Resultats de la cerca

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Obtingué medalla d’or Josep Masriera 1920, medalla de plata a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, Premi Nacional de Gravat 1930 i medalla d’or a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid 1950 Fou acadèmic numerari de Sant Jordi 1943, catedràtic de l’Escola de Belles Arts 1957, acadèmic numerari de Ciències i Arts de Barcelona 1964 i corresponent de San Fernando 1974 Fou president del Foment de les Arts Decoratives 1949-53 i membre de la Junta de Museus de Barcelona, de la Comissió Provincial de Monuments,…

Publicà els primers estudis, sobre la pintura medieval catalana, a l’"Art Bulletin” del College Arts Association of America El 1929 fou nomenat chairman del departament de belles arts de la Universitat de Nova York, on esdevingué un dels grans promotors dels estudis d’art hispànic als EUA Revitalitzà l’Institut of Fine Arts, de la mateixa universitat, 1932, des d’on dirigí importants investigacions sobre art català Publicà nombrosos treballs Fou membre del patronat de l’Institut Amatller de Barcelona, corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1946,…

Fill de l’escultor, pintor i pioner aeronàutic  Ricard Causaràs , el 1916, a l’edat de catorze anys, inicià els seus estudis artístics d’ensenyament oficial a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble de J Mongrell, V Navarro, A Alsina, A Gorera, M Mena i J Calvo i obtingué el certificat d’aptitut en l’especialitat d’escultura 30 de setembre de 1923 Per oposició d’escultura en l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona, obtingué diversos premis 1924, entre els quals viatges d’estudis…

Fou professor a l’École des Beaux-Arts de París 1944 i membre de l’Académie des Beaux-Arts Tipus perfecte de l’artista oficial, conreà el tema camperol i l’escultura monumental, realista, com hom pot veure en les estàtues de LPasteur i ALamartine , a París, i els busts de ChPéguy Musée des Beaux-Arts, Lió i de PValéry Musée Nationale d’Art Moderne, París

Signava amb el nom d’ Alfonso Als dotze anys ingressà a l’Escola d’Arts i Oficis de València Estudiant a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, l’any 1957 hi obtingué el títol de professor de dibuix Doctor en belles arts per la Universitat Politècnica de València 1989, amplià estudis a Stuttgart, París i Roma, i fou professor titular del departament d’escultura de la Facultat de Belles Arts de la UPV 1990-2007 Exposà en diversos punts de la península Ibèrica i a Nova York Entre altres premis, té el Senyera de l’Ajuntament de València 1967 i la medalla d’or del IX Saló de Març…

Professor de taitxí i txikung a la seva escola Wudang de Figueres Practicà arts marcials japoneses des del 1975 fins al 1982, especialment goshindo, karate shotokan, judo i iaido, fins que descobrí les arts marcials xineses wushu el 1979 Posteriorment, estudià yangshi i taitxí D’altra banda, es llicencià en Medicina tradicional xinesa, i exercí de traductor d’articles de taitxí i d’altres d’arts marcials del xinès al castellà

Situat al barri de Sant Andreu i especialitzat en arts marcials Fundat l’any 1971, primerament s’hi practicava la boxa Posteriorment, se centrà en diverses especialitats d’arts marcials, com judo, aikido, karate shotokan, kungfu o budo taijutsu També s’hi imparteixen classes de capoeira i de ball, ioga, pilates, taitxí i txikung Diposa d’una sala d’arts marcials, sala de musculació, de fitnes i piscina

Estudià a Itàlia, on fou influït pels mestres italians, i molt especialment per Caravaggio Altre cop a França, treballà a Dijon, Troyes i Langres, on es troben molts dels seus quadres, als quals recentment s’ha afegit una gran part de l’obra atribuïda fins ara al seu pare, Richard Tassel Destaquen Caterina de Montholon Musée des Beaux-Arts, Dijon, L’arbre de Jessè Musée des Beaux-Arts, Troyes i Els serradors Museu de Belles Arts, Estrasburg

Fundà i dirigí “La Bordadora” 1888, periòdic dedicat a l’art de l’agulla publicà també una Guía consultiva del pintor decorador 1894 Exercí càrrecs directius al Centre d’Arts Decoratives 1894 i al Foment del Treball Nacional el 1894 i el 1896 fundador del Foment de les Arts Decoratives el 1903, en fou president en el període 1907-09 Els darrers anys del s XIX collaborà en exposicions d’arts decoratives i decoració d’habitacions, i hi obtingué diversos premis

Fill de Josep Maria Bayarri i Hurtado Obtingué el premi extraordinari de final de carrera 1952 a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles Rebé el Premio Nacional d’escultura 1955 Fou un dels fundadors del Grup Parpalló Entre la seva producció sobresurten les escultures fetes amb planxes metàlliques Professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València 1976-1981 Rebé la Medalla d’Or del Cercle de Belles Arts 1996 i la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana 2010