Resultats de la cerca
Es mostren 914 resultats
Les amanitàcies: pentinelles, farineres i afins
El reig bord oreig foll Amanita muscaria és un dels bolets més arquetípics Les plaques blanques que té damunt el barret vermellós són restes del vel universal, que veiem recobrint del tot els exemplars joves Aquest caràcter i la blancor de les làmines i del peu ens permeten diferenciar-lo del suculent reig ver A caesarea Això és important, ja que el reig bord és tòxic i allucinògen Josep M Vidal / SCM Són fongs de carpòfor carnós, amb el peu fàcilment separable del barret, gairebé sempre amb làmines, lliures o gairebé lliures respecte al peu, de trama bilateral El carpòfor és sovint…
múrgola

Múrgola
Carlos Basarte
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de 6 a 15 cm d’alçària, amb el barret alveolat, ovoide i de color bru o bru groguenc.
Es fa a la primavera, en terrenys rics en humus És comestible i exquisit un cop cuit
pezizals
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse dels discomicets integrat per fongs d’esporocarps en forma de plat o de copa, o proveïts de cama i capell; d’ascs operculats i d’ascòspores hialines, unicel·lulars i uniloculars.
Només en pocs casos fan conidis Són sapròfits i es fan en terra humífera, en places carboneres, sobre fusta en descomposició i sobre fems Comprèn, entre altres, les famílies de les helvellàcies i de les pezizàcies Pezizals més destacades Acetabula sp bocabadat Acetabula leucomelas bocabadat negre Acetabula vulgaris bocabadat bru Aleuria vesiculosa cassoleta groga Disciotis venosa cassoleta venosa Galactinia badia cassoleta bruna Gyromitra sp giromitra Gyromitra esculenta bolet de greix Helvella sp helvella , orella de gat, orella de moix Helvella crispa orella de gat blanca …
rèmora
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels equeneïformes, de la família dels equenèids, de les espècies E.naucrates i E.remora
.
Tenen un cos allargat recobert de petites escates cicloides, amb la segona aleta dorsal igual que l’anal i boca supina, amb una ventosa oval molt deprimida a la part dorsal del cap, mitjançant la qual, en obrir-se unes petites làmines que creen el buit, poden adherir-se al ventre dels taurons, de les tortugues o de les rajades i al buc dels vaixells per tal de trasllardar-se a grans distàncies Són de color groc o bru fosc, pelàgics, es nodreixen dels ectoparàsits de llurs hostes i són propis de la Mediterrània i de l’Atlàntic El disc d' Eremora és dues vegades més llarg que ample…
antilocàprids
Mastologia
Família de mamífers artiodàctils que comprèn actualment una sola espècie, l’antílop americà (Antilocapra americana).
Són animals remugants, amb característiques semblants a les dels cérvols, les cabres i els antílops Tenen uns 90 cm d’alçada, les orelles punxegudes i dretes i les banyes curtes i bifurcades cada any en muden l’estoig El pelatge és dens, de color bru daurat al dors i blanc al ventre A la gropa tenen una gran tofa de pèls llargs, de color blanc brillant, que poden desplegar voluntàriament La cua és curta Són animals gregaris i molt veloços, ben adaptats a viure a les praderies Són exclusivament nord-americans Bé que al començament del segle XX foren gairebé exterminats per les…
Joventut Nacionalista La Falç
Història
Agrupació catalanista formada el 1918 a Barcelona, en escindir-se del grup La Renaixença, que es decantà cap al socialisme.
Els afiliats, en llur majoria joveníssims, eren obrers o dependents de comerç Entre els primers presidents es destaquen Pere Muntané, Josep Isern i Lluís Bru i Jardí En foren socis Josep Tarradellas, Enric Fontbernat, Jaume Casanovas, etc Hi predominava l’esquerranisme democràtic, amb independència dels partits, i l’adhesió a Francesc Macià, nomenat president honorari Durant la Dictadura es camuflà sota el nom d’Humorístic Club i s’infiltrà en els camps de la dansa, l’esport i el teatre La Falç s’adherí a l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932, però se'n separà el 1933 i restà…
Juan Sánchez Cotán
Pintura
Pintor castellà.
Hom el creu deixeble de Blas del Prado Actiu a Toledo fins l’any 1603 Ingressà a la cartoixa, no se sap si a la d’El Paular o a la de Granada, però és cert que treballà en ambdues Hom creu que des de l’any 1620 residí a Granada, on pintà una sèrie de quadres de la Història de Sant Bru i una altra sèrie de religiosos Hom pot parlar de dos moments el primer com a pintor de natures mortes, on el seu art assolí el més alt grau inserint-se al corrent naturalista, i el segon de temàtica religiosa, on l’ofici predominà per damunt de la inspiració creativa Hom destaca la Natura Morta…
Pere Lluís Pasqual i Gaudí
Pintura
Pintor.
Professà a la cartoixa d’Escaladei el 1595, que decorà com també decorà les cartoixes de Montalegre, Portaceli i Las Cuevas Andalusia, on pintà dues sèries de les vides de la Mare de Déu i de sant Bru aquesta fou copiada en vida de l’artista i enviada a la Grande Chartreuse Tingué una gran anomenada al seu temps segons Pacheco fou el millor intèrpret del tema de la Puríssima de la seva època Hom intentà que decorés una capella de Santa Maria la Major de Roma el 1608, però Guido Reni s’hi oposà L’única obra documentada d’ell fins ara és el retaule de Sant Martí de Teià 1617…
Joan Torres i Oliva
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Prevere, amic d’Antoni de Bastero, anà amb ell a París El 1717 s’establí a Roma i fou preceptor i secretari a casa del conestable Colonna Fou també secretari de Llorenç Tomàs i Costa, agent de Carles d’Àustria a Roma Redactà unes interessants i originals Observacions sobre la Crusca Provençala estampada en Roma aquest present any 1724 ms avui a l’arxiu de la RABLB publicat per A Rafanell, en forma de notes potser per comunicar-les personalment a Bastero Deixà també inèdites biografies en català de Benet XIII i sant Víctor i La vida i peregrinació de D Francisco Bru, fill de Berga…
,
Editorial Torre
Editorial
Editorial iniciada a València el 1943, sota la direcció de Xavier Casp i Miquel Adlert.
Desaparegué el 1966 Publicà la collecció L’Espiga iniciada el 1949 51 volums petits, diversos volums fora collecció i el butlletí Esclat 1948 3 números, amb obres de Casp, Adlert, Sanchis i Guarner, Enric Valor, Vicent Casp, Rilke en versió de Guillem Nadal, JE Martínez i Ferrando, J Sanç i Moia, Joan Fuster, Jaume Bru, Francesc Codonyer, E Beüt, J Garcia i Rigal, V Andrés i Estellés, M Beneyto, Valls i Jordà, Josep Iborra, A Verdeguer, E Soleriestruch, F de P Burguera, A Cucó i d’altres autors, sovint inèdits anteriorment Formà part, amb editorials del Principat i les Illes, d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina