Resultats de la cerca

Format a Sant Carles, fou deixeble de Vicent López i de Benet Espinós El 1817 esdevingué acadèmic de mèrit en flors i el 1826 en pintura Fou professor a Sant Carles i al seminari de Nobles de Sant Pau Des del 1837 dirigí la sala de flors de l’acadèmia Es dedicà a la pintura de flors, però també al retrat Isabel II nena, Benet Espinós 1829, tots dos al Museu de Belles Arts de València El seu fill Josep Maria Romà , també pintor de flors, format a Sant Carles, exposà a les Nacionales de Madrid 1856 i 1858

Doctor en dret 1878, fou un dels impulsors de la Societat Arqueològica Valenciana i de l’exposició arqueològica feta a València el 1878, per a la qual redactà el catàleg Formà una valuosa biblioteca sobre història valenciana Collaborà a Revista de Valencia , Valencia Ilustrada i altres periòdics Publicà diversos opuscles, entre els quals Los diccionarios y vocabularios valencianos 1882, Retratos de alicantinos ilustres 1892, Bosquejo biográfico de Crisóstomo Martínez y Sorlí 1890, Los limoncillos de Sagunto 1885 i Noticias de Pep de l’Horta Fou soci fundador de la Caixa d’Estalvis de…

Format a Tarragona, després fou deixeble de Campeny Acadèmic de Ciències i Arts i professor de l’Escola de Llotja Constituí el nexe d’unió entre el neoclassicisme del seu mestre i el realisme posterior Sant Jordi de la façana del palau de la Generalitat de Barcelona, obra del 1867 Destruí una bona part de la seva obra Es veié obligat a conrear el realisme monumental propi del final del segle XIX la seva obra més important d’aquest estil és l’escultura del marquès del Duero a cavall 1885, que tornà a posar de moda el gènere de l’estàtua eqüestre

Estudià a la Universitat de València i fou deixeble de Vicent Gascó Acadèmic de mèrit de Sant Carles 1785, hi fou tinent de director 1791 i professor de matemàtiques fins el 1794, data en què emmalaltí Fou mestre major de la ciutat i capítol de València De la seva obra es destaquen els banys de l’Hospital General i la casa del Magister de València, la capella de la Comunió de la parròquia de Manises, l’ampliació de la Xèrica i la construcció de les de Benafer, de Caudiel —avui destruïda— i de Requena Traçà també la catedral d’Eivissa

S’inicià en el Club Excursionista de Gràcia i formà part del Grup Especial d’Escalada GEDE i el Centre Acadèmic d’Escalada CADE els anys setanta Presidí la secció de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya 1973-76 Realitzà ascensions als Pirineus i els Alps i expedicions a l’Atles 1968, l’Iran 1971, l’Àfrica oriental 1976, l’Hindu Kush 1977 i Grenlàndia 1978 Assolí el Gasherbrum II 1980, juntament amb Pere Aymerich, per primer cop a l’Estat Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1968 Morí quan intentava ascendir al Manaslu

Fill de pare italià Format a Múrcia 1828 i, des del 1830, a Barcelona Llotja, on el 1837 obtingué doble primer premi, en composició de flors i en pintura Sísara derrotat per Barac Anà el mateix any a Roma i estudià a l’Accademia di San Luca —on obtingué un primer premi de pintura—, formà part del grup dels natzarens i fou deixeble d’Oberbeck De la seva producció romana es destaca un Tobies encara a Roma, el 1840 acceptà el nomenament de professor supernumerari de Llotja En 1842-43 fou pensionat a Toledo i a Madrid esdevingué acadèmic supernumerari de San Fernando, i un xic més tard, de San…

D’ésser un terme oblidat i gairebé obsolet, el terme ha experimentat els darrers temps una important recuperació del seu ús, en part com a reacció al predomini del relativisme cultural i d’un cert determinisme economicista en l’àmbit acadèmic Hi contribuí especialment la publicació del llibre The Western Canon 1994, del crític Harold Bloom Més enllà del seu valor general de model, l’establiment d’un cànon no respon a un únic objectiu, atès que hi ha diversitat de cànons que responen a propòsits diferents el cànon potencial, l’accessible, el pedagògic, etc i, per tant, s’han d’avaluar d’acord…

Exposà a l’Academia de San Fernando el 1841 Cap al 1884 visità París Tingué una participació important en la decoració del Teatro Real de Madrid 1850 Fou tinent de la Milicia Nacional 1856 Vigorosament romàntic, fou un bon retratista al marge del món acadèmic, però sobresortí per les seves escenes populars, en les quals hom sovint aprecia l’influx de Goya, a qui han estat atribuïdes, erròniament, obres seves Mal estudiat fins a una època recent, hom l’havia cregut d’Alcalá de Henares, més jove i amb el segon cognom de Padilla El seu fill Eugenio Lucas Villamil Madrid 1858 — 1918 també fou…

Iniciat a l’acadèmia d’Evarist Muñoz Es dedicà preferentment a la pintura de flors i natures mortes, però conreà el tema religiós Acadèmic de mèrit de Sant Carles, exercí els càrrecs de taxador de pintures de la ciutat de València i revisor de pintures del Sant Ofici La seva obra es distingeix per la sobrietat de composició i la justesa de qualitats Sobresurten la Pietat de l’església dels Sants Joans de València, la Mare de Déu amb el nen de l’església d’Alaquàs, el retaule de la Soledat, de l’església de Sant Agustí de València, i Paisatge del Telèmac , al Museu de Belles Arts de València

Format a Còrdova 1922-25 i a Madrid 1925-30, on fou deixeble de Vázquez-Díaz Es presentà individualment a Còrdova 1928 Establert a Barcelona 1930, s’assimilà a la vida cultural catalana Exiliat el 1939, exposà a París, Perpinyà i —individualment— a Banyuls De nou a Barcelona, feu exposicions individuals els anys 1944, 1946 i 1950, i fundà una escola d’art amb deixebles com Joan Ponç o J Hernández i Pijuan El 1948 fou cofundador i principal animador del Saló d’Octubre de Barcelona De nou a Còrdova 1952, fundà un obrador de treballs en cuir, i ha continuat exposant És professor i acadèmic de…