L’aligot vesper (Pernis apivours) és un ocell rapinyaire particular pel que fa a la seva dieta, ja que, tal i com reflecteix el seu nom, explota abelles i vespes, a més de micromamífers, polls i ous. El color del plomatge és molt variable; en el cas dels exemplars de la fotografia, feta al Berguedà, la femella (a la dreta) és més grisosa que el mascle (a l’esquerra). El poll, d’uns 15 dies, manté la taca blanquinosa al cap fins gairebé l’estat d’adult. Noteu les barres negres de la cua, l’una prop de la punta i l’altra prop de la base, que caracteritzen l’espècie en vol.
Oriol Alamany.
L’aligot vesper nidifica en un nombre reduït a la Catalunya Nord, i la resta del Principat, i tot i que encara no hi ha dades que ho confirmin també podria fer-ho a Andorra. A més, és un migrador molt comú, en migració a tots els Països Catalans, llevat de les Balears, on és menys abundant, tot i que s’observa regularment, sobretot a la primavera.
Durant l’època de migració és probablement el rapinyaire més comú al territori estudiat, car travessen les nostres terres les poblacions nadiues del centre i N d’Europa a l’W de Finlàndia i Alemanya. El flux principal deu travessar els Pirineus pel seu tram més oriental, encara que xifres menors poden passar per la Cerdanya i altres grans valls pirinenques, i creua el territori seguint la direcció NE-SW i a l’inrevés, fet que el fa ésser molt més escàs a la zona meridional d’Alacant i la plana oriental de València.
La migració de primavera comença a mitjan abril i continua fins als primers dies de juny, amb la màxima d’observacions durant la primera quinzena de maig. Hi ha una dada excepcionalment primerenca del final de març al Vallès Oriental. A la tardor, els falcons vespers són encara més nombrosos, comencen a arribar a principis d’agost, la màxima se situa al final d’agost i la primera setmana de setembre, i acaben de passar l’octubre, amb algunes rares dades, normalment d’ocells joves, fins a la darreria de novembre.
Àrea de nidificació de l’aligot vesper (Pernis apivorus) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
A l’època de reproducció tria zones montanes humides on abunden els boscos caducifolis, principalment rouredes humides o fagedes alternant amb zones obertes, com prats o landes. Tot i que es coneixen nidificacions a les pinedes, aquest fet encara no ha estat comprovat als Països Catalans. Els territoris ocupats se situen entre 500 i 1500 m d’altitud, en zones de més de 800 mm de pluja anual. És un ocell molt esquerp, que tolera malament la freqüentació humana durant el període de nidificació.
Per les poques dades de què hom disposa, sembla que la posta té lloc a les nostres terres els darrers dies de maig i que els polls surten del niu a la segona setmana d’agost, i abandonen el territori de cria els primers dies de setembre. L’aligot vesper és una espècie escassa a casa nostra, i encara mal coneguda. Nia a les valls pirinenques i als seus voltants, així com a les zones muntanyoses humides de la Fenolleda, a la Catalunya Nord, i a la regió oriental humida. Se’n coneixen, a més, algunes nidificacions excepcionals fora de la zona principal, al Maresme i el Vallès Occidental. La seva densitat en una zona òptima va resultar de 3 parelles en 36 km2. La població nidificadora ha estat avaluada en 4 parelles a la Catalunya Nord i de 30 a 60 a la resta del Principat, xifres que probablement són ben per dessota de les dades reals.