Resultats de la cerca

La seva família, d’origen jueu, emigrà a Barcelona el 1933 quan Hitler pujà al poder Posteriorment, en esclatar la Guerra Civil Espanyola 1936, passà a l’Uruguai, i finalment als EUA 1947, on es graduà a la Universitat de Harvard el 1951 i es doctorà el 1955 El 1957 s’incorporà a la Facultat d’Entomologia de la Universitat de Cornell, on l’any 1964 cofundà el Departament de Neurobiologia i Conducta, en el qual desenvolupà tota la seva carrera científica Fou un dels precursors de l’ecologia química a partir d’estudis amb insectes i aràcnids i seva utilització de substàncies químiques -tant…

Fill d’ Ignacio Bolívar Urrutia , el 1922 fou nomenat director del Museo de Ciencias Naturales Durant la Segona República Espanyola ocupà càrrecs públics i fou membre del patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona 1933, en representació del govern de la República Secretari del president Manuel Azaña 1936-39 i catedràtic de la Universitat de Madrid fins el 1939, s’exilià a Mèxic, on des del 1941 fou professor de l’Instituto Politécnico Nacional Cofundà 1940 i dirigí fins el 1944 la revista Ciencia És considerat el fundador de l’espeleologia a Mèxic Fou també molt actiu en les…

Catedràtic d’entomologia a la facultat de ciències de la Universitat de Madrid 1877, director de Museo Nacional de Ciencias Naturales i del Jardín Botánico de Madrid 1899-1939 Membre corresponent de la Institució Catalana d’Història Natural 1901 i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1909 Collaborà en l’organització de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona Era pare del zoòleg i polític Cándido Bolívar

Fou professor al museu d’història natural de París i creà el museu zoològic del Jardin des Plantes Protegit per Napoleó, participà com a científic en les expedicions a Egipte 1798 i a Portugal 1808 Estudià els organismes monstruosos i arribà a formular una teoria completa sobre aquesta nova ciència que ell anomenà teratologia Fou distingit amb una càtedra a la Sorbona, i dedicà la resta de la seva vida a l’ensenyament, a les recerques paleontològiques investigà l’existència de cocodrils del Juràssic a Normandia, de mamífers terciaris a l’Alvèrnia, etc i a la publicació d’articles i llibres,…

Professor de zoologia i paleontologia a la Universitat de Heidelberg 1878-1918 Publicà Studien über die ersten Entwicklungsvorgänge der Eizelle, die Zellteilung und die Konjugation der Infusorien ‘Estudis sobre les primeres etapes del desenvolupament de l’ou, la divisió cellular i la conjugació dels infusoris’, 1876 i diferents treballs sobre la seqüència de la mitosi, la meiosi i les primeres etapes del desenvolupament embrionari en les cèllules animals

Professa el 1902, i més tard s’ordenà de sacerdot El 1908, s’incorporà a la fundació de Lovaina, on es llicencià en filosofia Director del pupillatge de Terrassa, es dedicà a la malacologia, i descobrí espècies noves de molluscs com el Blaescospira Echinus Rocai , el Paspalum Rocanum i altres El 1915 fou destinat a Cuba, i hi fou nomenat vicari general de les Escoles Pies i rector a Guanabacoa 1925-28, on també millorà i enriquí el museu d’història natural del collegi, el jardí botànic i la biblioteca, i continuà les seves recerques En 1931-36 tornà a viure a Catalunya Publicà nombrosos…

Fou catedràtic de la universitat i director del museu zoològic de Heidelberg 1865-78 i del museu d’història natural d’Hamburg 1882-89 El 1865 anà a Mallorca amb Robert Bunsen, on tingueren contacte amb els intellectuals mallorquins El 1867 publicà les seves impressions d’aquest viatge en el llibre Die Insel Mallorka

Conreà la poesia i la narració, però destaquen sobretot les novelles Fra Piazza del Popolo 1867 i Fra den gamle Fabrik ‘De la vella fàbrica’, 1869, en les quals barreja elements romàntics i naturalistes

Féu una contribució important a l’estudi del comportament social, les agregacions i la distribució geogràfica d’animals tant en medis marítims com terrestres Escriví Ecological animal geography 1937, The social life of animals 1938 i Principles of animal ecology 1949

Amb THMorgan, contribuí a l’estudi de la localització dels gens en els cromosomes Rebé diversos premis, i ha publicat, entre altres obres, A History of Genetics 1965