Resultats de la cerca
Es mostren 1328 resultats
martinet blanc
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 55 cm, de color blanc, amb el bec i les potes negres i els dits grocs.
A la primavera els dits són vermellencs, té dues plomes llargues 15-20 cm que li pengen de la nuca i les plomes escapulars també llargues 20-25 cm S'alimenta de peixos, nia en colònies i és força gregari Habita al sud i a l’est de la península Ibèrica, a la Camarga, en alguns llacs suïssos, a Sicília i al sud-est europeu hiverna a l’Àfrica N'existeixen subespècies a Madagascar i des de Malàisia a Austràlia És comú a la Catalunya continental i migratori a les Illes
Tròade
Geografia històrica
Antiga regió històrica de l’Àsia Menor, compresa entre l’Hel·lespont i el golf Edremit, al NW de la Turquia asiàtica.
Dominada pel mont Ida, és travessada pel curs dels rius Escamandre i Simois Habitada ja en època prehistòrica tercer i segon millenni, com ho testimonien les excavacions de Troia-Hisarlik, la regió passà posteriorment al domini dels frigis, i a la seva costa foren establertes moltes colònies gregues Possessió dels lidis i dels perses 546 aC, fou conquerida per Alexandre el Gran el 334 aC Suportà el període de guerres entre els diàdocs, i passà finalment a formar part de l’imperi Romà, dins la província d’Àsia
cosmètic
Cosmètica
Producte o preparat d’aplicació externa utilitzat per les seves qualitat cosmètiques.
Poden ésser destinats al tractament de la pell locions i cremes tòniques, nutritives, de neteja, sabons i sals de bany, a la neteja i blanqueig de les dents dentifricis, al maquillatge pintallavis, coloret, pólvores, ombra per als ulls, etc, a la coloració dels cabells tints i de les ungles esmalts, a fixar el pentinat fixadors, laques, o a donar brillantor als cabells uns altres cosmètics són els desodorants, els productes de perfumeria talcs, colònies, perfums, els productes per a protegir la pell del sol o per a intensificar l’embruniment, etc
elefant marí

Elefant marí
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels pinnípedes, de la família dels fòcids, d’una gran llargada (6,5 m), amb un apèndix en forma de trompa erèctil (40 cm) present només en els mascles.
L’espècie Mangustirostris té el cos molt gros i pot pesar fins a 3000 kg El tronc és fusiforme, i la pell, bruna grisosa, canvia de color segons l’edat, el sexe i l’estació Viu en petites colònies a les costes de Califòrnia i Mèxic L’espècie Mleonina arriba a pesar 3500 kg i viu en les mars australs Són espècies en procés d’extinció a causa de l’abusiva caça que hom n'ha fet, puix que de la seva gran quantitat de greix hom pot extreure molt d’oli
Rafael Gasset y Chinchilla
Història
Polític castellà.
Dirigí el diari El Imparcial , fou elegit diputat conservador i es destacà pels seus atacs contra el govern per la qüestió de Cuba Des del 1898 s’uní als “regeneracionistes” i exigí la transformació agrícola del país per tal de superar la pèrdua de les colònies Fou ministre d’agricultura 1900 i 1903, però s’oposà al govern de Maura i es passà als liberals Del 1905 al 1923 fou vuit vegades ministre de foment, organitzà els sindicats agrícoles, impulsà les obres públiques, sobretot hidràuliques, i envià expedicions científiques a Àfrica
Fibracolor

Façana principal de la capella de Fibracolor
© Alberto González Rovira
Veïnat
Veïnat del municipi de Tordera (Maresme).
El nucli sorgí arran de la installació de l’empresa de tints, aprestos i acabats tèxtils Fibracolor, l’any 1952, a la dreta de la Tordera Seguint la filosofia de les colònies fabrils del segle XX, al costat de la fàbrica es bastí un barri per a tècnics i treballadors amb cases unifamiliars voltades de jardins, amb serveis, camps d’esports i capella L’empresa Fibracolor tancà el 2008, i tres anys més tard, l’antiga fàbrica fou enderrocada i en el solar es construí un centre logístic de l’empresa tèxtil Inditext
colònia romana

Vista del temple capitolì de la colònia d'Empòrion (segle I aC- II dC)
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Història
Grup de ciutadans o aliats que, sota l’autoritat del senat i, després, de l’emperador, creaven una ciutat en territori conquerit.
Durant la República, les colònies foren de diverses classes de ciutadans romans, originàriament establerts en algun lloc d’Itàlia, que foren les primeres llatines, d’origen o bé de gent amb dret llatí agràries, amb finalitats socials o econòmiques, com les de les reformes dels Gracs i militars, per tal d’establir-hi soldats veterans llicenciats Aquestes darreres, començades en temps de Sulla i més àmpliament en temps de Juli Cèsar, foren les generals durant l’època imperial A vegades, però, els emperadors donaren el dret de colònia, amb dret romà o llatí, a ciutats d’origen indígena, i així…
música
Música
Del llatí musica, traducció del grec mousiké ('de les muses').
En grec clàssic, mousiké és un adjectiu que pressuposa el substantiu tékhne L’expressió completa és, doncs, he mousiké tékhne , que cal traduir per ’l’art músic', i que vol dir ’qualsevol art o tècnica presidit o governat per les muses' Una de les dificultats principals per a comprendre aquest mot rau en la desaparició de les muses del nostre món Les muses eren éssers divins femenins que, sota la tutela d’Apollo, d’una banda divertien els déus de l’Olimp amb cants i cors i, de l’altra, eren l’origen de l’art, de l’habilitat o saber fer que permet formar qualsevol cosa refinada, elegant o…
Oreneta cuablanca
L’oreneta cuablanca Delichon urbica és més petita que la vulgar no sobrepassa els 13 cm i, diferentment d’aquesta, viu a les ciutats i nia a les façanes de les cases S’identifica pel color blau negrós del dors, al qual destaquen la taca blanca del carpó i el blanc del dessota Té la cua lleugerament forcada, però molt menys que l’oreneta vulgar, com s’aprecia a la fotografia Tony Tilford/Index Aquesta espècie és estival, nidificadora i abundant a tot el territori dels Països Catalans, a excepció de les illes de Formentera i Cabrera A més, durant els dos passos migratoris s’observen arreu, d’…
apicultura

Apicultor
© marc munari - Fotolia.com
Apicultura
Art de la cria de les abelles a fi d’aprofitar-ne els productes, principalment la mel i la cera.
L’home, des dels temps més remots, s’ha sentit atret per la mel de les abelles i, a imitació de certs animals, se l’ha apropiada directament —normalment, amb destrucció de les colònies— en allò que hom pot anomenar apicultura predatòria L’observació de la vida d’aquests insectes portà a les primeres temptatives d’apicultura primitiva a base de capturar eixams salvatges i de posar-los a l’abast en recipients més o menys adequats Aquesta pràctica en les seves formes més evolucionades ha arribat, a través dels primers pobles civilitzats Mesopotàmia, Egipte, dels grecs i dels romans se'n troba…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina