Resultats de la cerca

Els límits de llevant i de migjorn eren menys precisos Els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona s’hi establiren durant la segona meitat del segle X Hi residiren des del 986, i ben aviat esdevingué llur patrimoni familiar El primer vescomte documentat que exercí a Cardona fou Guadall, que ho era d’Osona Guadall II i que morí vers el 973 El succeí el seu fill Ermemir mort el 1010, que corroborà la carta de repoblació de Cardona concedida pel comte Borrell El primer a anomenar-se vescomte de Cardona fou Ramon Folc I de Cardona mort el 1086, bé que la seva mare Guisla apareix també amb aquesta…

El castell El recinte de la fortalesa s’aixeca en un punt estratègic, des d’on es domina la conca d’Òdena i el congost de l’Anoia Tot el conjunt queda encerclat per muralles i s’articula a partir d’una imposant torre mestra, que presideix el recinte sobirà Entre el recinte sobirà, a l’oest, i el jussà, a l’est, s’alcen les restes de l’església romànica de Santa Maria del castell de Claramunt i la capella més tardana dedicada a santa Margarida Davant d’aquests temples, a l’oest, s’estén un pati, que havia estat un fossar, tancat amb un pany de muralla emmerlat El clos del castell Un dels…

Bisbats i deganats Mapa de l’Anoia, amb la senyalització dels tres bisbats que en època medieval es repartien el seu territori i amb indicació de totes les esglésies conegudes anteriors al 1300 Vegeu Esglésies de l’Anoia anteriors al 1300 C Puigferrat i F Sabaté Bàsicament, els bisbats s’estenen seguint el comtat del qual procedeixen Així, l’actual Anoia fou dividida entre tres bisbats el de Barcelona, que ocupava la zona sud corresponent al comtat de Barcelona, el bisbat de Vic, que s’establia a les terres del comtat de Manresa, i el bisbat d’Urgell, que ocupava el poc espai reservat al…

La geografia Fisiogràficament ve a coincidir amb el sector típicament alpí del Sistema Mediterrani, entre dos sectors de tectònica herciniana el del Llobregat, a l’est, i el del Camp de Tarragona-Priorat S'hi poden destriar les quatre unitats de relleus del sistema la Serralada Prelitoral, que la separa d’Anoia i de l’Alt Camp, amb 944 m alt a la serra d’Ancosa i formada per materials mesozoics variats amb empastaments locals de pudingues la Depressió Prelitoral, que ocupa la major part de l’Alt i Baix Penedès, reblerta d’alluvions quaternaris la Serralada de Marina, que comprèn bona part del…

L’AIE del Penedès i la Conca d’Òdena, celebrada a Martorell el 1950 i l’AIE de les comarques catalanes, a Santes Creus el 1953, foren la primera i la segona trobades d’estudiosos d’aquesta sèrie Fins el 2000 se n’han fet 43 L’AIE és una reunió científica d’estudiosos que té lloc de manera itinerant per tot Catalunya, amb incursions esporàdiques en indrets de parla catalana, com Perpinyà 1971, la parròquia andorrana d’Encamp 1993 i Morella 1996 La primera assemblea 1950 fou impulsada per Joan Mercader i Riba, d’Igualada, i Josep Iglésies i Fort, de Reus, i per un bon nombre de…

Fill i successor de Borrell II de Barcelona i de la seva muller Letgarda de Roergue Des del 986 havia estat associat al govern dels comtats pel seu pare Al començament del 993 ja era casat amb Ermessenda de Carcassona Sembla que el seu pare ja s’havia retirat del regiment dels seus estats set mesos abans de morir Fou el primer comte català que encunyà moneda amb el seu nom El 1002, acompanyat del bisbe de Vic Arnulf, visità, a Roma, Silvestre II per resoldre un problema greu relatiu a Sant Benet de Bages Vers els anys 1001 i 1002 hagué de sofrir un greu atac d’ Almansor que destruí Manresa…

Josep Moretó mort el 1672 treballà entre el 1619 i el 1672 fou nomenat mestre major de la seu de Vic 1663 contractà el campanar de l’església de Sant Domènec 1663 i inicià les obres de la Pietat, de la qual projectà la façana 1664 En morir, sense descendència, continuaren la tradició els seus nebots, fills del germà menor, Isidre Moretó 1619-72, contractista, i d’Helena Pujol Josep Moretó i Pujol Vic 1654 — 1694, autor de la capella de Sant Bernat Calvó, a la seu vigatana 1673, i de l’església de la Pietat, i Joan Francesc Moretó i Pujol Vic 1656 — 1714 imaginaire i tallista, que figura, a 22…

El camp semàntic d’aquest mot cobreix, doncs, no solament la precipitació abundant i violenta xàfec , sinó encara l’avinguda sobtada i sovint imponent dels corrents d’aigua que se'n deriva crescuda El mot, que no és conegut o no és dominant a tota l’àrea lingüística catalana, és suplert per d’altres com aiguada, a Mallorca rubinada, a la Segarra i l’Urgell barrancada i riuada, al País Valencià diluvi, a Menorca Els aiguats són una manifestació normal del règim pluviomètric mediterrani A la façana mediterrània de la península Ibèrica i a les Illes Balears els aiguats van associats a les…

Situació Vista general del castell amb la torre poligonal adossada a una construcció tardana habilitada com a masia ECSA - F Junyent i A Mazcuñán El castell, integrat dins una pagesia, forma, conjuntament amb l’església, el nucli antic d’Orpí, desdoblat en dos grups de cases sobre el torrent de Morei i a la riba dreta de la riera de Carme, al sector meridional de la comarca, prop de l’Alt Penedès Mapa 35-15391 Situació 31TCF813976 S’hi arriba des d’Igualada per la carretera de Vilafranca del Penedès Immediatament després d’haver travessat la Pobla de Claramunt, a mà dreta, es troba el…