Resultats de la cerca

Graduat a la Universitat de Buenos Aires 1932, amplià estudis al laboratori de bioquímica de la Universitat de Cambridge En 1937-43 treballà a l’Institut de Fisiologia de Buenos Aires i, posteriorment, als EUA, fins el 1946 El 1947 fundà a Buenos Aires el Instituto de Investigaciones Bioquímicas Féu treballs sobre cèllules vegetals i sobre el metabolisme dels polisacàrids El 1970 rebé el premi Nobel de química

Folklorista que aconseguí èxits a l’Argentina i en l’àmbit internacional Estudià amb Angélica Velárdez, Luis Gianneo i Erwin Leuchter Gràcies a Jaime Torres Aparicio i a Atahualpa Yupanqui recopilà i aprengué els ritmes del nord del país El 1955 fundà la Compañía Argentina de Folklore L’any 1964 dirigí i participà en la gravació de la seva composició més universal i de més èxit, la Misa Criolla , interpretada pel conjunt Los Fronterizos com a solistes, juntament amb el Coro de la Cantoría de la Basílica del Socorro i amb Julio Robles al charango En aquesta peça podia apreciar-se un nou…

Emigrà de petit a Nova York on conegué el bandonió i inicià estudis de piano amb S Rakhmaninov Conegué més tard la música popular del seu país gràcies a Aníbal Troilo Parallelament estudià música clàssica piano i composició a Buenos Aires amb Alberto Ginastera L’any 1952 guanyà el primer Premi de Composició francès i aconseguí una beca per a anar a estudiar amb Nadia Boulanger a París, on rebé la influència d’I Stravinsky Compongué música popular entroncada amb música simfònica Transformà el tango en més que una cançó o música ballable en instrumentar-lo simfònicament Les seves obres foren…

Estudià piano amb J Montés, composició amb A Ginastera i direcció d’orquestra amb R Kinsky També rebé lliçons d’A Copland, L Dallapiccola, B Maderna, GF Malipiero i O Messiaen Des del 1964 fou un actiu compositor i director d’avantguarda Fundador de l’orquestra de cambra Solistas de Música Contemporánea de Buenos Aires, fou director artístic del Teatro Colón de la capital argentina i professor de la Universidad Católica i de la Universidad Nacional Els seus treballs s’han estrenat a París i Washington, entre altres ciutats importants Rebé diverses distincions, com el Premi Municipal de Buenos…

Estudià piano, teoria, violoncel i orgue de manera privada, però com a compositor la seva formació fou autodidàctica Parallelament realitzà estudis de literatura i filosofia a la Universitat de Buenos Aires El 1950 fou un dels fundadors de la Cinemathèque Argentine El 1955 dirigí l’Òpera de Cambra del Teatro Colón de Buenos Aires Es traslladà a Colònia el 1957, on dirigí concerts de música contemporània amb l’Orquestra de Cambra de Rhineland, i del 1960 al 1966 impartí conferències als Cursos de Darmstadt El 1968 dirigí els cursos escandinaus per a la nova música a Göteborg, i l’any següent…

Format als conservatoris de Buenos Aires i París, a partir del 1929 fou director del Teatro Colón de Buenos Aires Aquest càrrec li permeté dirigir orquestres d’indrets d’arreu del món, com ara l’Uruguai, Cuba o Austràlia Com a compositor també obtingué diversos èxits La seva òpera Proserpina y el extranjero 1951, per exemple, li valgué el Premi Verdi del Teatro alla Scala de Milà 1952, prestigiós escenari on pogué representar l’obra Una altra de les creacions importants de Castro fou també una òpera, Bodas de sangre , basada en l’obra homònima de F García Lorca, que s’estrenà a Buenos Aires…

Durant la seva infantesa residí a Espanya, on fou alumne d’Izalba i P Arrieta al Conservatori de Madrid El 1887 tornà a l’Argentina, on s’interessà per la música popular i es dedicà a l’ensenyament Posteriorment fou secretari del Conservatori de Buenos Aires, membre de la Comissió Nacional de Belles Arts i collaborador, com a crític musical, de diverses publicacions de caràcter nacional Entre les seves composicions destaquen Zamba , opus 40, Rapsodia Argentina i un Nocturn per a violí i piano

Fill de Giovanni Grazioso Panizza, violoncellista i director, estudià inicialment amb el seu pare i després es traslladà a Itàlia, on entre el 1887 i el 1898 amplià la seva formació El 1900 estrenà a Gènova una obra pròpia, el tríptic Medioevo latino , que A Toscanini dirigí a Buenos Aires cinc anys més tard Com a director, exercí inicialment a Buenos Aires i el 1898 ho feu al Teatre Costanzi de Roma Després de presentar-se al Covent Garden de Londres 1907, tornà a Itàlia, on del 1921 al 1931 fou assistent de Toscanini al Teatro alla Scala de Milà El 1933 substituí T Serafin al Metropolitan…

Traslladat a Madrid a onze anys, fou deixeble de Lista i company d’Espronceda Fou professor d’Isabel II, director del Teatro Español i acadèmic de l’Academia Española La seva obra conté elements realistes, i és una típica comèdia de saló amb intenció moralitzant cal esmentar El hombre de mundo 1845 i La muerte de César 1865 Escriví el llibret de la sarsuela de Barbieri Jugar con fuego 1853 El seu fill, Ricardo de la Vega 1839-1910, també autor dramàtic, és l’autor de La Verbena de la Paloma 1894, musicada per Bretón

Féu estudis de dret i participà en la política del dictador Rosas, contra el qual després lluità Més tard actuà de conseller del president, el general Urquiza, i, en ésser aquest derrotat per l’exèrcit de Mitre, s’exilià a París, on romangué fins a la seva mort A més de les Bases , escriví articles de costums que signà amb el pseudònim de Figarillo , la novella allegòrica Peregrinación de Luz del Día 1871, peces de teatre, etc La seva obra fou recollida en 24 volums 1886-95