Resultats de la cerca
Es mostren 711 resultats
barnabita
Religió
Membre de la congregació religiosa dels clergue regular
de Santa Pau.
Hom els atribuí aquest nom pel fet d’haver tingut com a primera església la dedicada a sant Bernabé, a Milà
premonstratenc | premonstratenca
Cristianisme
Membre de l’orde canonical fundat per sant Norbert a Premontré, prop de Laon (Picardia), vers el 1120, bàsicament com a reforma dels antics canonges augustinians (agustí); per això l’orde fou anomenat orde nou, per contraposició a l’orde vell.
Tenia la mateixa finalitat, però una vida més monàstica i amb esperit congregacional El papa Honori II l’aprovà el 1126, i el 1134, a la mort del fundador, tenia ja trenta cases, el 1160 eren un centenar i arribaren a les mil tres-centes a la fi del s XIII S'establiren a Catalunya el 1148 seguint la crida del papa Eugeni III al concili de Reims per a ajudar el comte Ramon Berenguer IV a la conquesta de Tortosa i de Lleida El 1149 el comte cedí a l’orde un alou a Vallclara del Montsant per fundar-hi un monestir, que tingué per únic abat Frederic, ja que sols subsistí fins el 1151 L’autèntic…
orde
Cristianisme
Societat de religiosos, aprovada per l’autoritat eclesiàstica, que viuen en comunitat sota l’observança d’una regla i que emeten vots solemnes, és a dir, reconeguts com a tals per l’Església, diversos dels vots simples que caracteritzen les congregacions religioses.
El concepte canònic d’ orde és fruit d’una llarga evolució que a partir d’un pluralisme primitiu de vida religiosa en les diverses formes ascetes, ermitans, monjos, etc, més o menys organitzats i dependents sempre de les esglésies locals, ateny una organització centralitzada dependent de la Santa Seu Els primers ordes no apareixen fins al segle XII amb les grans congregacions monàstiques de Cluny benedictí i del Cister i, sobretot, amb el naixement dels mendicants Actualment els ordes religiosos es distingeixen en quatre categories monjos, canonges regulars, mendicants i…
Joan Vallespinosa
Historiografia catalana
Monjo i arxiver del monestir de Santa Maria de Poblet.
Vida i obra És autor, entre altres obres, de Del modo, com i quant se aportaren los cossos sants i altres moltes reliquies de la Santa Ciutat de Roma, al Real Monestir de Nostra Senyora de Poblet 1621, conservada a la secció de manuscrits de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer Vilanova i la Geltrú i publicada per Joaquim Guitert i Fontserè Collecció de manuscrits inèdits de monjos del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet , 1948 L’obra narra els fets viscuts per ell mateix quan marxà a Roma comissionat per l’abat de Poblet per defensar el plet d’exempció del monestir de la nova congregació…
monestir de Solesmes
Abadia
Abadia benedictina del País del Loira, França, situada a la riba esquerra del Sarthe, al departament homònim.
Fundat al s XI, el monestir fou incendiat pels anglesos durant la guerra dels Cent Anys ~1425 i reconstruït i embellit amb importants obres d’art s XV-XVI Pertangué als maurins maurí Suprimit durant la Revolució Francesa 1791, PLPGuéranger hi restaurà 1833 la vida benedictina i en féu centre d’una important congregació benedictí Centre de restauració del cant gregorià, s’hi inicià també el moviment litúrgic Com a conseqüència de la llei del 1901, els monjos hagueren d’abandonar el monestir i s’establiren a Quarr, a l’illa de Wight, Anglaterra 1909 En tornaren el 1926
priorat de Banyeres
Banyeres del Penedès Santuari de Santa Maria de Banyeres
© Fototeca.cat
Priorat
Monestir
Priorat benedictí (Santa María de Banyeres), dependent de Ripoll, al municipi de Banyeres del Penedès (Baix Penedès).
Es conserva l’església romànica, de dues naus, coneguda encara pel Priorat i situada prop del cementiri de Banyeres és esmentada ja com a priorat l’any 1280 La dependència de Ripoll es troba documentada entre els anys 1318 i 1352 Depenia d’aquest priorat el lloc de Salomó Tarragonès, que el 1352 tenia 36 masos L’any 1559 el priorat de Banyeres i els seus béns foren units al collegi de benets de Lleida i després al de Sant Pau del Camp, de la Congregació Claustral Benedictina aleshores ja feia anys que no tenia comunitat i només un prior titular
santa missió
Cristianisme
Sèrie continuada de prèdiques, lliçons doctrinals i exercicis pietosos que són fets durant alguns dies en una parròquia o localitat per un o uns quants sacerdots, anomenats missioners
.
El nom i la pràctica són molt antics ja s’anomenaven missions les prèdiques de Vicent Ferrer i Mateu d’Agrigent La pietat posttridentina els donà un nou impuls al llarg dels s XVII i XVIII, però no foren ben institucionalitzades fins a la primera meitat del s XIX Un dels seus principals predicadors i propagadors fou sant Antoni MClaret, que fundà la Congregació de Missioners de l’Immaculat Cor de Maria, o missionistes Tingueren una gran activitat en aquest camp els jesuïtes, els dominicans i moltes congregacions catalanes nascudes amb aquest fi específic el s XIX
Jaume Molins
Escultura
Escultor.
Conegut com a Jaume Molins I Deixeble de Tomàs Artigues Director de les acadèmies de Santa Bàrbara i de Sant Carles Féu diverses obres a l’església de la Congregació de València, l’altar major de la del Salvador de Requena Plana d’Utiel, el d’Almenara Plana Baixa i altres retaules a l’església parroquial de Dénia Marina Alta El seu fill Jaume Molins País Valencià — València 1782, conegut per Jaume Molins II , féu a València estàtues a la façana de l’església del Temple i el retaule major de l’església del Collegi de Sant Tomàs de Villanueva
Josep Maria Balcells i Xuriach
Cristianisme
Escolapi.
Fou provincial dels escolapis de Catalunya 1978-85 i prepòsit general de la Congregació 1985-2003 Quan deixà aquest càrrec abandonà Roma i retornà a Catalunya, on dirigeix un ambiciós, per la magnitud, i innovador projecte d’Escola pels Pares que suposa un acompanyament integral per a les famílies des que els fills inicien el cicle escolar obligatori fins que l’acaben Aquesta actuació, basada en la pedagogia comunicativa-relacional, està concebuda per ser aplicada als vint collegis que els escolapis tenen a Catalunya Parallelament està impulsant un projecte de creació de biblioteques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina