Resultats de la cerca

Situació Anvers i revers d’una de les dinou esteles funeràries procedents de l’antic cementiri parroquial d’aquesta església JM Miró L’església parroquial de Sant Cugat és al bell mig del poble d’Ivorra Mapa 34-14 361 Situació 31TCG668259 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MLIR Història La primera referència de l’església de Sant Cugat data del 1055, any en què Guillem, bisbe d’Urgell, acudí al castell d’Ivorra, a precs dels sacerdots Gotmar i Ramon i de tots els fidels del lloc, per tal de consagrar-la Com a mostra del domini…

Fou creada pel decret Pro seminariis expedit pel concili de Trento en el cànon divuit de la sessió XXIII del 1563 per tal d’uniformar i d’estructurar l’ensenyament fins aleshores donat a les escoles catedralícies, a les universitats o collegis universitaris i en escoles posades sota l’autoritat del bisbe El decret manava l’erecció d’un seminari a cada diòcesi dit seminari tridentí o conciliar , però, amb tot, en algunes diòcesis no fou erigit fins a la fi del segle XIX, per incúria o, sovint, a causa de l’oposició d’antics collegis, que es resistien a perdre llurs…

Situació Una vista aèria de l’església des del costat nord-est J Todó-TAVISA L’església de Sant Martí de Capellada es troba a l’entrada de Besalú, venint de Girona, just després d’haver passat el pont sobre el riu Fluvià, dins el recinte d’un petit cementiri Mapa 257M781 Situació 31TDG756725 JAA Història L’indret de Capellada apareix documentat per primera vegada l’any 1000, en una permuta de béns feta entre el comte Bernat Tallaferro de Besalú i el prior de la canònica de Santa Maria de Besalú, Adalbert, per la qual aquesta rebia “ ipsos hortos in Capellata ” A partir d’aquest moment i…

Situació L’església de Sant Julià de Ribelles Sant Julià de Pruna, Sant Julià de Prunera o Sant Julià de Brema és la del poble de l’antic municipi del Bassegoda, de la Garrotxa, que l’any 1969 fou unit al d’Albanyà, de l’Alt Empordà, situat al sector nord-occidental del terme, en un replà encinglerat damunt la vall de Sant Aniol, a la capçalera de la riera d’aquest nom, de la conca del Fluvià, a 850 m d’altitud, en un indret despoblat Mapa 219M781 Situació 31TDG665872 Vista exterior de l’església des de llevant, tal com ha quedat després dels darrers treballs de restauració J Melció Per…

Situació Sector ponentí de l’església, obra probable del segle XII, la part més antiga de l’edifici actual ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria és a la part alta del poble de Visalibons Mapa 32-10 213 Situació 31TBG999938 S’accedeix al poble de Visalibons per una pista de 2 km que surt de la carretera de la vall de l’Isàvena, a l’altura del quilòmetre 24 JAA Història El primer esment del lloc de Visalibons és de l’any 1030, en què, en presència dels preveres Radolf i Garcia, Borrell va vendre a Guillem i a la seva muller un casal, un canemar i mig noguer a Visalibons pel preu de sis sous…

Joan 1089-1115 Procedia del monestir de Santa Maria de Vilabertran Segons els documents de l’època era una persona humil, pietosa i rica El seu nomenament fou signat pel bisbe i els canonges de Girona, després d’haver estat aprovades les constitucions per les quals s’havia de regir la comunitat Durant el seu govern fou arranjada l’església de Santa Maria, la veïna capella de Sant Feliu i, probablement, les dependències canonicals el priorat va rebre nombroses donacions, entre elles les esglésies de Santa Maria del Vilar, Santa Maria d’Ermedàs, Sant Cristòfol de l’Escala i Sant Feliu de Lledó…

Vida Malgrat que les dades biogràfiques de què es disposa són confuses, es creu que va néixer a la segona meitat del segle XIV, i no cap al 1335 com han proposat alguns investigadors És possible que es formés a la catedral de Lieja i que d’allà passés a Milà El 1401 gaudia d’un benefici de la catedral de Pàdua, sufragat per l’arquebisbe Francesco Zarabella Quan aquest fou nomenat cardenal, l’any 1406, Ciconia escriví el motet Doctorum principem en el seu honor Aquell mateix any es negocià la pau entre Venècia i Pàdua, que el compositor celebrà amb el motet Venecie mundi splendor L’última de…

Vida Fou cantor a la capella de la cort de Munic -llavors dirigida per Roland de Lassus- entre el 1564 i el 1568, i més tard a la de Landshut Durant la dècada del 1570 és possible que fes diverses estades a Itàlia En alguna de les seves edicions inclogué música de compositors italians poc coneguts a Alemanya, i el seu estil demostra una gran familiaritat amb els models italians A partir del 1575 es dedicà a l’ensenyament a l’escola de Sant Llorenç de Nuremberg, i es convertí al protestantisme Obtingué la plaça de mestre de capella de la cort del comte Eitel Frederic IV de Hohenzollern-…

Vida Era germà de Pedro Guerrero, amb qui es formà musicalment A la catedral de Sevilla també treballà amb Cristóbal de Morales La major part de la seva vida es mantingué vinculat a aquesta institució eclesiàstica, on entrà com a cantor el 1542 El 1551 passà a exercir el càrrec de mestre de capella associat a Pedro Fernández de Castilleja i, finalment, el 1574 ocupà aquesta plaça amb totes les responsabilitats Durant un breu període entre el 1546 i el 1549 ocupà una plaça a la catedral de Jaén i feu algunes curtes estades en altres centres El 1553 intentà de ser admès com a mestre de capella…

Situació Façana de ponent, la part més genuïna d’aquest temple del romànic tardà ECSA - Rambol L’església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria és situada al poble de Sanavastre, que és vora l’aiguabarreig de la Valirota amb el Segre Mapa 36-10 217 Situació 31TDG055934 Per la carretera local GIV-4033 d’Alp a Bellver de Cerdanya, cal agafar un camí a mà dreta que porta directament a Sanavastre després de fer un recorregut d’uns 2,5 km RMAE Història La parròquia de Sanavastre s’esmenta per primer cop amb la forma Sanavaster en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada…