Resultats de la cerca
Es mostren 2569 resultats
Anyós
Poble
Poble de la parròquia de la Maçana (Andorra), situat a 1 307 m alt, en un serrat, a l’esquerra de la ribera d’Ordino i a la dreta del riu d’Anyós
(que neix al vessant occidental del bony de les Neres), prop de llur confluència.
Aigua amunt de la vall del riu d’Anyós es troben els cortals de l’Aldosa i els cortals d’Anyós La seva església de Sant Cristòfor, construïda a la vora d’un espadat que cau verticalment sobre la ribera d’Ordino, conserva l’estructura romànica original, malgrat les modificacions posteriors hi han estat descobertes pintures al fresc de la mateixa època
el Soler
Ajuntament del Soler
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, estès, en gran part, a la dreta de la Tet, davant el de Vilanova de la Ribera, encara que comprèn també un petit sector de la plana al·luvial de l’esquerra del riu.
La Bassa, afluent, per la dreta, de la Tet, constitueix el límit meridional del terme, el qual és drenat, a més, per la riera del Soler La superfície conreada ocupa una extensió de 735 ha 216 ha de vinya 63 de les quals destinades a vins de qualitat superior, 249 ha d’hortalisses 114 d’escarola, 42 d’enciam, 36 de tomàquet, 20 de fruits primerencs, 12 de julivert, 8 de carxofa i una respectivament d’api, coliflor i pastanaga, 72 ha de fruiterars 40 de presseguers, 28 d’albercoquers i 2 de pereres i 1 ha destinada al conreu de cereals La ramaderia 134 caps d’ovins i menys de 10 caps de cabrum…
el Bulès
Riu
Riu del Rosselló, afluent, per la dreta de la Tet; neix al vessant nord-est del puig de l’Estela, dins el terme de la Bastida.
Després de passar per Bula d’Amunt, per sota Casafabre, i per Bulaternera, deixa part de la seva aigua a la séquia de Corbera i continua pel Riberal, gairebé parallelament a la Tet, d’Illa a Millars, passat el qual s’uneixen La vall de Bulès és la més occidental del Rosselló, a la zona de contacte entre els Aspres i el massís del Canigó
central hidroelèctrica de Lladres
Central hidroelèctrica del municipi d’Espot (Pallars Sobirà).
Situada a 1900 m, més amunt del poble d’Espot, recull les aigües del circ de Peguera a través de l’estany de Lladres És una central de tipus reversible, amb 125 m de salt, subsidiària de la central de Sant Maurici Té una potència installada de 850 kW/A i una producció mitjana anual d’1,1 GWh Entrà en funcionament l'any 1967
Xerallo
Caseria
Hostal
Antic hostal i caseria del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), a la carretera de Tremp al Pont de Suert, dins el terme de les Esglésies, vora el riu de Manyanet.
Aigua amunt de l’antic hostal hi ha una fàbrica de ciment, que començà a funcionar el 1950, per tal de fornir de ciment les obres hidroelèctriques de la Ribagorça fou clausurada el 1973, cosa que comportà el despoblament de la caseria 388 h el 1970 En part treballava amb el carbó de les mines de Malpàs Tenia una producció d’unes 200 000 t anuals
Castell de Malveí (les Valls d’Aguilar)
De l’antic poble de Malveí no resta més que el nom, en un indret proper a Castellàs del Cantó, riu amunt Es despoblà a la baixa edat mitjana En aquest indret hi havia un castell, documentat el 1220, any en què Arnau de Castellbò l’investí a Guillem d’Orcau en canvi de la renúncia d’aquest als drets que posseïa sobre la comdoria de Taús
flute mark
Geologia
Marca de corrent consistent en una petita depressió subcònica excavada per un vòrtex d’aigua en un sediment tou.
És longitudinalment asimètrica, amb la part més abrupta al costat que mira aigües amunt i la part amb relleu més suau al costat que mira aigües avall Aquesta asimetria indica, a més de la polaritat de la sèrie, la direcció i el sentit del corrent Els flute marks romanen preservats com a emmotllaments a la sola de les capes de gresos en anglès, flute cast que els fossilitzaren
Pilcomayo
Riu
Riu de l’Amèrica del Sud, afluent del Paraguai per la dreta (2 000 km).
Neix a la Cordillera Central dels Andes de Bolívia En direcció SE, separa el Chaco Boreal o paraguaià del Central o argentí Desguassa en el Paraguai, a 15 km d’Asunción, davant el Cerro de Lambaré Té un cabal màxim de 463 m 3 /s i mínim de 5 m 3 /s Només és navegable 170 km més amunt de la seva confluència a causa dels nombrosos ràpids i llacunes
Sant Salvador de les Planes (Prats de Molló i la Presta)
Aquesta església es troba al veïnat o llogarret de Sant Salvador, a ponent de Prats de Molló, aigües amunt del Tec Se’n té notícia des del 1245, en què Bernat, clergue de Sant Salvador, signà l’acta de consagració de Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Molló Fou, sembla, una parròquia sufragània de la de Prats de Molló L’edifici actual és del segle XVII
Sant Sadurní (Sessué)
Art romànic
Aquesta capella consta per primera vegada l’any 1035 en la venda d’una vinya a la vall Sositana, “ in loco Sancti Saturnini ”, que confrontava a tres bandes amb camins El capbreu de Roda, de vers el 1068, consigna una vinya a Sant Sadurní del prevere Iquila Hom suposa que aquesta església correspon a l’actual ermita de Sant Sadurní, situada aigua amunt de l’Éssera, davant del santuari de Goient
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina