Resultats de la cerca
Es mostren 646 resultats
cuixera
Oficis manuals
Cadascuna de les barres laterals dels llits, dels suports de l’eix d’un torn, d’un molinet, etc.
Els Alts Forns de Catalunya, a l'Hospitalet
La Ferreria de Sant Josep, a Sants, s’extingí amb la fi del segle Però el primer de gener de 1900 els germans Francesc i Frederic Bori inauguraren la Ferreria de Sant Josep a l’Hospitalet de Llobregat, a poca distància de l’antiga ubicació La maquinària era la mateixa La nova ferreria es dedicarà sobretot a la fabricació de laminats de ferro, que s’obtenen del ferro verge, primer, i del ferro vell o ferralla, tan aviat com s’incorporà el primer forn Martin Siemens 1909 La seva importància era mitjana i feien barres de ferro de poc gruix El 1907 hi hagué un nou canvi de propietat…
llata d’empostissat
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les barres de fusta que hom col·loca en el terra d’una habitació per clavar-hi un empostissat.
remenador
Nom genèric de diferents instruments o eines (pales, barres, culleres, etc) emprats per a remenar líquids, matèries pastoses o pulverulentes.
galgar
Tecnologia
Oficis manuals
Posar paral·leles i a una distància predeterminada (dues peces, dues barres, dos cilindres, etc), d’una màquina mitjançant una galga.
biela
biela d’una armadura
Construcció i obres públiques
En les armadures de ferro, cadascuna de les barres aproximadament perpendiculars als cavalls i que uneixen aquests amb el tirant.
rastell
Agronomia
Bastiment constituït per dues barres horitzontals unides per una sèrie de barrots paral·lels entre ells i perpendiculars a les barres, que, disposat damunt la menjadora dels animals com a suport de la palla, de l’herba, etc, impedeix que s’escampi o es malmeti.
andes
Agronomia
Aparell format per dues barres llargues, lleugerament corbades, unides per quatre barres curtes i cordes formant un teixit, que per un cantó és unit a la bèstia de càrrega i per l’altre és arrossegat i serveix per a transportar garbes, herba, llenya, terrissa, etc.
De la siderúrgia a la metal·lúrgia
Les foneries o tallers de segona fusió Ferrocarrils de via estreta destinats a la línia de Barcelona-Clot-Sant Andreu, construïts per La Maquinista Terrestre i Marítima, Diccionario Industrial, C Camps i Armet Els esforços per a crear una siderurgia catalana estaven abocats al fracàs mentre es mantingués el sistema d’alts forns alimentats per mineral de ferro i foc de carbó d’hulla o de coc A Catalunya no hi havia ferro suficient, ni carbó de qualitat El que es mantenia i augmentava era la demanda de màquines i productes metallúrgics, la columna vertebral de tota industrialització L’empresari…
farga
Farga
© Fototeca.cat
Tecnologia
Establiment on, per reducció del mineral, es produïa el ferro pel procediment conegut arreu d’Europa com a procediment català o de la farga catalana.
Als Països Catalans, al període centrat en la baixa edat mitjana segles IX o X al XVI, les citacions textuals i la toponímia descobreixen fargues i ferreries a les comarques muntanyenques, des de la Vall d’Aran i la Fenolleda fins a l’Alcalatén i enllà Tanmateix, la zona del Pirineu català no tingué una concentració metallúrgica comparable a la de l’occità, l’aragonès i el basc Els segles XVII i XVIII són els de plenitud la producció d’algunes fargues podia assolir 100 tones anuals Alins de Vallferrera, Ordino, Ripoll, i la producció total devia ésser de dos milers de tones, xifra que…