Resultats de la cerca

Després de graduar-se per la Universitat de Harvard 1991, els dos anys següents collaborà al setmanari alternatiu Village Voice , i posteriorment en altres publicacions com ara el diari The New York Times o les revistes The New Yorker  i  Granta La seva narrativa combina elements de la ciència-ficció, el gènere fantàstic i la novella històrica, amb els quals construeix una realitat alternativa que té en el seu centre la comunitat afroamericana, a la qual ell mateix pertany Després de la seva primera novella The Intuitionist 1999, publicà John Henry Days 2001, Apex Hides the Hurt 2006, Sag…

Estudià a la Universitat de Columbia Nova York i a la Johns Hopkins School of Medicine Baltimore, on es llicencià l’any 1970 Actualment és professor de patologia i bioquímica a la Universitat de Columbia i investigador del Howard Hughes Medical Institute Ha obtingut, entre altres guardons, el premi de la New York Academy of Sciences 1984, el premi Lounsbery de la National Academy of Sciences 1989 i el premi Bristol-Mayers Squibb, pels seus treballs en el camp de les neurociències 1998 La seva activitat de recerca està orientada a conèixer la manera com la informació…

Diaca Educat dins la tradició de Beda el Venerable a l’escola catedral de York, dirigida aleshores pel futur arquebisbe Egbert, acompanyà aquest a Itàlia per adquirir-hi llibres Fou director de l’esmentada escola des del 766 fins al 780, on obtingué un renom tal que, en un altre viatge a Itàlia, conegué Carlemany, el qual li proposà de dirigir ajudat per mestres cridats d’Itàlia i d’Hispània l’escola palatina d’Aquisgrà Mentre exercí aquest càrrec, Alcuí fou conegut per Flaccus Albinus versió llatina del saxó Alcwin El 796 es retirà en una de les abadies que successivament havia…

Fundador de la musicologia als Estats Units, aconseguí que aquesta disciplina fou acceptada a les universitats nord-americanes Estudià música a la Universitat de Columbia 1900-02 i, parallelament, treballà com a organista, director de cor i professor de música a Nova York Continuà la seva formació en música, literatura i filosofia a Berlín 1902-09, i es doctorà amb una dissertació sobre la música per a orgue i clavicèmbal del segle XVI En 1906-07, per encàrrec del govern prussià, catalogà manuscrits i literatura musical de les biblioteques ducals, municipals i parroquials…

Després de formar part del Charles Street Repertory Theater de Boston, al final dels anys seixanta anà a Nova York, on actuà a Broadway S’inicià en el cinema en Portnoy’s Complaint 1972, d’Ernest Lehman, i després d’algunes actuacions irregulars i de participar en nombroses sèries de televisió —activitat que continuà amb assiduïtat durant tota la seva trajectòria professional—, l’any 1978 triomfà amb An Unmarried Woman , de Paul Mazursky, interpretació per la qual guanyà el premi a la millor actriu al Festival de Canes Tot seguit actuà en La luna 1979, de Bernardo Bertolucci…

Estudià composició amb W Riegger i S Wolpe Les seves composicions de joventut revelen sobretot la influència d’A Skr’abin fins que, els anys cinquanta, conegué J Cage i alguns dels pintors de l’expressionisme abstracte, com Mark Rothko, Franz Kline o Jackson Pollock, que capgiraren la seva visió del fet creatiu Aquests artistes l’encoratjaren a cercar un llenguatge i un món sonor personals tot seguint la pròpia intuïció El resultat fou un canvi radical en la seva música i l’experimentació amb nous mètodes de notació A partir dels anys setanta, però, insatisfet amb aquestes proves, tornà a la…

Després d’acabar els estudis musicals a la Universitat de Princeton, continuà la seva formació a França, amb Nadia Boulanger a Fontainebleau els estius del 1925 al 1928 i també a l’Escola Normal de Música de París 1926-27 finalment, entre el 1928 i el 1931 estudià piano amb Louta Nouneberg a la capital francesa Durant els anys quaranta inicià la seva tasca com a pedagog Així, el 1942 fou cap del departament de música del Monticello College Més tard impartí classes al Mount Holyoke College 1943-46 i fou cap del departament de música a la Cornell University 1949-53 i director del cor de la…

Debutà en el cinema el 1930 amb comèdies musicals com Yanquee Doodle-Dandy de M Curtiz, per la qual obtingué 1942 l’Oscar d’interpretació i també amb films policíacs com White Heat 1949 de R Walsh El 1957 dirigí el film Short Cut to Hell Apartat del cinema després de One, Two, Three 1961 de B Wilder retornà amb Ragtime 1980 de M Forman

Estudià a la Juilliard Schoole Fou director de l’orquestra de la NBC i de la filharmònica de Nova York, així com director invitat de diverses orquestres europees Fundà una escola musical i diverses orquestres i conjunts de cambra Interpretà tant repertori clàssic com contemporani

Estudià piano des dels sis anys, i d’adolescent debutà professionalment Aviat es convertí en un dels principals referents de l’estil stride , l’evolució del ragtime a Harlem Smith fou gairebé un desconegut per al gran públic fins que el 1935 la casa Decca n’edità alguns enregistraments Les gravacions més representatives de piano sol són, però, les que edità Commodore el 1939, entre les quals destaquen les peces Passionette i Echoes of Spring Els anys quaranta les seves composicions gaudiren de popularitat a través de la interpretació que en feren altres orquestres A la dècada següent actuà…