Resultats de la cerca

Publicava informacions, sovint per primera vegada al país, sobre els avenços científics més recents —fonògraf d’Edison, primeres experiències telefòniques a Catalunya—, bibliografia, estudis originals, etc Entre d’altres, hi collaboraren Laur Clariana, Jaume Almera, Artur Bofill i Poch, Narcís Freixa i Ramon Coll i Pujol Deixà de publicar-se el 1892

L’Audiència de Barcelona absol Narcís Serra i Adolf Todó, màxims exresponsables de Catalunya Caixa , i 39 directius més en no observar comportament delictiu en les seves actuacions Serra i la resta de directius van ser acusats pels augments de sou milionaris que es van assignar d’una entitat que va haver de ser rescatada

Inicialment fou comerciant a l’engròs Amb capitals propis i aportacions de Narcís Feliu de la Penya i de Martí Piles muntà una fàbrica d’un teixit nou, format per estamenya i cànem, activitat que contribuí a impulsar les manufactures tèxtils catalanes i a formar tècnics que després treballaren en altres manufactures del Principat

Juntament amb Narcís Feliu de la Penya fou membre de la Junta Econòmica de Barcelona 1692 El 1694, fou conseller tercer de Barcelona S'oposà 1700 al nomenament del comte de Corzana com a lloctinent de Catalunya i, el 1705, es passà al bàndol austriacista Assistí a la junta de braços de Barcelona, el 1713

Era una clara imitació de la madrilenya Novela Corta Fou dirigida per Santiago Elias, i després, per Manuel Gelabert Hi aparegueren obres de Santiago Rusiñol, Ignasi Iglésias, JMFolch i Torres, Pompeu Crehuet, Apelles Mestres, Plàcid Vidal, Víctor Català, Narcís Oller, Pompeu Gener, Juli Vallmitjana, etc La Novella d'Ara en fou, de fet, la continuació

Primer gerent i propietari de Mundo Deportivo , una de les primeres publicacions esportives de Catalunya, nascuda el 1906, fundada per ell mateix i per Narcís Masferrer, amb el qual s’alternà en la direcció Fou director d’aquesta publicació en els períodes 1913-14 i 1919-21 El succeí en aquest càrrec el seu fill Ricard l’any 1922

Estudià a Montserrat amb Narcís Casanoves Fou mestre de capella de la catedral d’Eivissa i organista de la de Palència i de l’església del Palau, de Barcelona Autor de música religiosa El seu germà Ramon Marsal i Boguñà Terrassa 1781 — 1846, també deixeble de NCasanoves, fou monjo de Montserrat i un excellent intèrpret de violí i violoncel

Fou l’òrgan del Reial Club de Regates de Barcelona, que, fruit d’algunes fusions, esdevingué el Reial Club Marítim de Barcelona De periodicitat mensual, publicà números extraordinaris per a anunciar regates a benefici dels orfes de naufragis i asilats Hi collaboraren Àngel Guimerà, Narcís Oller i Francesc Carreras Candi, i entre els artistes plàstics, Antoni Utrillo, Meifrèn, Josep Masriera i Dionís Baixeras

Pintat i exposat el 1902, representa la família del seu oncle Narcís Deu i Mata, i és la peça més ambiciosa del seu autor, entre les conservades Pidelaserra, que hi sintetitzà la lliçó impressionista apresa a París i el seu innat realisme, hi assolí plenament la seva personalitat, un punt naïf Fou una de les obres més discutides del seu temps

Doctora en biologia 1976 i llicenciada en medicina 1970 per la Universitat de Barcelona Fou directora de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona 1995-97 El seu camp de treball és l’oceanografia i la seva especialitat és l’ecologia del fitoplàncton marí Rebé la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic 1995 i la Creu de Sant Jordi 2004