Resultats de la cerca
Es mostren 1351 resultats
Josep Maria Rovira i Belloso
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1948, posteriorment estudià al seminari de Barcelona i a la Universitat Gregoriana de Roma, on s’ordenà sacerdot el 1953 i, el 1956, es doctorà en teologia A Roma entrà també en contacte amb els moviments de renovació teològica propers al concili II del Vaticà , que tingueren una importància decisiva en la seva trajectòria De tornada a Catalunya, des del 1964 fou professor del seminari de Barcelona Ocupà diversos càrrecs diocesans i fou catedràtic de teologia de la Facultat de Teologia de Catalunya , institució que contribuí a…
arianisme
Cristianisme
Doctrina religiosa professada per Ari i els seus deixebles al segle IV.
El principi fonamental de l’arianisme fou l’afirmació de la unicitat i de la transcendència de Déu Per Déu, Ari entenia el Pare i, en conseqüència, el Fill necessàriament era una criatura de la qual el Pare s’havia servit com a instrument per a la creació, puix que el món contingent no pot establir contacte directe amb Ell Aquesta doctrina, fonamentada en equívocs lingüístics, era destinada a tenir èxit més a Orient que no pas a Occident entre els mateixos bisbes, perquè l’episcopat, com a classe, havia pres una actitud teològica determinada pels interessos polítics Hi hagué excepcions en…
església estacional
Cristianisme
Lloc de culte on es reunien el clergat i el poble de Roma per participar en la missa celebrada pel papa.
Als segles V-VI cada festa important era celebrada en una església estacional diferent el nom de la qual figurava, fins a la reforma litúrgica del concili II del Vaticà, en les rúbriques del missal
macedonià | macedoniana
Història
Individu d’un grup d’heretges del segle IV, coneguts també per pneumatòmacs, que negaven la divinitat de l’Esperit Sant.
El cap del grup fou Eustasi de Sebaste i no pas el bisbe Macedoni Combatuts doctrinalment per Basili el Gran, Gregori de Nazianz i Gregori de Nissa, foren condemnats en el concili de Constantinoble 381
entrevista de Morella
Història
Conferència política, celebrada a Morella pel juliol del 1414, entre Ferran I de Catalunya-Aragó i el papa Benet XIII.
El rei procurà de convèncer el papa que assistís al concili de Constança, però aquest s’hi negà amb diversos pretexts i poc després prohibí, sota pena d’excomunió, que hi assistissin els prelats catalanoaragonesos
Phase
Publicacions periòdiques
Revista bimensual, editada en castellà pel Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona des del 1963.
L’antecedent fou un butlletí 1961 Dirigida per Pere Tena, té com objecte l’estudi i la reflexió sobre temes litúrgics i, del concili II del Vaticà ençà, ha analitzat especialment la reforma litúrgica conciliar
Jaume
Cristianisme
Apòstol i primer bisbe de Jerusalem.
La tradició el fa cosí de Jesús Li és atribuïda l’epístola que porta el seu nom epístola , i participà en l’anomenat concili de Jerusalem La seva festa se celebra el 3 de maig
Esteve
Història
Prefecte designat l’any 529 per a governar els súbdits hispanoromans del rei visigot Amalaric, com a successor de Liberi d’Arle.
Fou el darrer representant de Roma en aquests territoris visigòtics El 531 fou destituït en un concili o assemblea celebrat a Girona, probablement després que Amalaric, que havia fugit de Narbona, hagués estat assassinat a Barcelona
Pere Veguer
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
El 1541 fou nomenat bisbe de l’Alguer, dignitat que ocupà vint-i-un anys Del 1542 al 1545 fou virrei interí de Sardenya Assistí al concili de Trento i el 1549 publicà unes Sacrae constitutiones
Tarasi
Cristianisme
Patriarca de Constantinoble (784-806).
Fou un dels animadors del concili II de Nicea , que condemnà els iconoclastes Mantingué relacions amicals amb l’església de Roma, especialment amb el papa Adrià I La seva festa se celebra el 18 de febrer