Resultats de la cerca
Es mostren 1193 resultats
Ignasi Plana i Montcada
Història
Militar
Militar.
Fill del brigadier Ramon Plana Durant la primera guerra carlina lluità a Catalunya a favor d’Isabel II i es distingí a la reconquesta de Berga 1840 Participà en el pronunciament progressista de Vicálvaro 1854 i fou director de l’Escuela General de Caballería i ocupà càrrecs a Navarra i a l’Havana El 1868 es mostrà contrari a la Revolució de Setembre i es passà al bàndol carlí Fou ministre de la guerra del pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó, que el creà comte de la Riba El 1839 s’havia casat amb María Manuela Bretón del Río y Barri, segona comtessa de la Riba i…
Juan Alonso Pimentel de Herrera y Enríquez
Història
Política
Noble i polític castellà.
Cavaller de Sant Jaume Vuitè comte de Benavente, títol que heretà del seu germà Luis, ambdós fills del sisè comte El 1580, en morir Enric II de Portugal, penetrà en territori portuguès amb 16 000 homes pagats per ell, per tal d’assegurar el triomf de Felip II, i s’apoderà de Bragança En 1598-1602 fou lloctinent de València —on organitzà el casament de Felip III i Margarida d’Àustria, el 1599— i en 1603-10 fou virrei de Nàpols Es casà primer amb Catalina Vigil de Quiñones, comtessa de Luna, i després amb Mencía de Requesens i Zúñiga, vídua del tercer marquès de Los Vélez
Josep Nolla i Inglada
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres per l’Academia de San Fernando.
Titulat el 1830, treballà a Barcelona i en pobles de la rodalia Fou director segon de les obres d’eixample del Cementiri Vell de Barcelona 1852 Amb Elies Rogent projectà les cases del carrer de la Comtessa de Sobradiel 1857 Hom el confon sovint amb un presumpte parent seu, Joan Nolla i Cortés — 1863, arquitecte pel ministeri d’obres públiques i de comerç, amb títol del 1849, que fou director primer de les obres d’eixample del Cementiri Vell barceloní 1852 —on hi ha diversos mausoleus i altars funeraris signats JNolla— i que edificà les cases de la cantonada dels carrers Princesa…
Bernat de Claramunt
Història
Senyor de Tamarit i vescomte de Tarragona, fill d’Amat de Claramunt.
Conseller influent a la cort de Ramont Berenguer I de Barcelona, fou enviat per la comtessa Almodis a la cort d’'Alī ibn Muǧāhid, rei de Dénia, vers el 1056 Reconquerí probablement Tamarit, que més tard li fou infeudat pel comte Si no aconseguí de repoblar Tarragona, participà eficaçment en la conquesta de Barbastre el 1068 Aquest mateix any o bé abans, el 1064 assistí a l’assemblea que promulgà el primer nucli dels Usatges de Barcelona El 1090, a l’enfrontament del comte Berenguer Ramon II amb el Cid, a Tévar, fou empresonat Degué morir poc després i el succeí el seu fill Deodat
Michael Drayton
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Estigué al servei de la comtessa de Bredford, per a qui escriví Endmion and Phoebe 1595, i de sir Walter Aston La seva obra poètica assimilà els gusts i corrents literaris contemporanis The Harmonie of the Church 1591, The Shepher's Garland 1593, Idea's Mirror 1594 i Idea 1619 Són obres on es resumeix el seu concepte platònic de la poesia amorosa Escriví llegendes històriques The Tragical Legend of Robert, Duke of Normandy, 1607, i The Legend of Great Cromwell, 1607, poemes històrics Mortimeriados , 1596, i England’s Heroical Epistles , 1597 i obres satíriques The Owl , 1604,…
Artal de Luna y Ruiz de Azagra
Història
Noble aragonès, fill de Fernán Lope de Luna, senyor de Villafeliche.
Es casà amb Joana de Peralta i Chiaramonte, que morí abans de la consumació del matrimoni, i en segones noces 1404 amb la seva cunyada Margarita de Peralta i Chiaramonte, comtessa de Caltabellotta i de Sclafani, senyora de Bivona En morir el seu oncle el rei Martí I 1410, seguí el partit de Bernat de Cabrera, mestre justicier del regne, contra la reina Blanca, i li fou confiscat el comtat de Caltabellotta, que fou assignat a Antoni de Cardona i de Luna , futur virrei de Sicília Havent tornat al favor reial, Alfons el Magnànim li restituí el comtat Passà a la campanya de Còrsega,…
comtat d’Elda
Història
Títol senyorial concedit el 1577 a Joan de Coloma i de Cardona, baró d’Elda.
El seu fill i successor fou Antoni de Coloma i de Melo El net d’aquest i quart comte es casà 1634 amb Isabel Pujades de Borja, segona comtessa d’Anna i baronessa de Finestrat morta el 1666 A llur net i sisè comte li fou annexada 1717 la grandesa d’Espanya pel rei arxiduc El títol passà als Arias-Dávila, comtes de Puñonrostro, i després als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, ducs de Fernán-Núñez La baronia d’Elda havia estat adquirida vers l’any 1495 per Joan de Coloma i Fernández de Heredia, juntament amb les baronies de les Salines i Petrer
ducat de Parcent
Història
Títol concedit el 1914 a Fernando de la Cerda y Carvajal, novè comte de Parcent.
Ha passat als Granzow El comtat de Parcent havia estat atorgat el 1649 al noble milanès Constantino Cernesio e Odescalchi, cosí germà del papa Innocenci XI, establert a València, on morí solter el 1664 La grandesa d’Espanya li fou annexada per Felip V el 1709 al seu besnebot i tercer comte, Josep Manuel Cernesio-Odescalchi i de Perellós, cavaller de Montesa, senyor de Benigembla, Mira-rosa, Almàssera, Beniferri, Setla, Vernissa i del castell de Pop El 1779 passà, per mort de la seva filla i quarta comtessa, Josepa Cernesio i de Guzmán, als seus descendents i del seu marit Joaquín…
Sant Feliu de Llagostera
Art romànic
L’església de “Sancti Felicis de Locustaria” apareix documentada l’any 855 entre les possessions del monestir de Santa Maria de la Grassa Durant la primera meitat del segle XI la comtessa Ermessenda, vídua del comte Ramon Borrell, la restituí al bisbe de Girona Berenguer, juntament amb altres possessions L’any 1103 la parròquia de Sant Feliu torna a aparèixer en la cessió d’un alou que el comte Ramon Berenguer III féu al monestir de Sant Feliu de Guíxols L’edifici actual és una construcció d’estil gòtic tardà, dels segles XV-XVI, amb una sola nau molt espaiosa i una portada de…
Cèntul II de Bigorra
Història
Comte de Bigorra (1114-28).
Fill del comte Cèntul I V de Bearn i de la comtessa Beatriu I Es casà en segones noces amb Estefania, filla de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona El 1118 collaborà amb Alfons el Bataller, rei d’Aragó, en la presa de Saragossa contra els musulmans reté homenatge al rei aragonès 1122 i rebé en feu Rueda de Jalón i, quan serien conquerides als musulmans, Santa Maria d’Albarrasí i la meitat de Tarassona El 1127 la seva intervenció assolí d’evitar un conflicte bèllic entre el rei d’Aragó i Alfons VII de Castella, que hom resolgué per les paus de Támara
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina