Resultats de la cerca
Es mostren 536 resultats
aparell de bergantina
Transports
Aparell mixt de dos pals, l’un amb vela llatina, com els d’un xabec, i l’altre amb veles rodones.
palanquí
Llitera, pròpia de l’Extrem Orient, portada a l’espatlla de dos o quatre homes per mitjà d’uns pals horitzontals.
rastell

rastell
Heràldica
Moble que representa el rastell d’un castell, format per sis pals (si en té més o menys, cal indicar-ho) agusats a l’extrem inferior amb cinc travesses (sempre una de menys que els pals), clavejat i amb una anella al mig de la travessa superior.
Si va proveït de cadenes que surten dels extrems de la travessa superior i acaben amb una anella cadascuna, cal indicar-ho És molt emprat en l’heràldica anglesa com a cimera i badge
Cotoliu
Àrea de nidificació del cotoliu Lullula arborea als Països Catalans Maber, original dels autors El cotoliu és un alàudid sedentari de costums quelcom particulars, no molt comú als Països Catalans, on es troba ben distribuït, encara que de manera una mica irregular pel que fa a l’època de reproducció Una bona part dels buits de la seva àrea de cria corresponen als sectors occidentals dels Pirineus i els Prepirineus i a la terra baixa per sota els 300 m d’altitud Així, doncs, manca de la plana del Rosselló, l’Empordà, les parts baixes del Maresme, les comarques litorals tarragonines i, en una…
tamboret
Transports
Peça de planxa gruixuda de ferro que en els pals metàl·lics fa la mateixa funció que el tamboret en els de fusta.
lugre
Transports
Petit veler de dos o tres pals amb veles al terç que es dedica al tràfic comercial del canal de la Mànega.
coca
Transports
Embarcació de dos pals, d’eslora molt curta amb relació a la mànega, alterosa, de força calat i amb cobertes molt altes.
Originària del nord d’Europa, fou emprada ja al s XI pels anglesos i els normands Al començament del s XIII, els catalans, copiant-ne l’estil, construïren una nova versió, en la qual inventaren la cèlebre fórmula del “tres, dos i as”, és a dir, que l’eslora sigui tres vegades la mànega i aquesta doble del puntal, amb la qual cosa no solament revolucionaren la construcció naval, sinó també la navegació, puix que, gràcies a ella, les naus pogueren cenyir el vent
golf
Camp de golf
© C.I.C-Moià
Golf
Joc de pilota que té per finalitat d’introduir en una sèrie de forats, distribuïts sistemàticament tot al llarg d’un recorregut accidentat, una pilota de cautxú, de 4 cm de diàmetre i 46,92 g de pes, mitjançant una successió de cops donats amb uns bastons especials, anomenats clubs
.
El partit pot ésser disputat individualment o per parelles El recorregut, en el qual hi ha collocats una sèrie d’obstacles naturals o artificials arbusts, rierol, zona sorrosa, etc, sol fer de 3 a 6 hm i té 18 forats o més o solament 9, situats en el green i de 10,8 cm cadascun Guanya la competició el jugador que aconsegueix de fer el recorregut amb menys cops o bé aquell que s’ha anotat més forats en aquest cas, cada forat és atorgat al jugador que aconsegueix d’introduir-hi la pilota en el menor nombre de cops Cada jugador té assignat un vailet, anomenat caddie , el qual li tragina els…
Els aiguamolls del Baix Empordà
Els aiguamolls i les dunes que ocupaven la plana del baix Ter s’han vist progressivament reduïts a petites restes aïllades En aquesta imatge de l’any 1981, s’hi aprecien els estanyols del Ter Vell els salobrars propers han estat ja parcellats Ernest Costa Els aiguamolls del Baix Empordà 24, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Els aiguamolls del Baix Empordà són situats a la plana del Baix Ter, de manera contigua a la platja Les restes actuals de major importància són l’anomenat Ter Vell, les basses d’en Coll —ambdós llocs són, bàsicament, petites llacunes…
Pardal comú
El pardal comú o de llei, teulat, teuladí o moixonet, és probablement una de les espècies més conegudes de casa nostra, estretament lligat a la companyia humana, fins al punt que arriba a abandonar totalment els pobles, si aquests, a son torn, són desafectats És àmpliament repartit, i en un gran nombre, als Països Catalans, però als Pirineus és absent d’alguns sectors i pobles de l’alta muntanya A la resta del territori és un sedentari comuníssim que, passada la cria, des del començament de juny fins a l’octubre, forma estols grans de 400-500 exemplars sobre rostolls, erms i guarets…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina