Resultats de la cerca

Ja sacerdot del bisbat de Solsona, ingresssà a la Congregació de Missioners Fills de I'Immaculat Cor de Maria, on professà el 1869 El 1874 fou destinat a Amèrica, a Xile Hi exercí el ministeri sacerdotal a Santiago, i més tard a Valparaíso i a Curicó Els seus coneixements d’arquitectura el portaren a dissenyar i dirigir construccions importants a diverses ciutats xilenes la basílica del Corazón de María a Santiago de Chile la remodelació de l’església del Carmen de Curicó i la construcció d’una gran església neogòtica a Linares

Frare augustinià 1693, es graduà en teologia a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de Vespres Fou prior dels convents de Cervera 1709 i de Barcelona Era membre de l’Acadèmia de Barcelona 1729, de la qual fou director 1734-43 Publicà diverses obres de caràcter religiós, de les quals hom pot destacar Reloj de la buena muerte Barcelona 1711, apareguda anònima, un aplec de meditacions per a ús dels membres de la Congregació de la Bona Mort del convent dels agustins de Barcelona, i El solitario en el poblado Barcelona 1744

Té convents a València i a nombroses localitats mallorquines

Hom els atribuí aquest nom pel fet d’haver tingut com a primera església la dedicada a sant Bernabé, a Milà

El nom i la pràctica són molt antics ja s’anomenaven missions les prèdiques de Vicent Ferrer i Mateu d’Agrigent La pietat posttridentina els donà un nou impuls al llarg dels s XVII i XVIII, però no foren ben institucionalitzades fins a la primera meitat del s XIX Un dels seus principals predicadors i propagadors fou sant Antoni MClaret, que fundà la Congregació de Missioners de l’Immaculat Cor de Maria, o missionistes Tingueren una gran activitat en aquest camp els jesuïtes, els dominicans i moltes congregacions catalanes nascudes amb aquest fi específic el s XIX

Començà a destacar als vint-i-quatre anys i morí als vint-i-nou Fou sis vegades campió d’Espanya i en destaquen els títols individuals 1963, 1966 i els títols per equips 1965, 1966 amb el Mayda Participà en el Mundial del 1965 i els Campionats d’Europa del 1964 i el 1966 Fou jugador d’elit al CT Barcino i el Mayda després d’haver estat a la Congregació Mariana de Sant Andreu, el Fabra i Coats i la Penya Espanyolista La Federació Espanyola de Tennis de Taula li atorgà la medalla d’or a títol pòstum

Fundat al s XI, el monestir fou incendiat pels anglesos durant la guerra dels Cent Anys ~1425 i reconstruït i embellit amb importants obres d’art s XV-XVI Pertangué als maurins maurí Suprimit durant la Revolució Francesa 1791, PLPGuéranger hi restaurà 1833 la vida benedictina i en féu centre d’una important congregació benedictí Centre de restauració del cant gregorià, s’hi inicià també el moviment litúrgic Com a conseqüència de la llei del 1901, els monjos hagueren d’abandonar el monestir i s’establiren a Quarr, a l’illa de Wight, Anglaterra 1909 En tornaren el 1926

Es conserva l’església romànica, de dues naus, coneguda encara pel Priorat i situada prop del cementiri de Banyeres és esmentada ja com a priorat l’any 1280 La dependència de Ripoll es troba documentada entre els anys 1318 i 1352 Depenia d’aquest priorat el lloc de Salomó Tarragonès, que el 1352 tenia 36 masos L’any 1559 el priorat de Banyeres i els seus béns foren units al collegi de benets de Lleida i després al de Sant Pau del Camp, de la Congregació Claustral Benedictina aleshores ja feia anys que no tenia comunitat i només un prior titular

Religiós dominicà, fou creat cardenal el 1672, i fou nomenat successivament arquebisbe de Manfredònia 1675, de Cesena 1680 i de Benevent 1686 Elegit papa, combaté les doctrines jansenistes, àdhuc imposant l’acceptació de la butlla Unigenitus El 1725 declarà invàlida la consagració de Corneli Steenhoven, iniciador, a Utrecht, de l’actual església dels vells catòlics Tingué cura dels estudis del clericat, amb l’establiment de la Congregació de Seminaris 1725 El 1728, a instàncies del concili provincial de Tarragona, concedí que en determinades festes considerades de precepte hom pogués…