Resultats de la cerca
Es mostren 242 resultats
fasímetre
Física
Aparell per a mesurar la diferència de fase φ entre dues magnituds elèctriques alternes de la mateixa freqüència, com és el cas de dues tensions o dos corrents d’un sistema polifàsic o del desfasament entre la tensió i el corrent en una mateixa fase.
L’aparell és de tipus electrodinàmic i duu una escala graduada que pot indicar l’angle φ o, més correntment, el seu cosinus cos φ
passifloràcies
Botànica
Família de parietals composta per plantes enfiladisses, herbàcies o llenyoses, capreolades, de fulles alternes, enteres o dividides, estipulades, sovint amb nectaris; de flors regulars, hermafrodites o unisexuals, generalment pentàmeres, de gineceu súper i arranjades en cimes pauciflores, i de fruits en càpsula loculicida o en baia.
Comprèn unes 600 espècies, pròpies sobretot de les regions càlides d’Amèrica i d’Àfrica Són força conegudes en jardineria l' adènia Adenia sp i la passionera Passiflora caerulea
santalàcies
Botànica
Família de santalals constituïda per plantes herbàcies o llenyoses hemiparàsites, de fulles simples, enteres, oposades o alternes, a vegades esquamiformes, de flors bisexuals o unisexuals, petites, actinomorfes, de periant tubular i sovint carnós, quasi sempre agrupades en inflorescències, i de fruits indehiscents i monosperms, generalment drupacis.
Consta d’unes 400 espècies, pròpies de les zones càlides i temperades Són d’aquesta família el ginestó Osyris alba i el sàndal Santalum album
campaneta
Campaneta blava (Campanula persicifolia)
HermannFalkner/sokol (cc-by-nc-2.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, biennals o, més rarament, anuals, de la família de les campanulàcies, de fulles simples, enteres o dentades, alternes, de flors grans, disposades diversament, blaves, violàcies o, excepcionalment, blanques, amb calze tubulós quinquepartit i corol·la campanulada, i de fruits en càpsula dehiscent.
Comprèn unes 250 espècies de l’hemisferi nord, la majoria pròpies de les regions fresques i humides algunes d’elles són conreades en jardins
ruda
Llavors de ruda
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les rutàcies, subllenyoses, d’olor forta i característica, amb fulles alternes, dues o tres vegades pinnatisectes, freqüentment glauques, amb inflorescències cimoses corimbiformes, amb flors de quatre pètals grocs i generalment fimbriats, i amb fruits en càpsula lobulada apicalment.
Tenen propietats emmenagogues i abortives, entre altres Llur essència és emprada en homeopatia i en la preparació de certs medicaments La ruda de bosc o de muntanya Rmontana , de fulles amb folíols linears i de flors amb pètals, enters o denticulats, es fa en matolls i rosts secs, a la regió mediterrània occidental Ruda Ruta angustifolia © Fototecacat
grèvol
Grèvol
© Xevi Varela
Botànica
Arbust o petit arbre de la família de les aquifoliàcies, de 2 a 10 m d’alçària, perennifoli, dioic, amb fulles alternes, ovals, coriàcies, llustroses i generalment de marge ondulat i espinós, amb flors petites, blanquinoses, agrupades en fascicles oscil·lars, i amb fruits drupacis, rodons i vermells.
Fruits del grèvol © Xevi Varela Es fa preferentment en terrenys silicis de la muntanya mitjana
ricí
Llavors de ricí
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Arbust de la família de les euforbiàcies, de fins a 4 m d’alt, de fulles grosses, alternes i palmatipartides, de flors unisexuals agrupades en panícula, les femenines a la part superior i les masculines a la inferior, i de fruits secs dehiscents, grossos i puats.
Oriünd de l’Àfrica tropical, s’ha naturalitzat als països mediterranis És conreat per les llavors, que forneixen l’ oli de ricí , de propietats purgants Ricí Detall d’una fulla i d’una inflorescència © Fototecacat
umbel·líferes
Apiàcies o umbel·líferes: sanicula europaea, pastanaga borda, chaerofyllum aureum, bupleurum baldense, umbel·la contreta, herba del meu, fulla i brot florit d'api de cavall
© Fototeca.cat
Botànica
Família d’umbel·líflores integrada per plantes normalment herbàcies, de fulles alternes, embeinades i amb freqüència molt dividides, de flors petites, generalment actinomorfes, hermafrodites, pentàmeres, d’androceu isostèmon i d’ovari ínfer, bicarpel·lar i amb estilopodi, disposades en umbel·les, habitualment compostes, i de fruits esquizocàrpics en diaqueni.
Consta d’unes 2800 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord Umbellíferes més destacades Nom científic Nom vulgar Aethusa cynapium etusa , julivertassa, cicuta silvestre Ammi visnaga bisnaga , escuradents Anethum graveolens anet , fonoll pudent Angelica archangelica angèlica Angelica silvestris angèlica borda , angèlica Anthriscus cerefolium cerfull Anthricsus silvestris cerfull bord Apium graveolens api , api bord Apium nodiflorum creixen brod , gallassa Astrantia major astrància Bupleurum fruticosum matabou Carum carvi comí de prat , matafaluga borda…
Navarcles
Vista del nucli de Navarcles
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Bages, a l’esquerra del Llobregat, a l’extrem E del pla de Bages.
Situació i presentació És el terme més petit de la comarca Se situa entre els termes de Sant Fruitós de Bages W, Sallent NW, Artés N, Calders E i Talamanca S El territori és a l’esquerra del Llobregat, que rep un afluent important, la riera de Calders Hi abunden les fonts, com les anomenades de la Mina, de la Cura, de Solervicenç, del Sobreeixidor, de Santa Margarida, la Font Vella, del Llac, del Lleó, la Font Calda i la Font Nova, entre d’altres En el paisatge predominen les formes rectilínies i els replans estructurals a conseqüència de la disposició horitzontal de les capes alternes de…
noguera
Noguera
© Xevi Varela
Botànica
Tecnologia
Agronomia
Arbre caducifoli monoic, de la família de les juglandàcies, que pot arribar a fer 30 m d’alt, d’escorça llisa i grisa, de fulles alternes imparipinnades, de flors masculines en aments pènduls i flors femenines solitàries o en petits grups i de fruits, les nous, drupacis i comestibles.
Oriünd dels Balcans, és conreat o naturalitzat en una gran part d’Europa La fusta és molt estimada en ebenisteria Brots de fulles de noquera © Xevi Varela