Resultats de la cerca
Es mostren 3899 resultats
tap
Tap de flauta travessera
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments aeròfons, peça que n’obtura el tub acústic limitant la columna d’aire en vibració i creant un primer node.
En els instruments de bisell, es troba a l’extrem superior -el mateix extrem on hi ha el generador- La posició del tap, regulable amb un vis en les flautes travesseres posteriors al segle XIX, permet ajustar l’afinació bàsica de l’instrument i de les octaves En realitat, el bloc de la flauta de bec fa la mateixa funció, tot impedint la comunicació amb l’exterior i deixant una entrada, el canal, per a dirigir l’aire contra el bisell Si el tap es troba a l’extrem de sortida del tub, oposat al generador, fa que l’instrument es comporti acústicament com a tub tapat, abaixant normalment el to d’…
general | generala
Militar
En els exèrcits de terra i de l’aire, el qui té un dels quatre graus superiors de la jerarquia militar, tot i que no exerceixi comandament.
En l’exèrcit de l’Estat espanyol el general pot ésser general de brigada, general de divisió, tinent general o capità general , segons que el seu comandament s’estengui a una brigada, a una divisió, a més d’una divisió o a tot el territori per al qual ha estat nomenat Actualment, el grau de capità general és exclusiu del rei Els capitans generals de terra o de l’aire amb comandament de regió militar o aèria tenen el grau de tinent general
obertura acústica
Música
En molts cordòfons, forat practicat a la caixa de ressonància per comunicar l’aire interior amb l’exterior.
Així, la vibració del primer pot trametre’s a l’exterior En acoblar-se tots dos espais, el so resultant és determinat per la capacitat i facilitat de vibració de tot sistema Indirectament, la comunicació de l’aire interior de la caixa amb l’exterior redueix l’increment de pressió, tot afavorint l’elasticitat de la taula harmònica En la majoria dels instruments cordòfons amb taula harmònica de fusta s’hi practiquen tradicionalment forats circulars En els cordòfons amb mànec, tant si són pinçats com d’arquet, s’hi solen practicar diferents obertures centrals o simètriques respecte a les cordes…
caixa acústica
Electroacústica
Caixa destinada a contenir un o més altaveu
, a reduir-ne la distorsió, a millorar la reproducció de l’extrem inferior de la banda de freqüències, i a evitar el curt circuit produït en un altaveu a l’aire.
A vegades hom munta en una caixa un altaveu d’aguts i un altaveu de greus, i encara, un o més altaveus de mitjans Entre els diversos tipus de caixes cal esmentar la caixa infinita , nom que ve del fet que muntant l’altaveu en un forat fet en una pantalla suficientment gran pantalla infinita, s’elimina el curt circuit acústic Però aquesta solució és molt poc pràctica i hom ha optat per plegar aquesta pantalla fins a formar una caixa hermètica on resta confinada la radiació posterior de la membrana Això, però, té l’inconvenient que l’aire tancat, també a dintre, modifica l’elasticitat de l’…
manopan

Manopan
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument mecànic de so programat (instrument programat) del final del segle XIX, de llengüetes lliures metàl·liques accionades per un corrent d’aire aspirat.
El suport on s’emmagatzema el so consisteix en una cinta perforada sense fi, i la seva lectura és per lleves L’instrument consisteix en un moble de fusta de forma més o menys quadrada, que conté les llengüetes, en nombre de 39, i quatre manxes que generen el corrent d’aire que les fa sonar La cinta perforada sense fi, d’uns 16 cm d’amplada, és disposada en un costat del moble, i el seu moviment i el de les manxes és provocat per una maneta lateral El manopan fou patentat per la casa ChF Pietschmann Söhne, a Berlín, l’any 1886, i se’n fabricaren aproximadament fins a la fi del segle XIX El…
resistència
Transports
Força que s’oposa a l’avanç d’un automòbil i que és la suma de la resistència que oposa l’aire, com en el cas de les aeronaus, i la resistència de rodolament, que és la produïda pel fregament de les rodes sobre el sòl.
La resistència oposada per l’aire, que augmenta proporcionalment al quadrat de la velocitat, és la més important i el fet de vèncer-la, en els vehicles de sèrie, representa el 30% del consum de combustible a una velocitat al voltant de 100 km/h, mentre que el combustible consumit per a vèncer la resistència de rodolament representa només un 6% Les carrosseries més aerodinàmiques influirien molt favorablement en la resistència oposada per l’aire i, per tant, en el consum de combustible, però llurs formes són molt diferents de les del gust estètic del públic i per això no són emprades
aparell ozonitzador

Aparell ozonitzador horizontal: el dielèctric (tub de vidre) evita que la descàrrega entre elèctrodes sigui d’arc o de guspira, cosa que des compondria l’ozó
© f
Química
Aparell que consisteix en una cambra, convenientment aïllada, per la qual circula aire o oxigen i en la qual es produeixen descàrregues de corrent altern d’alt voltatge entre dos elèctrodes.
L’espai de descàrrega ha d’ésser refrigerat per a obtenir concentracions apreciables d’ozó, puix que la calor el descompon L’ozó produït és desplaçat de l’ozonitzador pel mateix corrent d’aire que hom ozonitza D’aquesta manera, hom pot arribar a concentracions de l’ordre del 10% d’ozó en oxigen Els ozonitzadors són emprats per a l’esterilització d’aigua o d’aliments i per a desodoritzar l’atmosfera
cornamusa

Cornamusa gallega del 1940
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent, anomenat també bot, botet o sac de gemecs, consistent en un bot de pell que serveix de dipòsit d’aire i al qual s’adapten diferents canons o tubs, un dels quals serveix per a insuflar l’aire amb la boca i els altres per a produir sons, bé una melodia, bé un so continu que fa d’acompanyament.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que barreja llengüeta doble i senzilla És constituït per tres elements bàsics el sac, el grall i els bordons El sac, també anomenat odre o sarró, és un recipient de pell d’animal semblant a un bot petit dels usats per a posar-hi vi que fa l’ofici de dipòsit de vent Sol sostenir-se sota un braç, que el pressiona per a insuflar l’aire que conté en els tubs sonors, i gairebé sempre és revestit amb una roba segons el gust del cornamusaire És tradició fer-lo amb una pell de xai o de cabrit assecada, adobada i impermeabilitzada o girada amb…
erigmofonia
Tècnica d’emissió de la veu i de parlar a través de la faringe, després de l’extirpació de la laringe, consistent en la introducció d’aire a l’estómac i la seva posterior expulsió en forma d’eructe.
Es produeix la veu amb la vibració de l’aire a la faringe i les paraules són articulades amb la llengua, les dents i els llavis
boira de refredament
Meteorologia
Boira causada pel refredament nocturn de la superfície terrestre, a causa de l’emissió de radiació calorífica durant la nit. Amb aquest refredament la humitat relativa de l’aire augmenta.
Quan la temperatura arriba al valor del punt de rosada, l’aire està saturat i a partir d’aquest moment s’inicia la condensació del vapor d’aigua en gotes minúscules que formen la boira Les boires de refredament es formen habitualment a les nits de la tardor i de l’hivern a les valls i fondalades amb condicions de cel serè i de vents fluixos o encalmats, típiques de les situacions anticiclòniques, i solen dissipar-se durant el dia amb l’escalfament solar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina