Resultats de la cerca
Es mostren 2187 resultats
Manuel Bertran i Oriola
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Nascut al si d’una família de teixidors que es traslladà a Gràcia quan ell tenia poc més d’un any, rebé una educació ferventment religiosa Treballà d’administratiu a Barcelona i el 1929 es casà amb Josefina Tura Abans de la guerra freqüentà els Lluïsos de Gràcia, on entrà en contacte amb escriptors com O Saltor, S Sánchez i Juan o T Roig i Llop Entre el 1933 i el 1936 publicà diversos poemes a La Veu de Catalunya Però no fou fins a la postguerra que aparegué el seu primer llibre, Comunió 1945, recull de poemes escrits entre el 1932 i el 1945 És un volum que deixa clara la…
,
Bernat Amat de Claramunt
Història
Vescomte de Cardona (1099 — 1151); dit també Bernat Amat de Cardona
.
Fill de Deodat de Claramunt i d’Ermessenda de Cardona, filla del vescomte Ramon Folc I, heretà de l’oncle matern Folc II el vescomtat de Cardona Feia explotar les mines de sal de Cardona Ramon Berenguer III li encomanà la defensa de Barcelona contra els almoràvits el 1114 durant l’expedició del comte a Mallorca Acompanyà Ramon Berenguer IV en l’expedició d’Almeria 1147 i en la conquesta de Lleida 1149 Era casat amb Almodis, potser germana de Ramon Berenguer III
estil llombard
Sant Vicenç de Cardona, monestir amb influències d'estil llombard
© Fototeca.cat
Art
Estil arquitectònic desenvolupat a la Llombardia durant el període romànic.
Es caracteritza per un tipus d’edificació funcional i simple creada entre els segles IX i X pels Comacini, que l’estengueren arreu d’Europa Les seves característiques principals són la cripta amb presbiteri realçat i els murs exteriors decorats amb bandes bandes llombardes i arcs cecs de pedra, oberts sovint a manera de petits nínxols o galeries En són exemples notables San Vicenzo in Prato segle IX i Sant'Ambrogio segles X-XII, ambdós a Milà, San Pietro, a Agliate 875, prop de Monza, Sant'Abondio, a Como 1095, i San Michele, a Pavia segle XII L'estil romànic llombard influí de manera…
Miquel Vallcorba i Ballesteros
Cinematografia
Distribuïdor i empresari.
Vida El 1904 ingressà en el negoci cinematogràfic juntament amb Jaume Canals, installant projectors, generalment de la casa Gaumont, en locals de diversos pobles de Catalunya El 1907 començà a fer de projeccionista al cinema Portfoliograff de Barcelona, on uns quants anys més tard hi obrí les portes el Vergara En tancar aquesta sala marxà al Triunfo, on romangué fins a la inauguració del Cataluña, el 1912, cinema del qual acabà essent el director el 1914 El 1921 s’establí a Barcelona, i es feu càrrec de la representació de la Hansa Film Monopol d’Hamburg, de la qual estrenà aquell mateix any…
Ramon Gaufred
Cristianisme
Bisbe de Vic (1109-46).
Fou molt amic i collaborador del bisbe Oleguer, que li concedí, com a premi pel seu ajut en la conquesta de Tarragona, l’església de Sant Salvador, aleshores única parròquia de la ciutat Amb Oleguer consagrà el monestir de l’Estany 1133 i assistí a sínodes i concilis provincials Fou marmessor de Ramon Berenguer III i arranjà les diferències entre el gran senescal Guillem Ramon de Montcada i Ramon Berenguer IV Sovint s’oposà al monestir de Ripoll
la Coromina
Raval
Raval del terme de Cardona (Bages), en un menadre del Cardener.
El lloc és esmentat ja el 1150, i la seva església dedicada a sant Antoni, des del 1371 hom bastia un nou temple el 1401 el bisbe Ramon Riu la convertí en parròquia el 1898 i canvià l’advocació a sant RamonAntic condomini dels vescomtes i de l’abat de Cardona, s’anà industrialitzant per la proximitat del riu i el 1926 hom hi installà la fàbrica de depuració de sals de la Unión Española de Explosivos, que donà lloc a la colònia del Salí de Cardona El nucli celebra la festa major el darrer diumenge del mes d’agost
Pere Marsinyach i Torricó
Patinatge
Patinador artístic.
Format a la secció de patinatge del Foment Cardoní, aconseguí sis Campionats d’Espanya en categories inferiors i dos Mundials en categoria júnior L’any 2018, assolí la medalla d’or al Campionat d’Europa i la de plata al Campionat del Món Al Jocs Mundials de Patinatge de Barcelona 2019 fou medalla de plata
Xavier Orrit Prat

Xavier Orrit Prat
REIAL FEDERACIÓ ESPANYOLA DE PATINATGE
Patinatge
Patinador sobre rodes i entrenador de patinatge artístic.
Es proclamà campió d’Espanya de parelles cinc vegades 2001, 2003-06 Amb la selecció espanyola, guanyà la medalla d’or en la Copa d’Europa 2001 i assolí tres quartes posicions en el Campionat d’Europa 2003, 2005, 2006 Com a entrenador, treballà amb la selecció catalana 2007-10, fou seleccionador d’Andorra 2010, treballà al CAR de Sant Cugat 2010-12 i participà en el Campionat d’Europa 2011 amb la selecció espanyola També fou director esportiu de la secció de patinatge artístic del Club Hoquei Cadí la Seu i responsable tècnic dels centres de tecnificació esportiva i alt rendiment de patinatge…
Sergi Orrit Prat
Patinatge
Patinador sobre rodes especialitzat en patinatge artístic.
Formà parella amb Aurora Castellà des d’infantil i assolí diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya en categories inferiors Conquerí la medalla de bronze en el Campionat d’Europa júnior 2004 Com a sènior, guanyà dos títols catalans i disputà un Campionat d’Europa 2004 La federació catalana el guardonà amb una medalla de bronze 1996 i tres de plata 1997, 1998, 1999
Rubén Padilla Sandoval
Gimnàstica
Gimnasta especialitzat en gimnàstica aeròbica.
Començà practicant la gimnàstica artística i guanyà diversos trofeus en categories inferiors El 1997 s’inicià en aeròbic al gimnàs Bunkai de Barberà del Vallès i al Cos Master de Molins de Rei Aconseguí diversos títols de Catalunya i d’Espanya, i amb la selecció estatal participà en Oberts internacionals com el de Portugal, Alemanya, Itàlia, França, Bulgària o el Japó Destacà la seva actuació al Campionat d’Europa 2005 i als Jocs Mundials 2005 Es retirà poc després
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina