Resultats de la cerca
Es mostren 1514 resultats
egipci | egípcia
fallāḥ
Camperol àrab, especialment a Egipte.
Sudan

Estat
Estat de l’Àfrica oriental, que limita al N amb Egipte, a l’E amb la mar Roja, Eritrea i Etiòpia, al S amb la República del Sudan del Sud i a l’W amb la República Centreafricana i el Txad; la capital és Khartum.
La geografia física La major part del Sudan és una gran plana travessada en direcció S-N pel Nil i els seus tributaris la perifèria és constituïda per sistemes muntanyosos, en algunes àrees força accidentats Al nord s’estén una gran zona desèrtica, separada de la mar Roja per un llarg sistema rocallós, que ateny els 2780 m al Ǧabal Hamoyet una zona també rocallosa constitueix la frontera amb l’altiplà etiòpic Al sud, a la frontera amb la República del Sudan del Sud, la gran plana sudanesa dona inici a l’anomenat Nil Blanc A l’oest abunden els altiplans sorrencs, interromputs pels…
religió egípcia
Religió egípcia
Religió pròpia de l’Egipte faraònic.
Pròpiament no hi hagué mai una sola religió, sinó un conjunt de teologies Les més importants foren l' heliopolitana , a Heliòpolis, entorn de Ra i del culte solar, l' hermopolitana , pròpia d’Hermòpolis i amb Thot com a divinitat principal, la memfita , originària de Memfis, que esdevingué preponderant durant una gran part del Regne Antic Ptah n'era el déu principal, i la tebana , radicada a Tebes, la qual sustentava la primacia d'Amon Durant el regnat d'Akhenaton, sorgí la d’Al-Amārna o atoniana puix que Aton n'era l’única divinitat Enfront d’aquesta diversitat teològica, el culte, presidit…
Mallawi
Ciutat
Ciutat del muḥāfaẓa d’Asyût, Egipte.
Situada a la vora oest del Nil, a la línia fèrria el Caire-Khartum És un centre agrícola cereals, cotó, canya de sucre, i hi ha indústria tèxtil
espeu

Espeu El temple gran d’Abu Simbel
Arqueologia
Santuari subterrani de l’antic Egipte.
Excavats en la roca, els espeus tenien les façanes, de grans dimensions, adornades amb estàtues colossals dels faraons Els més importants són els de l’època de Sethi I i Ramsès II
Ptolemeu VIII
Història
Rei d’Egipte (145-116 aC).
Germà de Ptolemeu VI, regnà amb ell 170-163 aC fins que regnà a la Cirenaica 163-145 aC En l’intent de prendre Xipre 154 aC, fou derrotat pel seu germà Mort aquest 145 aC, es casà amb la vídua Cleòpatra II i amb la fillastra d’aquesta, Cleòpatra III L’oposició de la població hellenística provocà que Cleòpatra II l’expulsés 130 aC Reconciliats novament 124 aC, emprengué una política de protecció als autòctons i a la seva religió, i donà una àmplia amnistia 118 aC
Ptolemeu V
Història
Rei d’Egipte (197-181 aC).
Fill de Ptolemeu IV i d’Arsínoe III Orfe a cinc anys, durant la seva minoria perdé la Celesíria i l’Àsia Menor a la batalla de Panio 200 aC Casat amb Cleòpatra, filla d’Antíoc III 193 aC, i coronat el 197 aC, hagué de fer cara a diverses revoltes dels autòctons, que només pogué sufocar 184 aC gràcies a la protecció dels romans
Ptolemeu IV
Història
Rei d’Egipte (221-205 aC).
Fill de Ptolemeu II i de Berenice Sotmès a la influència de favorits, amb el seu govern corrupte s’inicià la decadència de la dinastia Amb tot, derrotà Antíoc III de Síria a Ràfia 217 aC
Ptolemeu XIII
Història
Rei d’Egipte (51-47 aC).
Fill de Ptolemeu XII, es casà amb la pròpia germana Cleòpatra VII Per congraciar-se els ocupants romans, féu matar 48 aC Gneu Pompeu Magne , escàpol de Cèsar, però, davant el favor donat per aquest a la seva germana, el combaté i morí en la batalla d’Alexandria 47 aC El succeí el seu germà Ptolemeu XIV , dit Filopàtor ~59 aC - 44 aC, que governava Xipre 48 aC Fou assassinat 44 aC per la seva germana Cleòpatra VII, amb la qual també s’havia casat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina