Resultats de la cerca

En foren compostos molts durant la Revolució Francesa, època en què els himnes religiosos foren substituïts per himnes d’exaltació de la llibertat i en honor de les noves divinitats de la Illustració per a solemnitzar les festes revolucionàries Aquestes peces són obra de François-Joseph Gossec, Jean-François Lesueur i Luigi Cherubini, entre d’altres Himnes famosos són l' Hymne à la France , d’H Berlioz 1844, l' Inno delle Nazioni , de G Verdi 1862, o La Internacional , de P Degeyter 1888, que esdevingué l’himne dels partits socialistes i comunistes Sovint els himnes s’insereixen…

Jugadora del Reial Club Tennis de Barcelona, fou campiona de Catalunya individual en dues ocasions 1919, 1920, de dobles en vuit 1924, amb M Luria 1925, amb ML Marnet 1926, 1930 i 1931, amb B Dutton de Pons 1927, amb C Fabra, i 1932 i 1933, amb MC López de Lerena i de dobles mixtos en sis 1924, amb A Juanico 1926, amb F Sindreu, i 1928-31 amb E Maier Fou campiona d’Espanya individual 1927, de dobles 1929 i 1930, amb MC López de Lerena, i 1931, amb B Dutton de Pons i de dobles mixtos 1929 i 1931, amb E Maier, i 1932, amb A Durall Participà en els Jocs Olímpics de…

Vida i obra Estudià el batxillerat a l’Institut de Palma i la carrera d’enginyer agrònom a Madrid Fou membre del Centre Regionalista de Mallorca i redactor del seu òrgan d’expressió “La Veu de Mallorca” 1917-19, on a més de poesies, traduccions i crítica literària, collaborà també amb articles d’opinió política, vers i prosa satírica, però amb el pseudònim El Sen Tòfol de Sa Rota Collaborà a “Ofrena”, “Almanac de les Lletres” i “La Nostra Terra” Durant la postguerra recollí algunes traduccions de poetes francesos al volum Roses de França 1953, i publicà el poemari Dansa de les hores 1955,…

Féu importants aportacions tecnològiques en motociclisme de competició i, per exemple, fou el pioner en l’ús de la informàtica en competició d’alt nivell i d’allò que actualment es coneix com a telemetria L’any 1978 creà la seva primera motocicleta, la Siroko El 1982 fundà la marca Kobas, amb la qual l’any 1984 Sito Pons aconseguí la primera victòria en una prova del campionat del món Més tard, associat amb l’empresari Jacinto Moriana, creà JJ Cobas, una marca de referència que portaren pilots com Joan Garriga, Carles Cardús o Luis Miguel Reyes, i amb la qual Àlex Crivillé…

Comença a publicar-se a Mallorca la "Revista Balear", dirigida pel poeta Josep Lluís Pons i Gallarza

Biografia Fill d’un dramaturg represaliat pel franquisme, es llicencià en història per la Universitat de Barcelona, i arran dels fets del Paranimf hagué d’exiliar-se a París, on es llicencià en història contemporània No retornà a Catalunya fins a mitjan anys setanta, i durant els anys que visqué a la capital francesa s’inicià com a actor, al temps que s’involucrava estretament en moviments d’esquerra participà activament en els fets del maig del 68 i vers el 1970 fou un dels fundadors de la Lliga Comunista Revolucionària als Estat espanyol i francès De retorn a Barcelona, fundà la llibreria…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, on també formà part del Grup d’Alta Muntanya GAM, i també membre dels grups d’alta muntanya espanyol GAME i francès GHM Escalador i alpinista que durant els anys cinquanta i seixanta, formant cordada principalment amb Francesc Guillamon vies Anglada-Guillamon, però també amb Joan Cerdà , Heinz Pokorski o Jordi Pons , obrí nombroses vies a Montserrat, el Pedraforca, Terradets, Riglos i els Pirineus Als Alps destaquen les primeres ascensions estatals a les Dolomites amb Francesc Guillamon 1957 i les parets nord…

Vida i obra Militar de professió Iniciador i cap de l’escoltisme a Menorca Retirat de l’exèrcit essent comandant d’infanteria, fou dels organitzadors de la Unió de Dretes a Menorca el 1931 El 18 de novembre de 1936 fou extret del vaixell presó “Atlante” i afusellat amb altres companys a cala Figuera Maó Durant el primer terç del segle XX desenvolupà una intensa activitat cultural a l’Ateneu de Maó, del qual fou membre des de la seva fundació 1905 i secretari Com a historiador fou autodidacte Collaborà a la Revista de Menorca , publicació que l’Ateneu adquirí el 1906 i on publicà cent articles…

Fou un personatge molt popular a la rambla de Barcelona durant el període de transició a la democràcia Ventura Pons li dedicà el film Ocaña Retrat Intermitent 1978

Vida Cap al 1960 i amb la collaboració del seu oncle Josep Maria Tintoré i Rovira, un dels caps de la Metro-Goldwyn-Mayer, creà Programación de Films Marítimos Profilmar, empresa que s’inicià subministrant títols en 16 mm a les companyies navilieres perquè es projectessin als vaixells La primera cinta en 35 mm que la casa distribuí a l’àrea de Catalunya, Aragó i Balears fou Furtivos 1975, José Luis Borau Parallelament, s’ocupà fins el 1969 de la representació de Brepi Films, distribuïdora madrilenya fundada el 1957 per José Brea i Emiliano Piedra Participà també en la producció d’obres com…