Resultats de la cerca

Ja en temps de Carles V es distingí en la batalla de Mühlberg contra la Lliga d’Esmalcalda Mentre regnava Felip II actuà a les ordres del duc d’Alba en la campanya italiana 1555-56 contra el duc de Guisa, però la seva fama és deguda sobretot al fet d’haver estat un dels caps dels terços de Flandes i d’haver vençut Lluís de Nassau en la batalla de Mooh 1575

Fill d’Alà I, duc d’Albret, es casà el 1484 amb la reina Caterina I de Navarra Signà, amb Lluís XII de França, el tractat de Blois, raó per la qual fou excomunicat pel papa Juli II Ferran el Catòlic, animador de la Lliga Santa, aprofità aquesta circumstància per a envair Navarra Joan III fugí a França i abandonà l’Alta Navarra, que fou ocupada per les tropes del duc d’Alba

Atestat entre els anys 1215 i 1233, la seva activitat professional es manifestà a les corts italianes de Bonifaci de Monferrato i d’Otó del Carretto i a la provençal de Blacatz Fou un trobador elegant i correcte, del qual són conservades quinze poesies, de gèneres diversos, la millor de les quals és una alba religiosa Vers Dieus, el vostre nom e de Sancta Maria , atribuïda de vegades a Folquet de Marselha

És llicenciat en història de l’art 1987 per la Universitat de Barcelona i en art dramàtic 1988 per l’Institut del Teatre S’han representat les seves obres teatrals Marina 1994, Preludi en dos temps 1996, A trenc d’alba 1997, A l’altre extrem de l’oceà 1997, Tinc feina 1998, Imagine 2004, La orilla perra del mundo 2005, Reconstrucció dels fets 2008, L’ombra òrfena 2009, La finestra 2013, Amanecer en Orán 2016, finalista del premi Teatro Breve 1994 i La última salida de Sancho Panza 2017, sota la seva direcció o d’altres Ha publicat també les obres teatrals Les nits de lluna plena…

Vida Sense abandonar la seva professió de metge, es dedicà a compondre música per al cinema i fou també l’autor de dues revistes musicals, Hechizos de Fu-Manchú i La novia del Paralelo La seva producció de bandes sonores s’inicià el 1942 amb Mosquita en palacio , de Joan Parellada, i Sangre en la nieve , de Ramon Quadreny, ambdues en collaboració amb Josep Casas i Augé Sovint, algunes de les seves cançons traspassaren la pantalla i es convertiren en èxits en les sales de ball o a la ràdio Actiu en el cinema fins el moment de la seva mort, el 1962 creà la Cooperativa Cinematográfica…

És edificada probablement damunt l’antiga Alba Longa hi ha restes romanes palau de Domicià Al segle XIV el seu castell pertanyia als Gandolfi El 1608 passà a la Santa Seu i aviat esdevingué residència d’estiu dels papes Urbà VIII 1623-44 encarregà la construcció del palau papal a Maderno i a Bernini aquest és també autor dels plans de l’església de San Tommaso da Villanova des del 1929 pactes del Laterà el palau gaudeix d’extraterritorialitat

L’adjunció d’un camp elèctric d’alta freqüència dóna en el sincrotró un impuls suplementari a les partícules en passar pel seu sector d’influència En general, els sincrotrons disposen d’un accelerador de Van de Graaff com a sistema d’injecció de les partícules que han d’accelerar N'hi ha de dues menes, ben diferenciades el sincrotró d’electrons i el sincrotró de protons El 2010 fou inaugurat a Cerdanyola del Vallès el sincrotró Alba

Segueix la direcció N-S, i constitueix el límit entre l’Alcalatén les Useres, Costur, l’Alcora i la Plana Alta la Vall d’Alba, Vilafamés, fins més avall del pantà de Benadressa, des d’on penetra a la Plana Alta i segueix una direcció NW-SE tot separant els termes d’Onda i de Castelló de la Plana Ja dins el terme d’Almassora Plana Alta, s’uneix al seu collector entre aquesta vila i Vilareal

La grandesa d’Espanya fou atorgada, el 1626, a Antonio Ximénez de Urrea i Manrique de Lara, cinquè comte d’Aranda el títol passà als Fernández de Heredia, que adoptaren el cognom Ximénez de Urrea després als Abarca de Bolea, i el personatge més rellevant fou el desè comte, Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza El títol passà als Silva, ducs d’Híxar, i després als Fitz James-Stuart, ducs d’Alba

Exercí la crítica a Acento cultural i Ínsula i s’ha destacat pels seus estudis sobre teatre contemporani El teatro hoy , 1966 El teatro de Buero Vallejo , 1973 i, en collaboració amb d’altres autors, La casa de Bernarda Alba y el teatro de García Lorca , 1985 La seva narrativa s’inicià en el context del realisme social per esdevenir, posteriorment, més fantàstica i imaginativa La rebelión humana 1968, Figuraciones 1977, La pirámide de Khéops 1980, i Tiempos 1980