Resultats de la cerca
Es mostren 968 resultats
Ferran Agulló i Vidal

Ferran Agulló i Vidal
Periodisme
Literatura catalana
Teatre
Poeta, periodista i comediògraf.
Es llicencià en dret, carrera que no exercí, a Barcelona El 1883 participà per primera vegada als Jocs Florals de Barcelona, dels quals fou mestre en gai saber 1893 i president 1932 Fidel a la convenció jocfloralesca, publicà Espurnes Poesies 1886, Llibre de versos 1905, De tot temps Poesies 1918, Corrandes 1880-1924 1924 i Ponentines 1925 Va escriure peces teatrals discretes, entre les quals cal destacar Lo sometent de Girona 1895 i La farola 1925 Participà com a actor en les estrenes de Galla Placídia i Judit de Welp , de Guimerà, exercí la crítica teatral a La Renaixença i feu campanya al…
,
Frodoí
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (~861 — ~890).
D’origen franc o germànic, degué ésser enviat a Barcelona com a home de confiança de Carles el Calb D’aquest rebé un privilegi el 862 pel qual se li atribuïen una part del Montseny i una sèrie de percepcions econòmiques fiscals entre altres, el terç de la moneda i de les mercaderies marítimes, privilegi confirmat encara pel rei Lluís el Tartamut el 878 La seva condició d’estranger i de ritu romà l’enemistà amb uns preveres immigrats de ritu visigòtic Això provocà les reclamacions de Frodoí davant l’assemblea d’Attigny del 874, on hom tractà principalment dels afers barcelonins…
Juan de la Cierva y Peñafiel
Juan de la Cierva y Peñafiel
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític conservador.
El 1907 com a ministre de governació al govern Maura i figura ja significada del caciquisme electoral a Múrcia es destacà per les seves manipulacions en les eleccions, que donaren la majoria al govern La seva intervenció en la repressió dels fets de la Setmana Tràgica juliol del 1909 fou durament criticada i el govern Maura caigué immediatament El 1917, i gràcies a la confiança de l’exèrcit, esdevingué ministre de la guerra en el govern de coalició de García Prieto Donà satisfacció a les exigències professionals dels oficials de les juntes de defensa però, contràriament, dissolgué les juntes…
Joan d’Aragó
Història
Fill natural del comte de Ribagorça i duc de Vilafermosa, Alfons d’Aragó, i de Maria Jonquers, d’Olot.
Heretà el comtat de Ribagorça Joan II 1485-1512, fou castellà d’Amposta i primer duc de Luna Educat conjuntament amb el príncep Ferran després Ferran II, oncle seu i cinc anys més gran, aquest el nomenà sempre per a càrrecs de confiança Del 1496 al 1506 fou lloctinent del Principat el 1507 succeí al Gran Capità en el virregnat de Nàpols, d’acord amb la política reial del moment de retornar els alts càrrecs italians a les mans de súbdits de la corona catalanoaragonesa Exercí el càrrec fins el 1509, any que retornà a Catalunya Elegit president de la generalitat de Catalunya com a…
taifa de Tortosa
Història
Regne musulmà centrat en la ciutat de Tortosa, instituït a causa de l’esfondrament del califat de Còrdova.
En trontollar aquest i després del fallit intent de Muǧāhid el futur taifa de Dénia d’entronitzar-s’hi, se n'emparà Labib al-'Amirī al-Fatà, un altre llibert del clan amirita Amb l’ajut de Mubārak de València s’enfrontà, amb èxit 1016, al taifa tugíbida al-Munḏi ibn Yahyà de Saragossa, que pretenia de desposseir-lo, i, en ésser destruït Muḏāffar, s’annexà la taifa de València 1018-21 Mantingué bones relacions amb Barcelona, fet pel qual sembla que perdé la confiança dels valencians Reduït de nou a Tortosa, es mantingué en el poder fins el 1035 A partir de Muqātil 1035-58 les…
Comença el judici del "cas Pretòria"
A l’Audiència Nacional de Madrid s’obre el judici del "cas Pretòria", sobre corrupció urbanística a Catalunya, descoberta el 2009 Els onze acusats, entre els quals hi ha l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz, l’exdiputat Luis Andrés Garcia, Luigi PSC, i l’exsecretari de la Presidència 1980-90, Lluís Prenafeta, i l’exconseller Macià Alavedra, tots dos homes de confiança de l’expresident Jordi Pujol, s’enfronten a penes que oscillen entre divuit mesos i vuit anys de presó per delictes de tràfic d’influències, suborn i blanqueig de capitals per valor d’uns 45…
Niklas Luhmann
Sociologia
Sociòleg alemany.
Llicenciat en dret i funcionari del ministeri d’educació El 1960 viatjà als Estats Units i estudià les línies sociològiques funcionalistes imperants a la Universitat de Harvard El 1968 obtingué la càtedra de sociologia de la nova Universitat de Bielefeld Del 1970 al 1973 fou membre de la comissió per la reforma de la carrera administrativa a Alemanya Fou professor invitat a Frankfurt 1968 i a la New School for Social Research de Nova York 1975 El 1988 rebé el premi Hegel de la ciutat de Stuttgart Pare del funcionalisme sistèmic, Luhmann entén la societat com una gran estructura formada per…
José Blanco López

José Blanco López
© La Moncloa
Política
Polític gallec.
Cursà estudis de dret, i el 1978 ingressà al Partido Dos Socialistas de Galicia- PSOE , on ocupà successivament els càrrecs de secretari general de les Joventuts Socialistes de Galícia, membre de l’executiva i secretari general d’aquest partit de Lugo i membre del comitè nacional gallec Home de confiança de José Luis Rodríguez Zapatero , com a membre del comitè federal del PSOE, l’any 2000 fou elegit secretari d’organització de l’executiva federal, càrrec que ocupà fins el 2008, que fou nomenat vice-secretari general del partit, del qual fou rellevat el 2012 Des del 2003 fou el…
Bernat d’Olivella
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Bisbe de Tortosa 1254-72 i arquebisbe de Tarragona 1272-87 Estengué la demarcació de la diòcesi de Tortosa vers les terres del nord del Regne de València recentment conquerit Fou home de confiança del rei Jaume I, que li confià missions importants i el càrrec de lloctinent reial a Aragó i al Principat Ja arquebisbe, el 1272 era un dels convocats a Alzira per a mitjançar en l’antagonisme entre el primogènit Pere i el bastard Ferran Sanxis de Castre, i el 1275 actuava de conciliador entre el rei i una facció de nobles Participà al concili II de Lió 1274 al costat de Jaume I El 1276 com a…
Malawi 2014
Estat
Peter Mutharika, candidat del Partit Democràtic Progressista PDP, va obtenir la victòria en les eleccions presidencials celebrades al maig Mutharika, germà de l’expresident Bingu wa Mutharika, mort el 2012, va aconseguir el 36% dels vots, nou punts més que Lazarus Chakwera, del Partit del Congrés de Malawi La gran derrotada –amb el 20% dels vots– va ser la presidenta sortint, Joyce Banda, desprestigiada per la gestió d’un escàndol de corrupció en què estaven implicats diversos membres del seu Govern En les legislatives, el partit de Mutharika va obtenir 50 escons dels 192 en joc, tan sols dos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina