Resultats de la cerca

De família dels senyors de Gironella, hom creu poder identificar-lo amb un canonge de Girona i també amb un trobador que sostingué una tençó amb el joglar Poset, citat per Cerverí de Girona Es conserven tres poemes amorosos seus, en occità, d’una gran perfecció formal i de lèxic molt ric

Vida i obra Fou batxiller en dret per la Universitat de Barcelona 1851 Afectat de malalties venèries i de dipsomania, portà una carrera professional inestable, a l’Arxiu Municipal de Barcelona 1856, al del monestir de San Isidoro del Campo, de Sevilla 1859, al de l’Academia de la Historia de Madrid 1861 i als estatals d’Alcalá de Henares 1866 i del Regne de Mallorca Collaborà a la premsa de Palma “Diario de Palma”, “El Palmesano”, a la de Barcelona “Revista de Cataluña”, i, en la dècada dels seixanta, a la de Madrid, en què, juntament amb l’obra Algunas observaciones acerca del estado actual…

Es doctorà a Madrid en dret i filosofia i lletres i el 1933 ingressà al cos diplomàtic Collaborà a “La Nostra Terra” i a l’“Almanac de les Lletres” Fou soci fundador de l’Obra Cultural Balear i membre de la Maioricensis Schola Lullistica Publicà el recull poètic de caràcter intimista 14sonets i una cançó 1973 Cal remarcar les sevestraduccions al català d’obres d’autors alemanys i russos La cançó de l’amor i de la mort del corneta Cristòfol Rilke 1953 i Les coses en els “Sonets a Orfeu” 1957 de RM Rilke Tonio Kröger 1955 de Thomas Mann i Poemes 1975 de Gottfried Benn, entre d’altres És també…

Vida i obra Fou catedràtic d’institut de llenguai literatura catalanes Les seves primeres publicacions foren treballs de crítica literària sobre la prosa costumista balear del s XIX, la literatura sapiencial, les profecies i els prognòstics, i un assaig històric, El debat autonòmic a les Illes durant laSegona República 1991 Cap al final de la seva vida preparà per a la publicació la seva obra de creació literària, que aparegué pòstumament El 2004 s’edità el poemari 19 poemes amb música 1973-2000, illustrat amb deu dibuixos i dinou composicions musicals, tots originals de l’autor El 2005 es…

Inicià la pràctica i l’estudi de la música com a nen cantor a Santa Maria la Major d’Inca El seu primer mestre fou el dominic exclaustrat Pere Andreu Ferragut, a qui succeí com a organista quan només tenia onze anys Posteriorment prosseguí la seva formació a Palma sota el mestratge de PJ Vanrell i de M Tortell El 1858 fou nomenat organista a Sant Nicolau Estudià magisteri a Múrcia Retornà a Mallorca per problemes de salut, i s’hi dedicà intensament a l’ensenyament Foren deixebles seus, a més dels propis fills Melcion i Josep, G Miralles, A Noguera, N Bonnín, M Capllonch i J Balaguer Fou autor…

Formava part de l’antic terme de Sant Salvador de Toló

Es doctorà el 2007 a la Universitat de Barcelona Professor a l’School of Physics and Astronomy Queen Mary de la Universitat de Londres, s'especialitzà en tècniques de precisió i anàlisi de dades en la detecció d’ exoplanetes , especialment en els més similars a la Terra pròxims al sistema solar El 2016, l’equip dirigit per ell anuncià el descobriment de Pròxima b, un planeta a 4,2 milions d’anys llum de la Terra, de característiques que podrien ser similars, descobriment que li valgué ser considerat per la revista Nature un dels deu científics de l’any El 2018 aquesta mateixa revista publicà…

S’inicià en la pràctica surfista a mitjan dècada de 1980 Fou corresponsal de la revista Surfer Rule per Catalunya 1991-96 i president de l’Associació Catalana de Surf 2003-06, on creà, junt amb Abel Marsal, l’Escola Catalana de Surf Organitzà dues edicions de l’Obert de surf de Catalunya i el Festival de Longboard de Sitges Ha estat director editorial de la revista degana del surf a Espanya, 3sesenta 2011-12, i comissari de la primera exposició de surf que s’ha fet a l’Estat espanyol en un museu “SURF X 100 – 100 años de surf” 2012-13, Museu Marítim de Bilbao

Treballà en la portalada i en el retaule de la capella de Sant Josep, de la seu de Palma és autor de la imatge de Ramon Llull de l’església de Sant Francesc i del grup de la Pietat de la parròquia de Felanitx

Pel testament del seu pare rebé les senyories de Malta i Gozzo i les possessions alemanyes que aquell havia heretat de la seva mare, Elisabet de Caríntia Fou nomenat successor del regne de Sicília posat cas que la seva germana Maria, hereva de Frederic, morís sense descendència Es casà amb Beatriu d’Aragó, filla de Joan i besneta de Frederic II, i foren pares de Joana Frederic d’Aragó, muller de Pietro Gioni, baró d’Ardore