Resultats de la cerca
Es mostren 2599 resultats
autorelaxació
Psicologia
Medicina
Estat de relaxació que pot ésser assolit individualment sense ajudes externes directes.
Les tècniques més emprades són la de Jacobson i la de Schulz La primera és basada en la conservació d’una relaxació muscular localitzada al sistema neuromuscular mitjançant l’actuació sobre certs grups musculars S'insereix en el conjunt de tècniques de reeducació, notablement en ortopèdia, en reumatologia, en obstetrícia i ginecologia La tècnica de Schulz, coneguda també pels noms d' autorelaxació concentrativa i d' entrenament autogen , intenta d’assolir la relaxació somàtica progressiva, ajudant-se de la concentració del pensament sobre certes sensacions anestèsiques És…
Castell de Vall-llebrerola (Artesa de Segre)
Art romànic
El petit llogaret de Vallllebrerola tenia un castell, l’existència del qual només es coneix per un document del 1153, un acte de venda lliurat per Guillem de la Vedrenya Entre les afrontacions de certs molins hom esmenta “ ipso castro de Valebrerola ” Vall-llebrerola destaca per la conservació de la seva estructura urbanística medieval, formada per un sol carrer les cases del qual delimiten un recinte clos en un dels extrems del carrer hi ha l’església de Sant Serni i en l’altre encara es pot advertir el portal d’accés
Escultura funerària
Catalunya conserva un notable conjunt de sarcòfags esculpits d’època paleocristiana, alguns en molt bon estat de conservació i altres de fragmentats, la major part dels quals es guarden actualment en diverses entitats museístiques En els articles següents presentem un inventari d’aquestes peces d’escultura funerària, aportant, quan és possible, la data del descobriment i el lloc on foren localitzades, l’indret on es conseven, el material amb què foren fetes, les mides, la datació i una petita anàlisi o estudi de cadascuna d’elles acompanyat, en cada cas, de la bibliografia…
Tsung-Dao Lee
Física
Físic xinès nacionalitzat nord-americà (1962).
Establert als EUA des del 1946, treballà a la Universitat de Chicago amb Chen Ning Yang en física teòrica i després a la de Califòrnia i Berkeley i a l’Institute for Advanced Study a Princeton 1951 Les recerques iniciades el 1946 per ambdós físics sobre la conservació del principi de paritat permeteren d’enunciar el 1956 que el mesó φ i el γ eren una mateixa partícula, hipòtesi que fou confirmada el 1957 per Chen Shiung Wu El 1957 compartí amb el seu company Yang el premi Nobel de física
Muro de Roda

Vista del poble de Muro de Roda
© Jaume Ferrández
Poble
Poble, i antic municipi, de la Fova de Terrantona (Aragó), aturonat a 1.021 m d’altitud.
Actualment deshabitat, és envoltat d’una muralla del segle XI, reformada al segle XVI i en bon estat de conservació En un dels extrems del recinte fortificat hi ha l’església de Santa Maria segle XII, amb tres absis, cripta i campanar, un dels pocs edificis conservats juntament amb l’ermita de Santa Bàrbara segle XVI Fora muralla hi ha l’ermita de Sant Bartomeu segle XI El 1979 fou declarat bé d’interès cultural Els anys 1999 i 2010 s’hi van dur a terme tasques de rehabilitació
Fons d’art romànic del Museu l’Enrajolada - Santacana (Martorell)
Art romànic
El museu El Museu l’Enrajolada-Santacana va ser creat el 1876 per Francesc Santacana i Campmany 1810-96, pintor de l’escola natzarena, i fou ampliat i reordenat el 1916 pel seu net Francesc Santacana i Romeu 1883-1936 El fons del museu és constituït per elements arqueològics d’època i procedència diversa, ceràmica, pintura i mobiliari El 1965 la Diputació adquirí el museu i hi incorporà la collecció de ceràmica de Lluís Faraudo FBG El fons Base de columna Procedència desconeguda Datació imprecisa Mides 23,5 cm costat × 30 cm alt Núm d'inventari 524 Base de columna de…
ses Fontanelles
Zona humida situada al terme municipal de Palma (Mallorca).
És la zona d’aiguamolls més gran que resta al terme municipal de Palma Té uns 325000 m 2 i és a la badia de Palma, molt a la vora de s’Arenal, una de les principals zones turístiques de Mallorca, fet que n'ha afectat la conservació És un dels hàbitats del Limonium barceloi , una planta endèmica de l’arxipèlag balear, i encara gaudeix d’una important diversitat biològica Ses Fontanelles estan incloses en el Pla hidrològic de les Illes Balears, en la llista de zones humides, i és l’única àrea sense edificar de l’antic pla de Sant Jordi
Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal

Logo del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal
Ecologia
Organisme creat l’any 2001 com una unitat de suport a la recerca i a la docència de la Universitat de Barcelona.
Reuneix les colleccions botàniques i els fons documentals de la Universitat de Barcelona en l’àmbit de la biodiversitat vegetal Del seu fons destaca l’ herbari , les bases de dades —entre les quals el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya —, diverses cartografies temàtiques, com mapes de vegetació i d’hàbitats de Catalunya, i donacions de fons personals d’investigadors, que inclouen material fotogràfic i correspondència Té com a finalitat principal garantir la conservació dels seus fons documentals i facilitar-ne la consulta És un servei obert a les institucions públiques,…
columbari de Vila-rodona

Aspecte del columbari de Vila-rodona
© Alberto González Rovira
Edifici funerari d’època romana, situat al municipi de Vila-rodona (Alt Camp).
El seu estat de conservació és molt bo, atès que fou reaprofitat i convertit en masia Té planta rectangular i forma de temple clàssic Conserva el podi, decorat amb arcuacions i acabat per una motllura, damunt del qual l’edifici, pseudoperípter, té adossades pilastres llises sense base i amb capitell troncocònic Conegut de fa temps, els anys vuitanta hom hi realitzà excavacions sota la direcció de JM Gurt, les quals han pogut confirmar l’existència d’una volta de canó i de restes de pintura al fresc i han permès proposar una datació del s II dC
conveni de Bergara
Història
Nom amb el qual és conegut el pacte acordat per Espartero i Maroto, caps respectius de l’exèrcit cristí i carlí, a Oñati.
El conveni fou signat a Oñati i ratificat per ambdós caps a Bergara 31 d’agost de 1839 Implicava el reconeixement d’Isabel II com a reina legítima, la conservació dels furs bascs compatibles amb la Constitució del 1837, la promesa d’una amnistia i el respecte a la graduació dels militars carlins El pacte fou rubricat amb l’abraçada dels dos exrivals Abrazo de Vergara El conveni de Bergara no fou reconegut pel rei carlí Carles V ni pels carlins catalans, ja que Cabrera continuà la guerra 1840, bé que, perseguit per l’exèrcit liberal, hagué de retirar-se a França
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina