Resultats de la cerca

El VII Congrés de CDC dóna suport a l’operació reformista de Miquel Roca, i Jordi Pujol és reelegit secretari general de la formació

D’orientació socialitzant, democràtica, secularista, fou partidari del no-alineament, i entre els seus primers líders es destacaren el mahatma Gandhi  1920-33 i Nehru  1951-54 Protagonitzà el moviment per la independència de l’Índia 1947 i detingué el poder sense interrupció fins el 1977, bé que el 1969 se n’escindí l’Indian National Congress Organization, esdevingut el primer partit de l’oposició i que el mateix any cofundà el partit Bharatiya Janata BJ, el qual derrotà el Partit del Congrés El 1978, Indira Gandhi protagonitzà una escissió, l’Indian National Congress I, que es convertí en la…

A l’XI Congrés de la FNTT-UGT valenciana 7-9 de març hi ha dificultats a corroborar l’acord d’unificació amb la FPC-PCE

Al Congrés Regional de la FAI i dels Grups Anarquistes de Llevant a Alacant 1-15 d’abril s’aprova la socialització general de tota la producció

Llicenciada en dret el 1995 per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on posteriorment obtingué un postgrau en dret immobiliari i urbanístic, i d’on ha estat professora de dret constitucional Inicià la carrera política com a independent a les llistes del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE  per Barcelona en les eleccions al Congrés dels Diputats del 2004, en les quals obtingué l’escó, que revalidà en les del 2008 en què s’afilià al PSOE, el 2011, el 2015 aquestes per Madrid, el 2016 i el 2019 abril i novembre Entre altres càrrecs parlamentaris, ha estat…

Principals càrrecs i dirigents N’han ocupat el càrrec de primer secretari Joan Reventós i Carner fins el 1983, Raimon Obiols i Germà 1983-96,  Narcís Serra i Serra 1996-2000,  Josep Montilla i Aguilera 2000-11, Pere Navarro i Morera  2011-14 i Miquel Iceta  2014-21 Des del 2021 ocupa el càrrec Salvador Illa La presidència del partit ha recaigut en Joan Reventós i Carner 1983-96, Raimon Obiols 1996-2000, Pasqual Maragall i Mira 2000-07 i Isidre Molas 2008-11 Després d’uns anys vacant, el càrrec passà el 2014 a Àngel Ros  i el 2021 a Miquel Iceta Fins els anys noranta el seu òrgan de premsa…

Professor de dret administratiu a la Universidad Complutense de Madrid i lletrat del Consell d’Estat, mantingué sòlides vinculacions amb la dreta ideològica i financera —director general adjunt de Banesto, president de l’Editorial Católica— abans d’ocupar càrrecs governamentals, en els quals fou un representant destacat d’aquests sectors durant la Transició Membre del Grupo Tácito 1973, amb el qual s’integrà a Unión de Centro Democrático  UCD, fou ministre de Justícia 1976-79, senador per designació reial 1977-79, diputat per Jaén 1979-82 i president del Congrés 1979-82 Quan…

El catalanisme començarà a manifestar-se a la primera part del segle XIX Les mesures uniformistes que les monarquies borbòniques de França i Espanya havien imposat a les terres catalanes, com feien altres monarquies absolutistes de l’època amb els pobles que havien absorbit Polònia, Finlàndia, Eslovàquia, etc, no havien aconseguit de fer desaparèixer el sentiment de comunitat diferenciada en el poble català Les reaccions enfront de les mesures d’uniformització i les tensions enfront del poble dominant s’havien manifestat diversament, des de l’odi popular contra Felip V i la Ciutadella de…

D’origen jueu, l’any 1938 emigrà als Estats Units, i ensenyà ciència política a Harvard, on havia estudiat 1947-50 i s’havia doctorat 1954 El 1969 fou nomenat conseller del president Richard Nixon, i el 1973, secretari d’estat per a afers estrangers Propugnà una distensió simultània amb l’URSS i la Xina, signà els acords de París del gener del 1973 converses de París , sobre el Vietnam, motiu pel qual li fou concedit el premi Nobel de la pau —compartit amb Le Duc Tho—, i tractà de resoldre la crisi del Pròxim Orient El 1975 deixà d’ésser conseller presidencial i el 1977, secretari d’estat,…

Sorgí al novembre del 1974 com una federació d’ Unió Democràtica de Catalunya —que se’n desvinculà el 1976—, els seguidors de Jordi Pujol i Soley Grup d’Acció al Servei de Catalunya, el Grup d’Independents de Miquel Roca i Junyent i el grup cristià Acció Obrera, els quals es fusionaren pel març del 1976 i convertiren CDC en un partit unificat, del qual J Pujol esdevingué secretari general Nacionalista, partidari d’un sistema federal a l’Estat espanyol i a Europa, fou membre de l’Assemblea de Catalunya i impulsor del Consell de Forces Polítiques adoptà inicialment un programa de centreesquerra…