Resultats de la cerca

Estudià cant i musicologia a la Universitat de Yale i aviat es destacà com a soprano de coloratura , gràcies a la qual cosa va poder debutar com a Reina de la Nit en La flauta màgica al New York City Opera 1978 i es convertí en una de les figures d’aquesta companyia Posteriorment s’especialitzà en els papers d’òperes italianes de la seva tessitura, i inicià una carrera ascendent a Europa El 1982 debutà a l’Òpera de Roma amb Semiramide i poc després a Niça amb I puritani L’any 1985 ho feu a la Scala de Milà amb un gran èxit amb  Sonnambula belliniana Poc després es presentà al Palais Garnier…

Fill de Mateo Albéniz , a deu anys ja tocava l’orgue a la parròquia de San Vicente, a Sant Sebastià El 1826 es traslladà a París, on estudià amb H Herz i F Kalkbrenner A la capital francesa entrà en contacte amb G Rossini, que el protegí quan començà a compondre obres destinades a recitals públics El 1829 retornà definitivament a Espanya, on el 1834 fou nomenat organista de la capella reial i el 1837 pianista del rei Fou el primer professor de piano del Conservatori de Madrid arran de la seva obertura l’any 1830, des d’on introduí la tècnica del piano romàntic al país Fou una de les figures…

Estudià música a la seva ciutat natal amb Frederic Anspach i debutà a Lieja el 1960 com a Don Basilio El barber de Sevilla Entre el 1961 i el 1965 cantà a l’Òpera de París, actuacions que constituïren el principi d’una reeixida carrera internacional que l’ha dut als teatres i festivals d’òpera més prestigiosos i a realitzar nombrosos enregistraments, amb un ampli repertori que inclou obres de WA Mozart, G Rossini, G Verdi, G Bizet, M Musorgskij i C Debussy Assolí renom internacional al Festival de Salzburg interpretant Salomé , de R Strauss, sota la direcció de H von Karajan,…

Inicià els seus estudis musicals amb Luigi d’Ambrosio al Conservatori de Nàpols, on el 1956 n’obtingué el diploma Es projectà internacionalment després de guanyar els concursos de Ginebra 1956 i Gènova 1958 Amplià la seva tècnica amb Yvonne d’Astruc a l’Accademia Musicale Chigiana de Siena, on més tard fou contractat com a professor, càrrec que exercí entre el 1973 i el 1980 Formà l’Accardo Quartet 1992 i creà una acadèmia de violí a Cremona amb els millors alumnes de la qual organitzà l’Orquestra de Cambra Italiana I Musici 1996, tot combinant-ho amb actuacions com a solista al costat de…

Vida Inicià els estudis musicals amb el seu pare, que era cantant, i els continuà al Conservatori de Bolonya amb S Mattei i L Marchesi, i després a Venècia amb B Furlanetto Començà a escriure obres escèniques de molt jove La primera, Annetta e Lucindo , s’estrenà el 1813 a Milà i marcà el començament d’una carrera que durà una cinquantena d’anys, durant els quals compongué més de noranta melodrames Assolí fama internacional i les seves òperes foren presentades a ciutats com Viena i París El 1835, arran del poc èxit de l’òpera Carlo di Borgogna , Pacini s’apartà de la composició d’obres…

Estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de la seva ciutat natal i debutà a Viterbo el 1919 en el paper d’Arturo d' I Puritani , sota el pseudònim de Giacomo Rubini Un any després cantà Manon , de J Massenet, a Roma i el 1922 es presentà com a duc de Màntua Rigoletto al Teatro alla Scala de Milà, escenari on cantà al llarg de tres dècades En 1923-33 fou membre de la companyia de la Metropolitan Opera House de Nova York, on cantà vint-i-sis òperes al llarg de 232 representacions i on estrenà les versions americanes de Turandot 1926 i de Luisa Miller 1929 Actuà al Covent Garden de Londres el…

Inicià la seva trajectòria musical com a membre del Cor Gusla, activitat que alternava amb els estudis de lleis El 1942, una actuació d’aquest grup davant el rei Borís I li valgué la concessió d’una beca perquè estudiés cant a Itàlia, i es traslladà a Roma, on fou deixeble de R Stracciari Posteriorment amplià la seva formació a Salzburg, i el 1946 tornà a Itàlia, on debutà com a Colline La bohème a Reggio de Calàbria Un any després interpretà a Roma i la Scala de Milà el paper de Pimen en una producció de Borís Godunov , òpera en la qual s’especialitzà i de la qual enregistrà els papers de…

Vida Estudià música a l’Istituto Musicale de Florència i amb la seva germana gran Eva, també soprano Debutà el 1890, a la seva ciutat natal Després d’una gira arreu d’Itàlia, cantà amb èxit en teatres d’òpera de l’estranger, com ara a Sant Petersburg, Madrid, Buenos Aires i Ciutat de Mèxic El 1907 es presentà com a Violetta La Traviata al Covent Garden de Londres i arran de l’èxit obtingut fou sollicitada en aquest escenari en temporades successives, fins el 1912 Hi interpretà òperes de G Donizetti Lucia di Lammermoor , G Verdi Don Carlo , G Rossini El barber de Sevilla , L…

Inicialment orientat cap a l’advocacia, els primers anys del segle XIX començà a escriure drames i comèdies, i el 1819 obtingué un cert èxit amb el melodrama Les frères invisibles Fins els anys vint escriví sobretot vodevils El 1827 s’estrenà La muette de Portici , escrita en collaboració amb Germain Delavigne i amb música de Daniel Auber, obra cabdal de la tradició operística per les seves connotacions patriòtiques i socials Scribe es convertí des d’aleshores en el llibretista francès més sollicitat del segle XIX Sobresortí per l’escrupolositat en la composició dels textos, i per la seva…

Estudià violí a Ravenna amb P Casalini i contrapunt amb G Roberti El 1843 dirigí una banda a Santa Agata Feltria, i tocà el violí i la viola en una orquestra a Macerata En aquesta època compongué dues obertures i una simfonia en sol menor que foren mereixedores de les lloances de G Rossini El primer èxit com a director d’orquestra l’aconseguí el 1846 dirigint, a Milà, I due foscari A partir de llavors, la relació amb G Verdi fou molt intensa, fins que, els últims anys de la vida de Mariani, es deteriorà per raons artístiques i personals L’hivern del 1847-48 dirigí a Copenhaguen…