Resultats de la cerca
Es mostren 1985 resultats
àcid pirolignós
Química
Fracció aquosa, de coloració groga o vermella i olor empireumàtica, obtinguda per destil·lació destructiva de la fusta.
Conté essencialment metanol, acetona, àcid acètic i furfural, com també substàncies més complexes en més petita proporció És miscible amb l’aigua i l’alcohol i fou emprat antigament com una de les fonts més importants d’àcid acètic procés d’Othemer i acetona
depilació
Cosmètica
Operació de depilar mitjançant procediments físics o químics.
Els procediments físics actuen en la part externa del pèl és el cas de l’afaitament, de l’abrasió amb paper de vidre i de la combustió del pèl, emprada antigament o bé sobre el follicle pilós, destruint-lo, com, per exemple, la depilació elèctrica
bosser | bossera
Oficis manuals
Persona que fa bosses.
Antigament, els bossers eren menestrals que feien o venien bosses de roba o pell a Barcelona eren membres de la confraria de Sant Julià dels Mercers hom incloïa també sota aquesta denominació els guanters i els aluders A Mallorca, confeccionaven bosses de malla d’argent
Kaifeng
Ciutat
Ciutat del sheng de Henan, Xina, a la regió del Centre-sud.
És situada a la vora dreta del Huang He, a l’E de Zhengzhou Té indústries de transformació alimentàries, tèxtils i de llumins i central tèrmica Antigament, mentre fou capital de l’imperi xinès Song segles X al XII rebé el nom de Bian
noc
Tecnologia
Bassa o dipòsit on són remullades les pells en la secció de ribera d’una adoberia.
Els nocs, que poden anar proveïts de sistemes de calefacció i d’agitació, solen ésser rectangulars, d’una superfície entre 4 i 8 m 2 i d’una profunditat entre 2 i 3 m, i generalment són disposats en sèrie Antigament rebia el nom de nau
cantor
Música
A l’església reformada alemanya, persona a qui competeix la responsabilitat de la part musical dels oficis religiosos, generalment la interpretació a l’orgue i la direcció del cor.
En llocs petits, antigament, aquesta responsabilitat anava aparellada a la de mestre d’escola A les escoles protestants s XVI era professor de música i figurava com a segon del director A l’Església Catòlica, la persona que excerceix aquest càrrec rep el nom de cabiscol
Venècia Júlia
Geografia històrica
Nom donat després de la Primera Guerra Mundial a la regió de la Itàlia septentrional corresponent a les actuals províncies italianes de Gorízia i Trieste (dins la regió de Friül-Venècia Júlia) i les províncies de Pula i Fiume, pertanyents fins el 1920 a la Carniola i tornades a Croàcia el 1947.
Constituïa una de les Tres Venècies La denominació de Venècia Júlia havia estat proposada per GIAscoli, en substitució de l’austríaca Küstenland ‘Litoral’, i comprenia també la part de Gorízia passada a Iugoslàvia, territoris corresponents a les antigues Ístria i Libúrnia, conegudes antigament com a Regio Iulia
Ageo
Ciutat
Ciutat de la prefectura de Saitama, a l’illa de Honshū, Japó.
És situada 40 km al S de Tòquio, en una terrassa entre el riu Arakawa a l’O i l’Ayasegawa a l’E Antigament centre agrícola, ha experimentat una expansió industrial, amb fàbriques que es dediquen a la maquinària, productes de cautxú i indústria metallúrgica
carmí
Pintura
Pigment extret dels cossos secs de les cotxinilles femelles, de color molt similar i propietats pictòriques paral·leles al carmesí, de to més clar i de matís menys blavós.
Les seves propietats colorants són degudes a l’àcid carmínic, que amb alúmina forma una laca alumínica Molt emprat antigament en tintoreria, el seu ús actual ha restat gairebé reduït a colorant d’alimentació, productes farmacèutics, microscòpia i pintura artística és, però, poc estable a la llum
Gavià argentat de potes roses
De l’antigament anomenat gavià argentat, hom, actualment, diferencia el gavià argentat, pròpiament dit Larus cachinnans , a dalt, amb el bec groc i les potes grogues i molt comú tant a les costes com a l’interior, i el gavià argentat de potes roses Larus argentatus , a baix, espècie molt més rara al nostre país Jordi Garcia Petit, Xavier Ferrer i Oriol Alamany De l’antigament anomenat gavià argentat Larus argentatus hom diferencià posteriorment dues espècies la majoritàriament mediterrània L argentatus michaeles i la de potes roses L argentatus argentatus…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina