Resultats de la cerca

La primera notícia de la seva vida musical apareix el 1685, arran del seu nomenament com a mestre de capella de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, succeint al seu mestre, Miquel Rosquelles Poc després, al juliol del mateix any, passà a ocupar el mateix càrrec a la Seu de Manresa, on residí fins el 22 d’octubre de 1695, data en què fou nomenat mestre de capella de la catedral de Vic Els responsables de Manresa demanaren el seu retorn el 1699 i el 1713, sense resultats Hi ha un Jaume Subies que el 1738, essent mestre de Vic, guanyà la plaça d’organista de Sant Joan de les …

Membre destacat de l’escola orguenera catalana, treballà amb el seu deixeble fra Joan Olius Juntament amb Joan Martí, mestre d’orgues de Girona, bastí l’orgue de Tuïr el 1611 El 1613, tots dos frares treballaren en el de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses, i en 1624-25, en el nou instrument de la Seu Vella de Lleida façana de 8', dos teclats, cadireta i 22 jocs, on aprofitaren obra de Josep Bordons A Girona treballaren en els orgues de la Seu i en el de Sant Fèlix Entre el 1631 i el 1633 bastiren l’orgue gran de la catedral de València 8', dos teclats, cadireta i 32 jocs…

El 1238, essent ardiaca de Tremp, anà a estudiar dret a Bolonya Fou nomenat bisbe de Vic el 1244 Canvià amb el rei Jaume I les possessions que aquest havia donat a Bernat Calbó a València pel castell de Sallent Bages, i cedí al rei el castell de Gurb en canvi de certes compensacions El seu esperit jurista el portà a pactar amb els principals monestirs de la diòcesi Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Sant Benet de Bages els límits de llurs drets d’exempció S'oposà a les pretensions del rei i de la casa montcadina dels Bearn sobre Vic Celebrà un important sínode diocesà 1252, i…

Fill de Sunifred II de Lluçà i d’Ermessenda de Balsareny Essent bisbe de Vic fou un dels avançats de la reforma gregoriana a Catalunya fundà les canonges augustinianes de l’Estany i de Manlleu, i reformà les de Manresa, de Sant Joan de les Abadesses i de Riudeperes Tingué un paper destacat en la pacificació del país després de l’assassinat de Ramon Berenguer II 1082, i li fou confiat per Berenguer Ramon II el restabliment de l’ordre al bisbat de Barcelona, alterat per les divisions i les lluites internes 1086 Entre el 1089 i el 1091 aconseguí de restaurar jurídicament la seu…

És centrat per l’església parroquial, consagrada el 1170, d’origen romànic en conserva la fàbrica i l’absis, però la porta d’accés, els capitells i les columnes responen a una restauració efectuada a la primeria del s XX Tenia com a sufragànies la de Sant Ponç d’Aulina i la de Sant Martí del Clot Foren totes possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses L’antic terme comprenia, encara, els veïnats de l’Abella i dels Hostalets de Capsacosta i la masia del Ferró , així com el de Pujador i de Callís Fou municipi independent fins el 1969    En el marc del projecte de la Vall…

Situat entre muntanyes, en una vall enlairada que devalla de la serra de Milany i que vessa les aigües al Ter, a través de les rieres de Vallfogona i de Tavèrnoles o riera de Llaés L’antic castell de Llaés , ara rectoria, és en un pintoresc turonet, a llevant de la vall, prop la gran masia de la Vila Consta des del 919 en relació amb el monestir de Sant Joan de les Abadesses, el qual hi tenia l’alt domini, que conservà sempre L’església parroquial de Sant Bartomeu, situada al clos del castell, fou renovada per l’abadessa Ranlo i consagrada el 960 el bisbe i abat Oliba la tornà a…

L’evolució de les canòniques és dividida per quatre períodes separats per les reformes carolíngia segles VII-IX, gregoriana i augustiniana segle XI i la secularització del 1592 A partir del segle IV continuant l’antic presbiteri hom pot parlar de comunitats presidides pel bisbe, com les comunitats d’Eusebi de Vercelli abans del 370, o la d’Agustí, a Hipona a l’inici del segle V, que serviren de model a les d’Arle i a les de la resta de les Gàllies a la fi del segle V El Concili III de Toledo 589 ja parlà d’aquestes comunitats a la península Ibèrica, i el Concili IV 633 els donà normes…

És format pels nuclis de Tregurà de Dalt 30 h 1996 1 425 m alt i Tregurà de Baix 23 h 1996 1 350 m alt La parròquia de Sant Julià, situada a Tregurà de Dalt, existia ja el 978, quan el comte i bisbe Miró de Besalú donà drets de pastures en el seu terme al monestir de Sant Pere de Besalú El 1194 l’abat Pere Guillem, de Sant Joan de les Abadesses, comprà el domini del lloc a Bernat de Navata, amb l’aprovació del rei Alfons I Des d’aleshores fou propietat del monestir, administrada per un canonge, amb el nom de prepòsit de Tregurà, administració creada vers el 1215 per l’abat Pere de Soler Fou…

Frontal de l’Epifania, procedent del monestir de Sant Joan de les Abadesses, obra de la segona meitat del segle XV La iconografia mostra els símbols dels sants Joans i la representació d’una Epifania que remet a l’estil del taller de Jaume Huguet o d’algun dels seus seguidors ©Museu Episcopal de Vic – JMDíaz Aquest frontal, conservat al Museu Episcopal de Vic núm inv 1949, procedeix del monestir de Sant Joan de les Abadesses Ja era en aquest museu en el moment de la seva obertura, perquè consta en el catàleg del 1893 Fa 110 cm d’alçada per 240 cm d’amplada Va ser encarregat per Joan de Rovira…

Es troba a la part sud-oriental del terme, als vessants septentrionals de la serra de Puig Estela, a la capçalera de la riera de Sentigosa , que desguassa al Ter sota la vila de Sant Joan, prop de la collada de Sentigosa , a la carretera de Sant Joan a Olot pel coll de Caubet Fou cedida al monestir de Sant Joan el 885 com a part de la seva dotació original