Resultats de la cerca

S’inicià en el Bàsquet Femení Cornellà i el 1992 s’incorporà al Segle XXI, on debutà a la primera divisió B Posteriorment jugà al Bàsquet Femení Cornellà i el Barcelona BC Universitari, i disputà la màxima categoria femenina amb l’AD Cortegada 1998-99, el Ciudad de Burgos 1999-2000 i el CB Santa Rosa de Lima 2000-01 El 2001 fitxà pel CB Ponte de León de la Lliga Femenina 2, i la temporada següent passà al Jovent de Palma de Mallorca 2002-09

Jugà com a migcampista al CE Júpiter 1972-73 i al FC Barcelona 1973-74, on alternà el primer equip amb el filial Fou cedit a l’Hèrcules durant dues temporades 1974-76 i retornà al Barça 1976-78 Posteriorment jugà al Burgos 1978-80, a l’Espanyol 1980-82, una altra vegada a l’Hèrcules 1982-84 i acabà la seva carrera al Lorca 1984-89 Disputà 155 partits a primera divisió i formà part de la plantilla blaugrana que guanyà la Lliga 1974

És coneguda també amb el nom de La Música Vella Ha fet milers de concerts simfònics i cercaviles, ha participat en festivals i actes culturals tant a l’Estat espanyol com a l’estranger, i ha obtingut diversos premis La societat musical de què depèn ha creat també una banda juvenil i una orquestra de corda L’han dirigida, entre d’altres, J Belda, M Galduf, J Molenaar, S Celibidache invitat, O Alonso, R Frühbeck de Burgos, JA Fabra Català i, des del 1995, R Ramírez

Migcampista format al planter del Futbol Club Barcelona, jugà al Barcelona Atlètic 1984-87 amb aparicions esporàdiques al primer equip, com en la Copa de la Lliga guanyada l’any 1986 Fou cedit al Centre d’Esports Sabadell 1987-88, amb el qual debutà a primera divisió el 1987 i disputà 30 partits en la categoria Després, anà a la Unió Esportiva Figueres 1988-89, el Burgos 1989-91, la Unió Esportiva Sant Andreu 1991-92 i el Futbol Club Santboià, on es retirà

Anomenat també estil hispanoflamenc , es manifesta principalment en la profusa decoració arquitectònica, d’influència borgonyona i flamenca, amb temes de tipus heràldic i amb estilitzacions vegetals Obres d’aquest estil són la cartoixa de Miraflores i la capella del Conestable de la catedral de Burgos, de Simón de Colònia, el palau de l’Infantado de Guadalajara i San Juan de los Reyes de Toledo, de Juan Guas, i l’hospital de Santiago de Compostella i el de Santa Cruz de Toledo, d’Enrique Egas

Deixeble de Coxye i de Rubens a Brusselles El 1641 fou nomenat pintor dels Àustria i pintà per a ells i la cort un gran nombre de retrats La crítica moderna nega que hagués estat a la península Ibèrica i explica els seus punts de contacte amb la pintura de l’escola cortesana a través de Van Dyck La seva pintura religiosa, de dibuix acurat i d’agradable color, segueix les normes de la Contrareforma sèrie del claustre del Convent de San Francisco de Burgos

Filippo Giunti 1450-1517 edità llibres en grec, en llatí i en italià El seu fill, Bernardo Giunti 1487-1551, imprimí la famosa edició del 1527 del Decameró Luca Antonio Giunti 1457-1538, germà de Filippo, s’establí a Venècia el 1503, i el succeí el seu fill Tommaso Giunti 1494-1566 Un membre d’aquesta família, Juan de Junta , s’establí a Castella, castellanitzà el cognom i tingué impremta a Burgos i a Salamanca La marca dels Giunti era una flor de lis heràldica

Centre comercial cereals, vi, patates, fruita i industrial indústries metallúrgiques, químiques, alimentàries, tèxtils i important nus ferroviari, té un castell medieval i una catedral romànica completada al segle XV El 1937 hi fou obert un dels primers camps de concentració del règim franquista, un dels més representatius i el darrer a tancar-se, l’any 1947 Construït en una superfície d’uns 40000 m 2 , tenia capacitat per a prop de 1200 presoners, però van arribar a acumular-s’hi més de 12000

Comprèn la vall de l’Agudo i part de la vall del Zadorra, i és separat de la conca d’Àlaba per les muntanyes de Vitòria Forma un municipi de 1 109 h est 1986, amb capital a Treviño, i molts petits nuclis subsidiaris El domini original sembla que fou fundat per Lope Laínez, ric home de Vitòria, el 1160, i, ampliat el 1194 pel rei Sanç de Navarra Inicialment pertanyia a Àlaba, fins que fou conquerit, amb Vitòria, pel rei Alfons VIII de Castella 1200, Joan II li concedí els furs de Logronyo 1417, i poc després concedí el títol de comte de Treviño 1453 a Diego Gómez Manrique de Lara, adelantado i…

Format a la Universitat de Salamanca, exercí de mestre de capella en diverses ciutats castellanes i lleoneses Ciudad Rodrigo, Lleó 1591-93, Salamanca 1593-1601, Zamora 1601-04 1623-28, Toledo 1604-18 i Burgos 1618-23 Tot i viure en una època de canvi entre el darrer Renaixement i l’inici del Barroc musical, Alonso de Tejeda no manifestà, en l’obra que se n’ha conservat, el seu interès vers l’art nou Això es pot observar en la vuitantena de motets conservats a la catedral de Zamora