Resultats de la cerca
Es mostren 467 resultats
prunera

Branques de prunera (Prunus domestica)
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 10 m d’alt, de fulles el·líptiques, crenades i pubescents en el revers, de flors blanques, en petits ramells, i de fruits (les prunes) comestibles.
Oriünd del Caucas, és naturalitzat a una gran part d’Europa i conreat en diverses zones temperades del món Vol terres fèrtils, humides i amb bon drenatge Les prunes són consumides crues, assecades i en conserva
rhebok
Mastologia
Artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, d’uns 75 cm d’alçària a la creu, banyes molt primes, rectes i curtes (només assoleixen els 2,8 cm), musell allargat, orelles llargues i esveltes, i pelatge lleonat clar.
Habita a les zones muntanyoses i humides, bé en planes amb aigua abundant, bé en els boscs en galeria situats al llarg dels rius i molt a prop dels aiguamolls És molt apreciat per la seva carn, per la qual cosa és molt cercat pels caçadors
avet de Douglas

Avet de Douglas
Jamain (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre de la família de les pinàcies, semblant a l’avet de fulles sempre verdes, d’uns 2-3,5 cm de llargada; les pinyes són d’un bru brillant, pèndules, de 5 a 10 cm de longitud.
En condicions òptimes l’avet de Douglas arriba a tenir fins a 100 m d’alçària, amb un tronc de 12 m de circumferència Es fa en extenses zones de l’oest nord-americà És plantat sovint a les terres humides d’Europa com a arbre forestal
ses Fontanelles
Zona humida situada al terme municipal de Palma (Mallorca).
És la zona d’aiguamolls més gran que resta al terme municipal de Palma Té uns 325000 m 2 i és a la badia de Palma, molt a la vora de s’Arenal, una de les principals zones turístiques de Mallorca, fet que n'ha afectat la conservació És un dels hàbitats del Limonium barceloi , una planta endèmica de l’arxipèlag balear, i encara gaudeix d’una important diversitat biològica Ses Fontanelles estan incloses en el Pla hidrològic de les Illes Balears, en la llista de zoneshumides, i és l’única àrea sense edificar de l’antic pla de Sant Jordi
badlands
Geomorfologia
Forma de relleu de les roques argiloses deguda a l’encaixament d’una xarxa de barrancs estrets, profunds i propers, separats per crestes més o menys agudes.
Es desenvolupen en zones de clima semiàrid o mediterrani de pluges intenses i sobtades, allà on el mantell vegetal és escàs En regions més humides, els badlands poden aparèixer a causa de la desaparició artificial de la vegetació erosió antròpica El mot prové de la regió de Bad Lands ‘terres dolentes’ de Dakota del Sud i de Nebraska EUA
Sierra Madre Oriental
Serralada
Serralada de Mèxic, que s’estén al llarg de la costa del golf de Mèxic des del SW de Texas fins a l’eix volcànic, al Cofre de Perote (Veracruz).
Té una longitud d’uns 1 300 km i una amplada mitjana de 50 km La direcció és N-S, i l’alçada mitjana és d’uns 1 500 m Assoleix la màxima altitud a Peña Nevada 4 056 m Constitueix la vora oriental de l’altiplà mexicà La vegetació és de boscs de coníferes a les zones més humides i de plantes xeròfiles a les més seques Hi ha jaciments de petroli
Aligot vesper
L’aligot vesper Pernis apivours és un ocell rapinyaire particular pel que fa a la seva dieta, ja que, tal i com reflecteix el seu nom, explota abelles i vespes, a més de micromamífers, polls i ous El color del plomatge és molt variable en el cas dels exemplars de la fotografia, feta al Berguedà, la femella a la dreta és més grisosa que el mascle a l’esquerra El poll, d’uns 15 dies, manté la taca blanquinosa al cap fins gairebé l’estat d’adult Noteu les barres negres de la cua, l’una prop de la punta i l’altra prop de la base, que caracteritzen l’espècie en vol Oriol Alamany L’aligot vesper…
llimac

Llimac
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Nom donat als gastròpodes pulmonats estilomatòfors de la família dels ariònids
i dels limàcids
.
Tenen el cos molt llarg, sense closca aparent i amb la pell del dors solcada de plecs longitudinals, excepte en una zona prominent situada darrere el cap, on la pell és llisa i sota la qual hi ha les restes de la closca Habiten en zones molt humides, i són perjudicials per a l’agricultura, puix que s’alimenten de fulles de plantes conreades Quan s’arrosseguen deixen un rastre mucós pel sòl Les espècies Agrion rufus , d’uns 10 cm de llargada, i Agriolimax apestis , de 7 cm, són comunes als Països Catalans
fauna de Jehol
Paleontologia
Ecosistema fòssil procedent del nord-est de la Xina i que data del Cretaci inferior, fa entre 133 i 120 milions d’anys.
El material fòssil de la fauna de Jehol es troba representat a les formacions Yixian i Jiufotang L’hàbitat consistia en zones humides amb nombrosos llacs que possibilitaren la sedimentació tranquilla i les condicions anòxiques per a la preservació excepcional de restes orgàniques Aquesta fauna ha assolit fama mundial gràcies a les troballes de diverses espècies de petits dinosaures amb plomes que documenten la transició entre aquests i els ocells Tanmateix, hom ha trobat, també, restes de plantes angiospermes, invertebrats gasteròpodes, bivalves, ostracodes, insectes, peixos,…
Cal Guardiola
Jaciment paleontològic
Jaciment del Plistocè inferior a la ciutat de Terrassa.
Fou excavat l’any 1997, fruit de la important concentració de material fossilífer aparegut durant els rebaixos de l’ampliació de la Mútua Sanitària d’aquesta localitat Un seguit d’esllavissades procedents de l’àrea actual de Matadepera afavorí la conservació d’una variada fauna d’un estadi climàtic temperat Entre aquesta fauna es trobaren animals vinculats a zones humides limítrofes, com els hipopòtams i els peixos d’altres més relacionats amb zones boscoses, com els cérvols gegants megaceronts i les daines, i d’altres més propis d’espais oberts, com el cavall de Stenon, l’elefant i el simi…