Resultats de la cerca

Els balls de saló del segle XVIII al XX Els repertoris de ballables de parella que es programen en un ball amb motiu d’una festa major, una revetlla, un ball de cap d’any o de Carnaval, o qualsevol diumenge a la tarda, en un passat més o menys recent, estan formats per gèneres que es poden agrupar en tres grans famílies els de procedència europea, els vinguts de l’Amèrica del Nord i els llatinoamericans Aquesta triple procedència resumeix la història dels ballables de parella a Catalunya els dos segles darrers, l’acumulació de totes les influències barrejades amb una manera de ballar, i el…

Formà els anys cinquanta el grup Rudy Ventura y su Conjunto, del qual era també el vocalista, amb el qual feu nombroses actuacions en festes i sales de ball Fou també molt popular per la seva vinculació al FC Barcelona, en el camp del qual tocà sovint, per al qual compongué també l’himne de les penyes Som del Barça , Endavant Barça , Campions i Barça campió d’Europa Durant els anys de la transició participà amb interpretacions musicals en actes catalanistes Publicà, entre molts altres, els discs Mundial de hits 1968 i El Ball de l’Estatut 1980

Combina ritmes de la rumba i del mambo, caracteritzat perquè, en els dos primers temps, es fan dos passos lents acompanyats d’un moviment circular de malucs i flexió pronunciada de la cama que fa el pas i, en els dos últims temps, es fan tres passos ràpids gairebé sense desplaçar-se de lloc

Fou membre del Joffrey Ballet de Nova York i, a partir del 1973, del Ballet de Stuttgart El 1980 inicià una etapa com a coreògraf independent per Europa i els EUA fins el 1984, que prengué la direcció del Ballet de Frankfurt i estrenà Artifact , seguida, entre d’altres, per Steptext 1985, el music-hall Isabelle’s dance 1986, Impressing the Csar 1987, The Vile Parody of Adress 1988, Eidos 1996, Quintett 1997 i Workwithinwork 1998 Ha adaptat la tradició clàssica acadèmica al moviment postmodern americà En la seva obra, la dansa es mostra com un art construït per estructures…

El 1864 ingressà en el cos de ball del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona Actuà com a primera ballarina al Teatre Principal 1871-73, al Liceu 1880-81 i en altres teatres barcelonins Es retirà el 1892, però el 1914 actuà encara al Liceu en un homenatge als cinquanta anys de la seva vida artística Autora d’un gran nombre de coreografies per al Liceu, com la primera d' El corregidor y la molinera , de Falla 1917 A la seva acadèmia de ball es formaren molts artistes de la dansa El seu fill, Enric Lafuente i Pàmies Barcelona 1873 — 1956, fou catedràtic de declamació del…

Té lloc a la plaça de Sant Pere, entre l’església parroquial i la casa de la ciutat El seu origen sembla relacionat amb la processó del Corpus, si bé a la segona meitat del segle XIV —coneguda amb el nom de la Bulla— pren uns trets semblants als actuals El 1723 alguns dels entremesos de què constava se celebraven encara dins el temple Després de sofrir diversos canvis fou reestructurada el 1888 El nom actual és una onomatopeia del so del tabal que toca incessantment durant la festa Actualment està formada pels entremesos següents dansa dels turcs i cavallets —antigament moros i cabretes, de…

Hom les toca generalment dins el palmell de la mà, subjectades pel cordó al dit polze, fent-les petar amb els altres dits l’una contra l’altra Un altre tipus més gros és sovint proveït de mànec Similars als antics cròtals, es difongueren al món romà, especialment a la Bètica, i han perdurat sobretot en el folklore andalús Als Països Catalans són utilitzades en l’acompanyament de molts balls al País Valencià especialment la jota, a Mallorca bolero i també al Principat l’antic ball de les castanyoles de Manlleu a Eivissa, on hom utilitza castanyoles grosses, acompanyen el ball pagès i també les…

Estudià dansa a Barcelona amb Antoni Biosca Tingué èxits a París, Amèrica i Londres 1855 amb Manuela Perea, ‘La Nena’ Amb ella fou primer ballarí al Liceu 1859-60, amb gran èxit Actuà a Madrid i a Itàlia i assolí nous èxits al Liceu 1865, 1868-69 Retirat del ballet, fou escenògraf de les comèdies de màgia populars cap al 1870, com La redoma encantada i La pata de cabra , i coreògraf dels ballets d’òperes al Liceu, sovint en collaboració amb l’escenògraf Soler i Rovirosa El 1881 assolí un gran èxit amb el ballet Corinda , de NManent Fou director del cos de ball del Teatro Real, de…

De família pobra, sense estudis, fou galoner d’ofici i donà lliçons de ball Escriví tres recitats històrics en vers un per a la dansa de moros i cristians 1759, un altre sobre la batalla de Buda i el setge de Viena 1765, i l’altre sobre la batalla de Lepant per al ball de les galeres de Reus 1772 També se li pot atribuir un Entremès en lo casament de Josep Gai És autor també de romanços satírics en català i en castellà, d’uns goigs a santa Llúcia i de l’única obra que arribà a la impremta Cobles de la Passió conegudes també amb el nom de Passió de Sant Pere que…