Resultats de la cerca
Es mostren 479 resultats
Pedro Abarca
Historiografia catalana
Historiador, cronista i teòleg aragonès.
Fou sacerdot de la Companyia de Jesús i catedràtic de teologia a Salamanca És autor de diversos tractats teològics i d’estudis històrics sobre Aragó, com ara una monografia sobre el temple del Pilar o un treball genealògic sobre la casa d’Alonso de Solís Ossorio, membre del Consell d’Índies La seva obra més rellevant és Los reyes de Aragón en anales históricos , publicada en dues parts, la primera a Madrid a la Imprenta Imperial, l’any 1682, i la segona a Salamanca a la impremta de Lucas Pérez, el 1684 En aquesta obra, basada sobretot en les informacions recollides per Jerónimo Zurita, fa un…
Radio Films
Cinematografia
Companyia filial de la RKO nord-americana establerta a Barcelona el 1934 com a seu central a l’Estat espanyol.
L’empresa es fundà als EUA el 1928 amb les sigles RKO Radio Keith Orpheum, com a resultat de la fusió de la productora RKO Radio amb la distribuïdora Keith-Albee-Orpheum Corporation Aquesta societat fou absorbida el 1948 per Howard Hughes Hughes Tool Co-Lookhead Constellation-TWA, després de nou anys d’inactivitat es dissolgué el 1957, i n’adquirí la producció el circuit televisiu de la NBC David Sarnoff Abans que la firma s’installés a Barcelona, els seus films eren distribuïts per la CINAES-Cinematogràfica Verdaguer el 1932 aquesta concessió passà a mans de la Sociedad Ibérica de…
Olusegun Obasanjo
Política
Polític i militar nigerià.
D’ètnia ioruba i cristià, es formà en escoles militars de la Gran Bretanya i ingressà a l’exèrcit nigerià l’any 1958, on inicià una llarga carrera L’any 1976 accedí a la presidència de Nigèria després de la mort del president Murtala Ramat Mohammed, assassinat en una temptativa de cop d’estat Seguint la voluntat del seu antecessor, Olusegun Obasanjo intentà impulsar la instauració d’un poder civil i la transició a la democràcia Adoptà una constitució de caràcter presidencialista i facilità el sorgiment de partits polítics L’any 1979, fou substituït en el càrrec per Aliyu Shagari, del National…
Enda Kenny
Política
Polític irlandès.
Estudià per a mestre a la Universitat de Dublín Afiliat de molt jove al Fine Gael , l’any 1975 substituí el seu pare al Dáil Parlament arran de la mort d’aquest, i des d’aleshores ha estat reelegit en les successives convocatòries A mitjan anys vuitanta representà el seu partit en el fòrum angloirlandès per a Irlanda del Nord, i posteriorment a l’Associació Parlamentària angloirlandesa Fou ministre d’Educació 1986-87 i de Comerç 1994-97 L’any 2002 rellevà Michael Noonan com a líder del partit i fou cap de l’oposició fins al març del 2011, en què, després d’obtenir una clara majoria, el Fine…
Sebastián Piñera Echenique

Sebastián Piñera Echenique
© Moncloa
Política
Polític i empresari xilè.
Es graduà el 1971 a la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile i el 1973-75 amplià estudis a la Universitat de Harvard Posteriorment inicià una carrera empresarial en sectors diversos construcció, turisme, banca, línies aèries, telecomunicacions, que el convertí en una de les primeres fortunes de l’Amèrica Llatina fou, entre d’altres, impulsor de les targetes de crèdit a Xile a través de la societat Bancard, de la qual es convertí en el principal soci des de mitjan anys vuitanta, i president de la companyia aèria LAN 1994-2007, al capdavant de la qual protagonitzà una important expansió a l’…
Pèire Bec

Pèire Bec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg i escriptor occità.
Passà la infantesa a Comenge Deportat a Alemanya del 1943 al 1945, quan en tornà estudià a París i s’hi doctorà el 1959 Fou cofundador 1945 i president de l’ Institut d’Estudis Occitans IEO del 1961 al 1980, professor titular de la Universitat de Poitiers i director adjunt del Centre d’Études Supérieures de Civilisation Médiévale, també de Poitiers, fins a la jubilació 1989 Especialista en dialectologia de la llengua d’oc i literatura occitana medieval, la seva activitat fou compartida per l’acció occitanista, la recerca filològica i la creació literària Des de l’IEO va participar…
Organització Internacional de la Francofonia
Sociologia
Organisme internacional que agrupa els estats i les demarcacions de la francofonia.
Creat el 2005, promou la llengua francesa i la cooperació cultural i institucional entre els seus membres Té els precedents en l’Agence de Coopération Culturelle et Technique ACCT creada el 1969, que el 1997 adoptà la Carta de la Francofonia com a document fundacional, revisada en ocasió de la fundació de l’OIF La carta estableix com a prioritats la promoció de la democràcia, la prevenció i mediació en els conflictes i el suport a l’estat de dret i als drets humans, el diàleg i els intercanvis interculturals, els vincles de cooperació que afavoreixin economies pròsperes i…
Fernando Grande-Marlaska Gómez
Dret
Jutge i polític basc.
Llicenciat en dret el 1985 per la Universitat de Deusto, el 1987 accedí a la carrera judicial i el 1988 fou nomenat jutge a Santoña Santander, on exercí fins el 1999, que ocupà una plaça a l’Audiència Provincial de Biscaia Jutge de l’Audiència Nacional des del 2004, inicialment en substitució de Baltasar Garzón , fou titular del jutjat central d’instrucció número 5 2007-12 En aquest càrrec instruí diverses causes contra presumptes membres d’ ETA , entre les quals contra Arnaldo Otegi per enaltiment del terrorisme finalment arxivada i el 2009 dictà presó per a 31 presumptes membres de Segi,…
Jaume de Mallorca
Història
Rei titular de Mallorca (Jaume IV: 1349-75), príncep titular de Morea, comte de Clarença, baró de Matagrifó i rei consort de Nàpols.
Fill hereu de Jaume III de Mallorca i de Constança d’Aragó El 1338 el seu pare el feu jurar com a hereu Del 1342 al 1345 restà amb la seva mare i la seva germana Elisabet a Barcelona el 1345 tornaren a Montpeller, a reunir-se amb Jaume III, ja desposseït del regne de Mallorca i dels comtats de Rosselló i Cerdanya El 1349 acompanyà aquest a la invasió per a reprendre Mallorca, i a la batalla de Llucmajor fou nafrat i, després, portat al castell de Bellver, i més endavant al de Xàtiva, i el 1358 fou traslladat al castell Nou de Barcelona —hom digué que el feien dormir tancat dins una gàbia de…
Hassan Rouhani

Hassan Rouhani
© World Economic Forumswiss / image.ch / Nicola Pitaro
Història
Política
Polític i aiatol·là iranià.
Nascut Hassan Feridon, nom que els anys vuitanta canvià en ascendir posicions en la jerarquia politicoreligiosa, estudià al seminari de Qom 1960-69 i posteriorment dret a la Universitat de Teheran, on es graduà el 1972 Els anys setanta passà llargues temporades a Europa, en part a causa de les seves activitats contràries al règim del xa A la Universitat Politècnica de Glasgow cursà filosofia i dret, i hi retornà entre el 1995 i el 1999 per a doctorar-se en aquestes matèries Seguidor i actiu participant de la revolució islàmica encapçalada per l’aiatollà Ruḥollāh Khomeynî, que instaurà la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina