Resultats de la cerca
Es mostren 1149 resultats
antrona
Química
Cristalls que es fonen a 155°C, insolubles en aigua, solubles en els solvents orgànics.
És preparada reduint l’antraquinona amb estany i àcid clorhídric En solució alcohòlica s’equilibra amb l'antranol, menys estable És emprada com a reactiu dels hidrats de carboni i per a la determinació ràpida del sucre en els fluids corporals
bacteroïdàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials; de forma bacil·lar, a vegades amb ramificacions, són d’un marcat pleomorfisme i gramnegatius.
Són mòbils per flagels perítrics, o immòbils, i són anaerobis estrictes, ocasionalment microaeròfils Generalment fermenten hidrats de carboni simples produint àcids Han estat trobats a l’intestí i a membranes mucoses d’animals de sang calenta A vegades són patògens
Otto Wallach
Química
Químic alemany.
Estudià amb Wöhler i Hofmann i fou ajudant de Kekulé Investigà els composts aromàtics, els azo i diazo, els que contenen carboni asimètric, els terpens i llur importància en les vitamines i hormones El 1910 rebé el premi Nobel de química
primari | primària
Química
Dit dels àtoms de carboni saturats, els quals en el si d’una estructura complexa de dos o més àtoms de carboni es troben units únicament a un altre àtom de carboni.
oxigenoteràpia
Medicina
Aportament per via inhalatòria, amb finalitats terapèutiques, d’aire enriquit amb oxigen.
L’anomenada oxigenoteràpia hiperbàrica és un tractament que consisteix a sotmetre el malalt a un ambient amb pressió superior a l’atmosfèrica És útil en l’embolisme gasós, intoxicació per monòxid de carboni, inhalació de fums tòxics i gangrena gasosa, entre d’altres
aire alveolar
Biologia
Volum d’aire residual contingut permanentment als alvèols pulmonars i que és en contacte amb la sang.
La seva composició és força diferent de la de l’aire atmosfèric, ja que és molt més pobre en oxigen el 12% i no el 21%, però molt més ric en diòxid de carboni el 5,5% en comptes del 0,032%
calibratge
Arqueologia
Procediment de comparació entre allò que indica un instrument i allò que hauria d’indicar segons un patró de referència amb un valor conegut que permet la correcció de les cronologies obtingudes per les diverses tècniques de datació arqueològica.
Les datacions obtingudes per carboni 14 i altres mitjans físics i químics acostumen a presentar desviacions degudes a factors naturals Per això, se les corregeix emprant mitjans que obtenen una escala de temps més ajustada Les dates així obtingudes s’anomenen calibrades
brea
Química
Substància viscosa de color roig negrenc, bastant densa, obtinguda per destil·lació de la fusta, del carbó mineral i d’altres substàncies orgàniques i, especialment, com a residu de la destil·lació dels quitrans ( brea de petroli, brea de quitrà d’hulla, brea d’oli de cotó,
etc).
Immiscible amb aigua i miscible amb disulfur de carboni i amb benzè, és emprada com a aglomerant com és ara en les briquetes, en la fabricació de pintures i vernissos, per a calafatar vaixells, com a impermeabilitzant i per a fins medicinals
samària
Química
Una de les terres rares.
Es presenta en forma de pólvores de color beix, insolubles en l’aigua i solubles en els àcids, que absorbeixen aigua i diòxid de carboni amb facilitat Troba aplicació en la fabricació de vidres especials i com a absorbent de neutrons en reactors nuclears
braser
Braser d’aram amb damasquinats de plata, producte de l’artesania magribí (s. XIX)
© Fototeca.cat
Calefacció
Recipient de metall (de ferro, d’aram, etc) o de terra refractària, quadrat o, més generalment, circular, que conté brases enceses o en el qual hom fa cremar pinyolada o carbonet, i que serveix per a escalfar l’ambient.
Acostuma a ésser collocat sobre un suport de fusta, a vegades adaptat a una taula És un dels sistemes més antics de calefacció, actualment de poc ús pel perill d’intoxicació que comporten les emanacions de monòxid de carboni produïdes per la combustió incompleta