles musicals d’esglésies o monestirs Eren iniciats com a escolans, més tard com a cantors o instrumentistes i alguns com a mestres de capella, que…