Resultats de la cerca
Es mostren 694 resultats
Teodora
Història
Emperadriu d’Orient.
Muller de l’emperador Teòfil , a la mort d’aquest exercí la regència de l’imperi 842-856 en nom del seu fill Miquel III Contra la darrera voluntat del seu marit, iconoclasta, afavorí obertament l’ortodòxia perseguí els paulicians i convocà un sínode, pel març del 843, que restablí el culte de les icones amb una festa solemne que, amb el nom de Festa de l’Ortodòxia, s’ha perpetuat, el primer diumenge de quaresma, en el ritu bizantí Durant el seu govern, l’islam prengué Sicília a Bizanci, però Teodora pogué establir la pau amb els búlgars El seu germà Bardas, amb el suport de…
follis
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de l’imperi Bizantí sota el govern d’Anastasi I.
typikón
Cristianisme
Dret
En el món bizantí, regla o norma codificada en un llibre.
N'hi ha de dues menes el monàstic, que regula la vida dels monjos, i el litúrgic, que estableix la manera de celebrar els oficis, els texts que cal llegir o cantar, etc
grecisme
Lingüística i sociolingüística
Hel·lenisme del període bizantí o modern incorporat en una altra llengua.
En el cas de la llengua catalana, hom pot parlar d’una particular presència de grecismes, determinada per motius d’ordre historicopolític l’expedició dels catalans a l’Orient i les relacions comercials amb la Mediterrània oriental sostingudes durant tota l’edat mitjana Bé que alguns d’aquests mots fan sospitar, pels senyals presents en llur fonètica, que procedeixen indirectament del grec —amb l’italià com a intermediari escar i gúa —, uns altres manifesten una clara i directa ascendència hellènica i una evolució independent arjau, proís, puja, xarxa, ormejar, noli, codonyat A més dels…
despotat de Mistràs
Història
Territori de l’imperi Bizantí centrat a la fortalesa de Mistràs.
Fou establert el 1348 com a principal centre de la política dels grecs després de Constantinoble i donat a Manuel I Cantacuzè mort el 1379/80, un dels més famosos soldats i administradors bizantins del segle XIV, fill de l’emperador Joan VI El succeí 1379/80-83 el seu germà Mateu I Cantacuzè mort el 1383, associat al tron imperial 1357-58 pel seu pare, ambdós en molt bones relacions amb els catalans, car una neboda o potser neta de Joan VI — Helena Cantacuzè — s’havia casat amb Lluís Frederic d’Aragó, vicari dels ducats d’Atenes i de Neopàtria Demetri I Cantacuzè mort el 1384, fill de Mateu I…
megaduc
Història
Cap suprem de la flota de guerra de l’imperi Bizantí.
El títol —que apareix vers el s XI, amb els emperadors Comnè— arribà a constituir la quarta jerarquia de l’imperi L’emperador Andrònic Paleòleg atorgà aquesta dignitat a Roger de Flor, comandant de la Companyia Catalana, el 1303, i posteriorment a Berenguer d’Entença 1305, després d’haver estat investit com a cèsar Roger de Flor Mort Berenguer, fou nomenat megaduc Ximenes d’Arenós 1307
Constantí VIII
Història
Emperador bizantí (976-1028), fill de Romà II i de Teòfan.
Proclamat emperador de dret 963, fou associat al seu germà Basili II 976, el qual exercí l’autoritat En morir aquest 1025, deixà el poder a les mans d’alts funcionaris i d’eunucs El seu regnat i la seva actuació les pressions fiscals provocaren aixecaments populars són el preludi de la decadència i de l’ensorrament de l’Imperi
Lviv
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Ucraïna.
Situada a la vora del riu Peltev, afluent del Bug, i bastida en forma circular, és el centre econòmic i intellectual de la Ucraïna occidental Té indústria automobilística, d’instruments de precisió, electrònica, química i tèxtil Hi ha universitat, acadèmia de les ciències, escoles superiors i moltes escoles especialitzades Té també cinc teatres, set museus i diverses biblioteques Entre els edificis es destaca la catedral catòlica, Uspenskij , del 1480, reformada en estil barroc, període en què a la ciutat treballaren diversos arquitectes italians La ciutat, fundada pel príncep…
Constança de Sicília
Història
Emperadriu d’Orient a Nicea.
Filla natural de l’emperador Frederic II, en casar-se 1241 amb Joan III Ducas Vatatze, emperador dels grecs, es canvià el nom pel d' Anna segons el costum bizantí Després de la caiguda dels Làscaris i l’ascensió al poder de Miquel VIII Paleòleg 1259, que enamorat d’ella intentà en va de retenir-la, es refugià a Sicília, a la cort del seu germà Manfred, i des del 1274, a Catalunya, prop de la seva neboda Constança de Sicília Fins a la seva mort fou sovint objecte de donacions i mostres d’afecte per part dels reis de Catalunya-Aragó Constança, en agraïment, instituí Jaume II hereu dels drets…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina