Resultats de la cerca

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona —on fou deixeble de Rossend Nobas—, a la Llotja i a l’Acadèmia de San Fernando, a Madrid La seva escultura Narciso li féu guanyar, per concurs, el 1879, una pensió per anar a ampliar coneixements artístics a Roma, on residí alguns anys 1879-83 Exposà a la Sala Parés de Barcelona 1887 i 1889 i treballà, sempre dins un gust anecdotista, per a l’Exposició Universal de Barcelona 1888 Apoteosi de les Arts i les Ciències , fris de l’Arc del Triomf estàtua de Viladomat al passeig de Sant Joan i Santa Isabel , a l’Asil Municipal El 1880 emigrà a…

Format a Llotja 1795-1802, hi féu les nereides de la font de Neptú del pati 1802 El 1802 la Junta de Comerç li concedí una pensió per a anar a Roma, on s’installà definitivament Amb la invasió francesa li fou oferta una càtedra a Llotja, càrrec que no acceptà El 1816 esdevingué soci de mèrit de l’Accademia di San Luca de Roma, de la qual esdevingué vicepresident 1836 i president 1837-40, l’únic no italià —juntament amb Thorwaldsen— en tot el s XIX Fou director dels pensionats espanyols a Roma 1830-55, cavaller, comte palatí, acadèmic de Florència i de San Fernando i escultor honorari de…

Una de les primeres mencions del lloc de Pineda data de l’any 1211, quan Guillem de Tarragona, amb el consentiment del rei Pere I de Catalunya-Aragó, va fer donació, en condomini, de la jurisdicció que li pertanyia dels llocs i castells de Salou, la Pineda i Alió a l’arquebisbe Ramon de Rocabertí La seva església, dedicada a santa Maria, és esmentada els anys 1279 i 1280 en la llista de parròquies que contribuïren a pagar la dècima collectada en aquells anys en aquest sentit, hom sap que l’església de Pineta satisféu el primer any 28 sous, i el segon, tan sols 18 sous i 4 diners Durant la…

Doctorat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1982, des dels anys vuitanta s'ha dedicat a la docència universitària, primer a la Universitat del País Basc i posteriorment com a professor d’estètica a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on el 1993 obtingué la càtedra d'estètica En 1993-95 fou director de l'Instituto Cervantes de París Escriptor de molts registres poesia, assaig, periodisme, novella, Josep M Castellet l'inclogué en l’antologia Nueve novísimos poetas españoles 1970 És autor dels reculls de poemes Cepo para nutria  1968,  El velo en el…

Era membre d’una família italiana protestant establerta al Delfinat, que passà a Ginebra després de la revocació de l’edicte de Nantes Visqué a Anglaterra i a Itàlia i viatjà també per França i Alemanya El 1833 fou designat membre de l’Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Es destacà com a economista Crític dels clàssics anglesos i de l’anomenada llei de Say , desenvolupà en diferents publicacions una visió de la ciència econòmica discrepant de la clàssica Per a Sismondi l’objecte de l’economia és l’home i no pas la riquesa Defensor de la intervenció estatal en els afers econòmics, fou…

Es doctorà a la Universitat d’Oxford amb una tesi sobre les comparances en l’obra d’Ausiàs Marc 1980 Fou cap de departament a la càtedra d’espanyol de La Trobe University de Melbourne Austràlia, entre els anys 1981 i 1997, on creà un lectorat de català, catedràtic d’estudis hispànics a la Universitat de Durham Anglaterra, entre el 1998 i el 2005, i ocupà la càtedra Cervantes al King’s College de la Universitat de Londres 2005-14  Ha dedicat bona part de les seves recerques a l’obra d’Ausiàs Marc  The Pervasive Image 1985, l’edició i estudi de Cinquanta-vuit poemes de Marc 1989, l’antologia en…

Cursà estudis a Ginebra, viatjà per la península Ibèrica i, a Madrid 1919, se sentí atret per l’ultraisme, que dugué a Buenos Aires 1921 Amic de la controvèrsia, fundà, amb Macedonio Fernández, Proa 1922, revista oberta a tota ideologia, i collaborà a Martín Fierro , Nosotros , Valoraciones i especialment a Sur i al suplement del diari La Prensa Havent signat un manifest contra la dictadura de Perón 1946, aquest, com a resposta, el nomenà inspector d’aviram als mercats de Buenos Aires, càrrec que ell dimití D’aquesta època són notables les antologies fetes en collaboració amb Silvina…

Féu estudis, incomplets, a Sant Carles 1857-59, però cal considerar-lo de formació pràcticament autodidàctica Viatjà per Itàlia Ja fou premiat a les exposicions regionals valencianes del 1858 i el 1860, i el 1862 concorregué, amb un cert èxit, a la Nacional de Madrid, on participà sovint Cridat per Bernat Ferrandis per collaborar en la decoració pictòrica del Teatro Cervantes de Màlaga 1870, hi residí i esdevingué professor de l’escola de belles arts el 1879 entre els seus deixebles tingué Pablo Picasso, que li dedicà alguna de les seves primeres obres i que sempre el recordà amb respecte Amb…

La Guerra Civil Espanyola l’obligà a interrompre els estudis d’arquitectura Començà la carrera d’actor en el teatre i passà aviat al cinema, com a extra El seu primer paper important fou a Eugenia de Montijo 1944, de José Luis Rubio Posteriorment esdevingué un dels actors més cotitzats del cinema espanyol de postguerra i protagonitzà, entre d’altres,  Locura de amor 1948 i Agustina de Aragón 1950, de Juan de Orduña i Cómicos 1954, de José Luis Bardem Posteriorment actuà en un gran nombre de produccions, entre les quals cal destacar  La Duda 1972, premi al millor actor al Festival de Sant…

Format a París, el 1965 fundà la seva companyia Le Grand Magic Circus et ses Animaux Tristes, en la qual collaboraren assíduament Roland Topor, Alejandro Jodorowsky i Fernando Arrabal En els seus muntatges utilitzà elements de gran guinyol, tot cercant, a través del sarcasme i la burla, de crear uns espectacles de participació collectiva que podien resoldre's en una festa Cal esmentar, entre els seus muntatges, els musicals Zartan 1971, Mélodies du malheur 1979, Le bourgeois gentilhomme 1981, Cabaret 1988, La Révolution Française 1989, Metropolis 1989 i Zazou 1990 Dirigí també obres d'altres…