Resultats de la cerca

Fill d’un professor universitari, es graduà en medicina a la Universitat de Bucarest el 1940, i el 1946 anà als EUA, on amplià estudis a la Universitat de Nova York i es naturalitzà el 1952 Exercí successivament la docència i la investigació al Rockefeller Institute 1958-73, a les universitats de Yale 1973-90 i Califòrnia-San Diego, on el 1990 fou nomenat degà per als afers científics, càrrec que exercí fins a la jubilació 2001 Estudià al microscopi electrònic l’estructura fina de les cèllules animals, en les quals descobrí els ribosomes , l’estructura dels mitocondris  i la descripció dels…

Fou alumne d’André Navarra violoncel, Jean Hubeau i Joseph Calvet música de cambra al Conservatori de París, on obtingué els diplomes corresponents els anys 1965 i 1966 El 1968 fundà, amb el violinista Jean-Pierre Wallez, l’Ensemble Instrumental de França Formà part de l’orquestra de l’Òpera de París des del 1969 i, posteriorment, de l’Orquestra Nacional de França, de la qual fou violoncel solista 1978-87 Des del 1988 és professor de violoncel del Conservatori de París Ha estat un destacat intèrpret de música de cambra, membre del Quartet Via Nova 1971-78 i del Nou Trio Pasquier Jean-Pierre…

Començà els estudis musicals a vuit anys i feu el seu primer concert quan en tenia tretze A vint-i-un anys ingressà a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on fou alumne d’Andrés Segovia L’any 1952 contragué matrimoni amb la guitarrista francesa Ida Presti, amb la qual formà el Duo Presti-Lagoya, que arribà a tenir un gran prestigi Actuaren junts en més de 2 000 concerts entre el 1952 i el 1967, any en què Ida Presti morí durant una gira que realitzaven pels Estats Units Cinc anys després, Lagoya reprengué la seva carrera com a solista Collaborà sovint amb altres músics, particularment amb el…

Estudià amb Claude Champagne a l’Escola Vincent d’Indy de Mont-real, i més tard ho feu amb Gilles Tremblay i Clermont Pépin al conservatori d’aquesta mateixa ciutat, on el 1967 guanyà el primer premi de composició per Modulaire Treballà a Niça i, del 1968 al 1970, a París amb Pierre Schaeffer i altres membres del Groupe de Recherches Musicales GRM, que el 1971 li encarregà Arksalalartok El 1969 cofundà el Groupe International de Musique Electro-Acustique, que fins el 1973 feu concerts a Europa, el Canadà i l’Amèrica del Sud De nou al Quebec el 1971, es dedicà a l’ensenyament al…

Estudià anàlisi amb Claude Ballif, composició amb Olivier Messiaen i contrapunt amb Alain Weber al Conservatori de París, on guanyà el primer premi en anàlisi i composició També es graduà en literatura a la Sorbona Fou resident a la Casa Velázquez de Madrid del 1979 al 1981 Posteriorment ha ensenyat anàlisi al Conservatori de París i ha rebut molts encàrrecs com a compositora El seu repertori inclou quatre òperes la Péniche Opéra li encarregà Un signe dans l’espace , 1990 En Métèores i Les jeux de Protée mostra una escriptura que treballa la matèria sonora amb lentes…

La seva vigorosa personalitat i l’amplitud dels seus interessos influïren gairebé en tots els camps de la cultura italiana del seu temps, i la música no en fou una excepció Melòman amb una profunda comprensió de l’art musical, fou dels primers que acceptaren sense reserves l’obra de Claudio Monteverdi i Richard Wagner, i dedicà dos dels seus Laudi a V Bellini i G Verdi Escriví els llibrets de nombroses òperes, sovint adaptacions de drames seus La figlia di Iorio , d’Alberto Franchetti, 1906 Fedra , d’Ildebrando Pizzeti, 1909 Le martyre de Saint Sébastien , de Claude Debussy,…

Fundat el 1944, Jacques Parrenin n’és el primer violí des dels inicis de la formació Marcel Charpentier 1944-70, Jacques Ghestem 1970-80 i John Cohen des del 1980 han ocupat successivament el lloc de segon violí Serge Collot 1944-57, Michel Walès 1957-64, Denes Marton 1964-70, Gérard Caussé 1970-80 i Jean-Claude Dewaele des del 1980, el de viola, i Pierre Penassou 1944-80 i René Benedetti des del 1980, el de violoncel Integrat inicialment per alumnes de Joseph Calvet, fou el quartet de corda de la Ràdio de Luxemburg 1944-49 Ha estat membre del Conjunt Internacional de Música…

Estudià al Massachusetts Institute of Technology, on es graduà en física 1970, en enginyeria elèctrica 1972 i el 1978 es doctorà en econòmiques Collaborà amb Franco Modigliani en el desenvolupament del concepte de taxa d’atur no inflacionària Professor d’Economia a les universitats de Colúmbia 1975-84 i d’Atenes 1988-93, el 1985 s’incorporà al Banc de Grècia com a economista en cap i el 1994 en fou nomenat governador, càrrec que ocupà fins el 2002, que fou nomenat vicepresident del Banc Central Europeu, sota Wim Duisenberg i Jean-Claude Trichet El 2010 esdevingué conseller del…

El 10 de juliol, el primer ministre Jean-Claude Juncker es va veure obligat a convocar eleccions anticipades després que el partit socialdemòcrata li retirés el seu suport arran de les investigacions sobre la implicació dels serveis secrets luxemburguesos en escoltes illegals a polítics i al gran duc Henri, en xantatges i en nombroses activitats clandestines sense control Les eleccions legislatives es van celebrar el 20 d’octubre i, tot i la victòria del partit democratacristià de Juncker amb el 33% dels vots i 23 escons, l’aliança entre els liberals del Partit Democràtic DP, els…

Fou deixeble de Hedwig Rosenthal 1947-48, Arthur Schnabel 1948-51, Karl Ulrich Schnabel 1951-53 i Claude Frank 1952-55 El seu debut a divuit anys amb l’Orquestra de Filadèlfia i el premi al Concurs Pianístic Internacional Ferruccio Busoni aconseguit l’any 1959 feien augurar una important trajectòria com a solista Hokanson confirmà aquestes expectatives amb les seves actuacions en festivals de ciutats com Aldeburgh, Berlín, Lucerna, Praga, Salzburg i Viena i les gires que realitzà pel continent americà, Europa, Rússia i el sud-est asiàtic Actuà amb formacions tan prestigioses com…