Resultats de la cerca

Construí la granja escola Paradís 1894 a Arenys de Mar, on creà la Reial Escola d’Avicultura 1896 Fundà la Societat Nacional d’Avicultors, fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya i collaborà amb la Reial Societat Columbòfila de Catalunya 1892 També fundà la Real Federación Colombófila Española 1894, que presidí 1896-98 Escriví una trentena d’obres, entre les quals destaca Colombofilia 1894 Fou premiat pel Ministerio de la Guerra espanyol 1898 i rebé la Creu del Mèrit Agrícola de mans d’Alfons XIII 1908

L’antiga masia fou, des de temps antics, possessió del monestir de Poblet, que l’explotava directament o per arrendament els abats suenfrontaren sovint amb el batlle de Barbens i amb els senyors d’Anglesola El monestir portà aigua del riu d’Ondara durant la desamortització regava 174 jornals dels 231 que hi tenia La casa, molt reformada, conserva a la façana l’escut de l’abat Guimerà, que precisament es trobava a la granja la nit del 19 de novembre de 1575, quan es produí el paorós incendi de l’església del famós monestirpertanyent al monestir de Poblet

Els anys seixanta formà part de la companyia El Camaleó, on també hi havia Paco Candel i Ovidi Montllor El 1971 actuà en l’obra El retaule del flautista , del seu germà Jordi Teixidor Professor de l’Institut del Teatre, com a director teatral posà en escena Joan Oliver, retrat intencionat i Mirandolina Els darrers anys de la seva carrera es féu molt popular per la presència en diversos programes de televisió La granja , Filiprim i per la interpretació del sergent Arencíbia a l’obra Historias de la puta mili , basada en la tira còmica de l’humorista Ivà

D’origen molt antic, figurava en les companyies de l’edat moderna com a oficial de menys poder, encarregat directament de la tropa Més tard fou considerat com a classe de tropa, clarament diferenciat dels oficials Darrerament, hom ha tendit a professionalitzar aquest grau En els moviments polítics del s XIX, sovint, els sergents prengueren part a favor dels progressistes i protagonitzaven pronunciaments, com és ara el motí de La Granja 1836 o la revolta de la caserna de San Gil 1866 La Segona República els conferí determinats drets, integrant-los en el nou cos de sotsoficials

Treballant a la marina mercant, se sentí atret per la pintura després d’haver vist una obra de Giorgio De Chirico El 1924 s’establí a París amb JDucroc i LPrévert i començà a pintar El 1925 s’adherí al grup surrealista, dins del qual sempre restà un solitari El 1939 es féu ciutadà nord-americà i visqué aïllat en una granja, amb fortes crisis alcohòliques Autodidacte, Tanguy creà un món imaginari per l’acumulació de petits elements molt definits amb formes orgàniques en espais enormes i buits que suggereixen l’infinit En resulta una atmosfera fantàstica i de somni i alhora…

Doctor en filosofia i lletres, s’ordenà de sacerdot 1948 i obtingué la càtedra universitària d’història moderna i contemporània de la Universitat de Santiago de Compostella 1948 Fou degà a la facultat de Pamplona 1955-60 i el 1975 fou nomenat capella de la Casa Reial espanyola És autor dels estudis Documentos del reinado de Fernando VII La crisis política del antiguo régimen en España 1950  Los sucesos de La Granja 1953  Cortes de Cádiz 1982  Manuel Azaña y la guerra del 36 2000 Que los buenos no hagan nada 2000 Intelectuales antifascistas 2003 Ensayos moderadamente polémicos…

És autor de les novelles La pérdida del centro 1964, El escorpión 1969, La Granja del solitario 1969 i Fedra 1975 i dels assaigs Novela española actual 1967, Pintura española neofigurativa 1968, Mundo y trasmundo de las Leyendas de Bécquer 1970, Novela española de la posguerra 1971, El realismo y la novela actual 1973 i Arte hoy, arte del futuro 1976, entre altres També conreà la poesia i la crítica literària En aquesta darrera faceta tinugé una intensa activitat com a polemista al front de la redacció de La Estafeta Literaria 1960-63 i La Fiera Literaria 1995-2010

El lloc és esmentat des de la fi del s XII i, el 1332, fou posat sota la jurisdicció del veguer de Montblanc, amb el seu bosc i drets de caça, i el 1392 el monestir el comprà al rei Fou un centre d’explotació forestal

Era lloc de moriscs 32 focs el 1563 al s XVI fouannexat a Rotglà