Resultats de la cerca

Situació Les ruïnes d’aquesta església es troben a poca distància al nord-oest de l’església de Sant Cristòfol de Llúgols Interior de l’església, al sector de la capçalera, l’únic que es conserva sencer ECSA - A Roura Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 38” N - Long 2° 22’ 1” E Arribats a Sant Cristòfol de Llúgols, cal dirigir-se a una font propera, vers el nord-oest A 300 m d’aquesta font, en la mateixa direcció, hi ha el temple Història Es tenen poques referències històriques sobre l’església i el lloc d’Eroles L’església és documentada des de l’any 1375, en què…

Vida i obra Amb tota probabilitat era escrivent quan l’any 1488 concorregué al certamen en llaors de sant Cristòfol amb la composició Si dels infels Polifemo y Golies Sembla que era amic de Jeroni Fuster, i el 1498 apareix ja documentat com a notari Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

La parròquia de Sant Cristòfol existia ja el 986 L’antiga església, de la qual només resten els fonaments, era en un serrat, davant de l’actual, que era construïda al pla, sobre la riera de Vespella , el 1752 La vall té importants masies, com l’Argila, Sant Vicenç, la Vila i les Coromines, i una moderna urbanització, dita Serrabonica

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental, on hom pot veure la construcció semicircular, afegida al mur meridional, i que alberga l’escala de cargol que puja al campanar F Tur L’Estela és un poblat que formaven nombroses masies escampades per una àmplia rodalia muntanyosa, al sector nord-est de l’extens terme municipal de Cabanelles Avui és pràcticament deshabitat L’antiga església parroquial de Santa Maria, abandonada, es troba al cim d’un elevat planell A la seva vora només hi havia la rectoria i el mas de Sant Cristòfol o Cal Magre, ambdós en ruïnes Mapa…

Fortificació esmentada des del segle XIII villa et castrum de Lugols , 1267, de la qual resten vestigis d’una torre al nord de l’església de Sant Cristòfol de Llúgols D’aquest indret fou originària una família dita Llúgols, que apareix al segle XII Arnau i Guillem de Llúgols es documenten el 1189 El 1384, el poble tenia 7 focs i 18 el 1424

En sortiren sis números, editats per Santiago Segura i dirigits per Xavier Nogués i Josep Aragay Tingué gran categoria artística pels dibuixos dels directors i dels collaboradors, com Manuel Humbert, Marià Andreu, Joan Colom, Pere Ynglada, Ismael Smith, Marià Pidelaserra, Feliu Elias, Remigi Dargallo i Pasqual Capuz Els texts eren de Francesc Pujols, Alexandre Plana, Josep Carner, Carles Soldevila, Ramon Reventós i Cristòfol de Domènech

Mestre major del claustre de la seu de Vic 1324-37, del qual, segons sembla, projectà i construí la galeria nord i una part de les de ponent i de llevant juntament amb les capelles de Sant Cristòfol i Sant Lluc i de Sant Jaume Fou succeït per Bartomeu i Ladernosa Collaborà amb Berenguer de Montagut a Santa Maria del Mar de Barcelona 1329 i a la collegiata de Manresa

Aquesta casa forta es documenta a partir del 1292 quan la família primitiva s’havia entroncat amb els Sacosta, de Sant Cristòfol de les Planes L’hereu Guillem, que usava indistintament els cognoms Avenc i Sacosta, es casà amb Bondia i foren pares de Galzeran Sacosta, bisbe de Vic entre el 1328 i el 1345 L’edifici actual és un gran casal d’estil gòticorenaixentista reedificat el segle XVI

Perseguia una síntesi d’espiritualisme i surrealisme Presentat sota el patrimoni de l’ADLAN, el 1936, a les galeries de la Llibreria Catalònia de Barcelona, per Magí A Cassanyes i el poeta J Viola Gamón —després pintor, conegut com a Manuel Viola—, fou integrat per Artur Carbonell, Leandre Cristòfol, Àngel Ferrant, Esteve Francès, AGamboa-Rothwoss, AGLamolla, Ramon Marinello, Joan Massanet, Maruja Mallo, Àngel Planell, Jaume Sans, Nadia Sokalova, Remedios Varó i Joan Ismael