Resultats de la cerca
Es mostren 341 resultats
osteostracis
Paleontologia
Ordre de vertebrats pisciformes fòssils de la classe dels ciclòstoms que presentaven el cos d’uns 6 cm de longitud, amb el cap i una part del tronc recoberts per un escut cefàlic semblant a una closca rígida amb escates poligonals.
Tenien una aleta dorsal o dues i mancaven d’aletes pelvianes i d’aleta anal les aletes pectorals consistien només en un lòbul escatós, i l’aleta caudal era heterocerca Presenten parentiu amb els lampreoides i habitaren des del Silurià superior fins al Devonià, a Europa, Àsia i Amèrica del Nord
Els rotífers
En la seva morfologia general els rotífers destaquen per les seves petites dimensions menys de 2 mm de llargada, per l’aparell rotatori de funció locomotriu i filtradora que tenen a la part oral, i per la presència d’una lloriga feta de plaques en algunes de les espècies La de la fotografia, Keratella cochlearis , fa part de la fauna planctònica de les nostres aigües dolces Miquel Blasi Els rotífers comprenen unes 2000 espècies de petites dimensions de 100 a 500 µm, tot i que excepcionalment poden ésser més petits, d’uns 50 µm, o més grans, fins a 2500 µm Viuen gairebé exclusivament en les…
Devoradors de sang freda
Mirada glacial, queixalada implacable Amb precisió d’assassí professional, erren rarament el cop mortal Actuen fredament, i mai més ben dit perquè, certament, maten a sang freda És una manera literària de veure-ho, és clar, perquè ells es limiten a ser carnívors d’aigual que mengen el que cacen D’entre ells, els més coneguts són els cocodrils i els caimans Però també hi ha les anacondes, els superdepredadors del sistema I com a carnívors de base, les tortugues, els varans i les piranyes L’ordre dels crocodilians agrupa 22 espècies distintes de cocodrils, força semblants entre elles, totes…
planorbe
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels pulmonats, ordre dels basomatòfors, de la família dels planòrbids, caracteritzats pel fet de tenir la closca prima i plana, d’una longitud inferior a 2 cm i amb l’espiral desenvolupada en un pla.
Habiten entre els vegetals, a les aigües estancades, i són relativament comuns als Països Catalans
gla de mar
Carcinologia
Nom donat a diversos crustacis de la subclasse dels cirrípedes que pertanyen als gèneres Balanus i Chthamalus, de closca troncopiramidal i composta de diverses peces calcàries, que habiten fixos a les roques dures de la costa o bé sobre closques de mol·luscs.
Balanus improvisus , d’uns 10-15 mm de diàmetre, habita fixa sobre closques de molluscs i crustacis Chthamalus stellatus , d’uns 5-10 mm de diàmetre, forma grans masses sobre roques de la zona dels esquitxos Aquestes dues espècies són comunes a les costes dels Països Catalans
sincàrides
Carcinologia
Superordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis caracteritzats pel fet de tenir el cos allargat i sense closca calcària, amb el primer somita toràcic soldat al cap, amb els ulls —si en tenen— sèssils o pedunculats, i antenes i antènules bífides.
Comprèn un sol ordre, el dels anaspidacis, amb organismes propis d’aigua dolça, com l'anàspid, que habita a Tasmània, i cavernícoles, com Bathynella sp i Parabathynella fagei , que habita a Mallorca
rossellona
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels venèrids, d’uns 5-6 cm de llargada, closca oblonga, un xic més llarga pel davant que pel darrere, amb solcs longitudinals molt fins i junts i costelles transversals molt fines.
És molt freqüent en fons sorrencs de les mars dels Països Catalans La seva carn és molt apreciada
tellerina
Tellerina
© Fototeca.cat-Corel
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels donàcids, d’uns 2-3 cm de llargada, de closca allargada i aparentment triangular amb les vores dentellades, color violeta fosc a la cara interna i rosat groc a l’externa.
Abunda als fons fangosos i arenosos del litoral, i és molt apreciada com a marisc cru o cuinat Abunda a les costes dels Països Catalans
cladòcers
Carcinologia
Grup de crustacis diplostracis, de talla petita, caracteritzats per la possessió de 4 o 6 parells d’apèndixs toràcics i una closca formada per dues valves, de la qual surt només el cap; tenen antenes grans, que els serveixen per a nedar.
Viuen als estanys i als llacs, i presenten típicament partenogènesi estacional El gènere més representatiu és Daphnia , la puça d’aigua
Els tardígrads
Característiques del grup Els tardígrads formen un grup homogeni d’organismes diminuts, generalment de vida lliure, que viuen al medi aquàtic, marí o continental, o al medi terrestre, en ambients sempre humits Es tracta d’organismes descoberts tardanament les primeres observacions daten de 1773, quan Goeze els anomenà ossets d’aigua donat el seu aspecte i la naturalesa dels seus moviments El nom de tardígrads, que significa "animal groguenc de moviments lents", els el donà Spallanzani l’any 1776, que pogué estudiar-los gràcies als progressos de la naixent microscòpia Actualment se’n coneixen…