Resultats de la cerca
Es mostren 2969 resultats
Manuel González i Alba
Història
Polític.
Estudià a Marsella, però en esclatar la Primera Guerra Mundial hagué de tornar a Barcelona Fou acusat de collaboració en els fets de Prats de Molló i fou empresonat Ingressà al Bloc Obrer i Camperol i fundà Les Edicions de l'Arc de Barà , que publicà obres de caràcter socialista Treballà en qüestions filològiques com a deixeble de Pompeu Fabra Ingressà al Partit Català Proletari i el 6 d’octubre fou ferit al local del CADCI morí poc després
Francesc Gomà i Musté
Filosofia
Filòsof.
Llicenciat el 1941 i doctorat el 1959 amb la tesi El tema de la nada en la filosofía contemporánea , fou catedràtic de fonaments de filosofia i història dels sistemes filosòfics el 1967 a la Universitat de Barcelona, d’on fou degà el 1979 President de la Societat Catalana de Filosofia 1985-90, impulsà la revista Convivium 1958 i fou influït per Font i Puig, Ortega y Gasset i Merleau Ponty Considerat l’introductor a Catalunya del pensament de MHeidegger, CLévi-Strauss i MFoucault i de la psicologia de la forma, es dedicà sobretot a l’antropologia fenomenològica i a la psicologia de la forma És…
Josep Gibert i Clos
Paleontologia
Paleontòleg.
Doctor en ciències geològiques 1973, des del 1983 fou director de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, amb l’equip del qual trobà al jaciment de Venta Micena Orce, Granada una resta cranial atribuïda a Homo sp Defensà que es tractava de la resta humana més antiga d’Euràsia, tesi que donà lloc a una considerable polèmica El 2005 rebé el premi al mèrit científic Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya
Robert Gerhard i Ottenwaelder

Robert Gerhard i Ottenwaelder
© Fototeca.cat
Música
Compositor i musicòleg.
Vida Fill de mare alsaciana i pare suís establerts a Valls, s’educà en un ambient cultural català Era germà del polític Carles Gerhard A dotze anys el seu pare l’envià a Lausana Suïssa per ampliar els estudis i entrar en una escola de comerç, però la seva vocació musical era molt forta i a l’edat de disset anys es traslladà a Munic i ingressà a l’Acadèmia Reial, on estudià amb Walter Courvoisier L’esclat de la Primera Guerra Mundial 1914, frustrà els seus plans i retornà a Valls seguidament es traslladà a Barcelona, on estudià piano amb Enric Granados i Frank Marshall, composició i…
Carles Gerhard i Ottenwaelder
Història
Política
Polític.
Fou elegit diputat al Parlament de Catalunya 1932 per Tarragona, com a representant de la Unió Socialista El 1939 s’exilià a Mèxic Era germà del músic Robert Gerhard
Andreu Avel·lí Comerma i Batalla

Andreu Avel·lí Comerma i Batalla
© Fototeca.cat
Militar
Enginyer naval.
Es titulà a Madrid 1866, ingressà a l’armada i, el 1900, assolí el grau de general del cos d’enginyers navals Fou cap de les drassanes de Ferrol, on construí el dic de la Campana 1873, que li donà un prestigi internacional Projectà un túnel per sota l’estret de Gibraltar Publicà Curso práctico de construcción naval 1868 Seguí amb afecte el moviment catalanista i collaborà a “La Renaixença” a Ferrol fundà l’orfeó Aires da Minha Terra i presidí l’ateneu Era també llicenciat en farmàcia 1873
Francesc Català i Roca
Portada de la Guia de Catalunya, de Josep Pla i il·lustrada per Francesc Català i Roca
© Fototeca.cat
Fotografia
Cinematografia
Historiografia catalana
Fotògraf i cineasta.
Vida Fill del fotògraf Pere Català i Pic i germà de l’historiador i també fotògraf Pere Català , el 1931 s’installà a Barcelona Aprengué la tècnica i l’art fotogràfics al costat del pare, collaborant al seu laboratori i fent reportatges d’encàrrec El 1935 debutà com a professional i s’integrà en el Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana el seu pare n’era el cap de publicacions i feu la famosa fotografia, amb l’ajuda del fill, que illustra el cartell Aixafem el feixisme Després de la guerra treballà un parell d’anys en una empresa d’arts gràfiques, fins que s’independitzà com…
, ,
Pere Català i Pic
Fotografia
Comunicació
Fotògraf i publicista, pare dels també fotògrafs Francesc i Pere Català i Roca.
Establert a Valls el 1915, reuní una interessant collecció fotogràfica sobre temes d’art i d’etnografia El 1932 s’establí a Barcelona, on s’especialitzà en fotografia publicitària i collaborà en les revistes Mirador , Revista Ford , Publi-Graf i Nova Ibèria Promogué les relacions amb l’Alguer, especialment l’anomenat “viatge de retrobament del 1960”
Eduard Castells i Roca
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Ignasi Mallol Es presentà, el 1941, a Barcelona i concorregué al primer i al segon Saló d’Octubre 1948 i 1949 Intimista, d’un lirisme mesurat, sobresurt en les figures, les natures mortes i els paisatges urbans o d’una ruralia civilitzada El 1968 presentà a Barcelona la seva sèrie Estampes de Castella Conreà també la pintura mural església de Sant Joan, de Valls
Jaume de Caselles
Música
Músic.
Mestre de capella de Granollers 1714, de Santa Maria del Mar, a Barcelona 1715, i de la catedral de Toledo 1736-62 El 1762 signà l’aprovació del llibre Llave de la modulación , d’Antoni Soler Madrid, 1762 Hom conserva a Bolonya una sèrie de cartes seves on critica l’excessiva influència italiana de la música de Josep Duran, mestre de capella de la catedral de Barcelona Escriví nombrosos oratoris, alguns dels quals foren interpretats a Santa Maria del Mar Betulia libertada , 1726 La igual justicia de Dios , 1729 Vencer matando y muriendo , 1731, villancicos, misses, motets, salms i tonos La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina