Resultats de la cerca

Aquesta església no apareix fins molt tard Mai no degué tenir funcions parroquials i depengué del priorat de Santa Maria de Meià La quadra de Coscollera era habitada amb anterioritat a l’any 1137, quan el lloc de Coscollera apareix documentat en un capbreu del monestir de Santa Maria de Meià amb dos focs que pagaven censos al monestir Però, segons Roig i Jalpí, en aquesta quadra es concentrava un important nucli de població que fou destruït l’any 1395 per un exèrcit gascó enviat pel comte de Foix, i ja no es reconstruí, car el prior de Santa Maria manà aixecar una vila prop del monestir…

S’hi venerava la Mare de Déu de Goscons, una talla de fusta policromada que representava una verge bruna sedent amb l’infant Jesús a la falda, ricament vestida i coronada L’obra, d’un marcat hieratisme, era possiblement de mitjan segle XII Desaparegué al principi del segle XIX, quan les tropes napoleòniques cremaren la quadra de Goscons i la capella Com la majoria de les verges trobades, segons la llegenda fou descoberta per un pastor en una cova del pla de les Bruixes, a Vallgorguina, on fou amagada perquè no caigués en mans sarraïnes El seu aplec se celebrava el 8 de setembre A…

Fundat el 1908 per iniciativa de Joan Montllor i Pujal, el seu objectiu era fomentar l’excursionisme a partir de l’estudi natural, històric i cultural de Catalunya Des del 1918 realitzà ascensions als principals cims pirinencs entre la Maladeta i el Canigó Al principi dels anys trenta, destacà l’escalador Jaume Tiana, amb importants escalades a Sant Llorenç del Munt i els Pirineus, a més d’algunes ascensions als Alps El 1931 creà la secció d’esquí i a mitjan anys trenta incorporà la secció de cinema Entre el 1921 i el 1924 publicà el butlletí Nostra Comarca conjuntament amb el Centre…

S’inicià en l’excursionisme durant la dècada de 1960 i el 1967 s’associà al Centre Excursionista Puigcastellar, de Santa Coloma de Gramenet, on collaborà en les excavacions arqueològiques del poblat ibèric de Puig Castellar Al començament dels anys setanta ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC, del qual fou vocal de la secció de muntanya 1978-86, membre de la junta directiva 1993-98 i vicepresident 1998-02 Formà part de l’equip assessor de la collecció “Llibre de Motxilla” de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat des del 1994, i fou membre del consell de redacció de les…

Residí a Barcelona Assidu dels certàmens literaris, on obtingué nombrosos premis, fou collaborador de Catalunya Artística , Joventut , De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Renaixença , El Poble Català , Estil , La Nación , El Correo Catalán , entre d’altres També fou redactor d’ El Poble Català , Catalònia , Art i Cultura , Ruta Nova , Festa  i a La Publicitat Publicà els reculls de narracions Siluetes rusticanes 1914, aplec dels contes apareguts a la secció literària de La Renaixença , Croquis vallesans , al número 75 de la collecció “La Novella Nova”, i Evocacions Impressions i estudis…

Fou component de les cobles Caravana, de la qual fou fundador, Els Montgrins 1956-64, Baix Empordà i Foment de la Sardana És autor de més de setanta sardanes de talla popular i desimbolta, com Benvinguda , El padrí de Barcelona ,  Petó i natjada , L’Hereu i la Gracieta ,  Ofrena a Calonge , Encís guixolenc , La noia és gran , L’oncle Virtut  i L’aplec de l’Escala , i les obligades de dos fiscorns Cap d’Estopa 1953 i Estimat amic , de notori èxit entre els sardanistes Les seves collaboracions literàries en la premsa local i en la revista SOM  a partir de les seves vivències l’han…

Introduí al país les tècniques d’estampació de l’acer Ripoll, 1916 i la fabricació d’acers inoxidables 1916-18, i transformà la farga familiar en una gran empresa metallúrgica, que installà a Ripoll la secció de forja de la Hispano-Suïssa Apassionat de l'aviació, el 1917 assajà i patentà un reactor aplicable als automòbils i als avions es tractava d’un estatoreactor per pulsacions que s’engegava amb acetilè i que podia funcionar amb benzina la seva concepció i les seves dimensions crítiques són sorprenentment semblants a les de l’equip propulsor de les V-1 alemanyes 1944 Les seves invencions…

Professà en l’orde franciscà i prengué partit per Carles I en les lluites de les Comunitats i l’acompanyà en diverses expedicions Fou bisbe de Guadix i de Mondoñedo Predicador notori, amb un bagatge metodològic i erudit medieval, assimilà i divulgà postulats adscrits a les idees del Renaixement Aquesta contradicció no fou obstacle al prestigi i a la difusió de les seves obres, que ja al s XVI foren traduïdes a diverses llengües europees Escriví Reloj de príncipes o Libro áureo del emperador Marco Aurelio 1529, tractat normatiu sobre el príncep cristià, que inclou la narració El villano del…

Cal cercar-ne els orígens en l’obra de Pep Ventura i en la fixació dels modes empordanès i selvatà per obra de balladors insignes com Pardàs, Gres, Masifern, etc La introducció de la sardana a Barcelona pels empordanesos i, sobretot, l’obra de Cambó i dels Massó i Valentí al si de l’Orfeó Català i del Centre Escolar Catalanista foren decisives Els primers certàmens sardanístics 1902, amb la consagració de Josep Serra i de Juli Garreta, guanyaren per al moviment nombrosos músics eixits del conservatori Morera, Manén, etc més tard, Pujol, Toldrà i Joaquim Serra aportaren a la cobla material…

El fundà vers el 859 l’abat Racimir, procedent de Santa Maria d’Arles, del Vallespir El 872 el rei Carles el Calb li concedí un privilegi en el qual li reconeixia la propietat del territori comprès a les valls de Sadernes d’Aguja i de Riu, fins al forat de Treu i les cingleres de Gitarriu, i també la possessió de l’església de Sant Llorenç del Mont, a Sous, on es traslladà poc després la comunitat El 899 el primitiu patrimoni monàstic ja s’havia dividit entre el bisbat de Girona i el monestir de Sant Llorenç del Munt L’església, romànica, d’una nau, amb alguns afegitons tardans, es convertí…