Resultats de la cerca
Es mostren 3858 resultats
tresquiornítids
tresquiornítids Becplaner
© Fototeca.cat
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes coneguda antigament com a plataleids, caracteritzats pel cap —i molt sovint també el coll—, sense plomes, i pel dit posterior de les potes, situat una mica més alt que els altres.
Volen amb el coll i les potes estirats, i emeten uns sons agres i desagradables Habiten al sud dels EUA, a l’Amèrica centromeridional, a l’Àfrica i a la zona eurasiàtica mitjana i meridional Són inclosos en 20 gèneres i 30 espècies, i agrupats alhora en dos grups el dels ibis , de bec prim i arquejat, i el dels becplaners , amb el bec ample i deprimit i amb l’extrem més eixamplat Entre els ibis es destaca l’ibis sagrat Threskiornis aethiopicus , d’Egipte, el capó reial Plegadis falcinellus , rar en algunes zones de maresmes dels Països Catalans, i l’ibis blanc Eudocimus albus i l’ibis…
escarabat de les flors
Entomologia
Escarabat, de la família dels escarabeids, d’un parell de cm de longitud i de color verd clar daurat a la part superior i vermell a la inferior.
És comú als Països Catalans
aladern
Aladern fructificat
© MC
Botànica
Arbre de la família de les ramnàcies, sovint en estat arbustiu, dioic, de fulles ovades, finament dentades, esparses i tot l’any verdes, de flors menudes agrupades en raïms i de fruits com pèsols, negres o vermells.
Comú al país de l’alzinar
paral·lel | paral·lela
Matemàtiques
Dit dels plans que o bé coincideixen, o bé no tenen cap punt en comú.
sarna
Fitopatologia
Denominació que inclou malalties de les plantes que tenen en comú alteracions de l’escorça.
És aplicat principalment a les malalties de tubercles de patata, com la sarna ordinària o actinomicosi, produïda per l’actinomicet Streptomyces scabies La sarna pulverulenta produïda pel fong ficomicet Spongospora subterranea, la sarna verrucosa produïda pel fong ficomicet Synchytrium endobioticum i la sarna platejada produïda pel fong demaciaci Spondilocladium atrovirens
gal·loitàlic
Lingüística i sociolingüística
Grup dialectal del nord d’Itàlia caracteritzat pel fet de posseir un substrat cèltic comú.
Comprèn els dialectes següents llombard, emilià, piemontès i lígur italià
mir
Història
Comuna camperola russa, de base familiar, en la qual les terres eren posseïdes en comú.
Instrument dels poderosos per a explotar els camperols, els mir mantingueren el feudalisme durant els s XVI i XVII El tsar Alexandre II intentà la reforma rural i l’alliberament dels serfs a través dels mir , però els kulaks continuaren aprofitant-se'n fins a llur abolició, després de la Revolució Russa
individualisme
Política
Sociologia
Teoria segons la qual la societat ha d’ésser ordenada al bé comú dels individus.
tendó conjunt
Anatomia animal
Tendó comú als feixos inferiors dels dos músculs oblic menor i transvers de l’abdomen.
creuer
Interior del cimbori del creuer, del monestir de Vallbona de les Monges
Fototeca.cat
Arquitectura
Espai quadrat, generalment cobert amb cúpula, comú a la nau transversal i a la longitudinal.