Resultats de la cerca
Es mostren 926 resultats
Excavacions a Vic
A la ciutat de Vic, les campanyes d’excavació arqueològica són relativament recents des de l’any 1982, amb el suport del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, hem organitzat una recerca sistemàtica a nivell d’arqueologia urbana, dirigida per D Molas i I Ollich Al nucli antic de la ciutat, que queda encerclat per les muralles, hom ha vist la necessitat de potenciar una política preventiva, amb una planificació d’acord amb arquitectes urbanistes i tècnics municipals Si no és així, la revalorització del sòl, la reutilització, adaptació i modernització de cases antigues, fa que…
Castell de Banyeres (Lavansa i Fórnols)
Situació Únic element que resta dempeus d’aquest antic castell ECSA - A Villaró Els vestigis d’aquest castell es drecen espectacularment sobre una roca damunt la vall del riu Bona, un afluent del de Lavansa Mapa 34–11253 Situació 31TGC729800 Per a anar-hi, cal prendre la carretera que va de la Seu a Lavansa i Tuixén Un cop s’ha passat el mirador de la Trava, hom arriba, uns 500 m més amunt, a un planell des d’on surt una pista infernal que mena al coll de Creus i Banyeres El castell es troba passat el poble, uns 500 m al S, vora les ruïnes d’una casa Història Tot i que l’indret de Banyeres ja…
Sant Sarnin de Palairac
Situació Façana nord de l’església, amb la porta d’arc de mig punt aixoplugada per un petit porxo tardà ECSA - A Roura L’església de Sant Sarnin és situada al S del poble, a la riba esquerra del torrent de la Pèira, i és flanquejada a l’E pel cementiri parroquial, que ocupa un terreny molt inclinat a la confluència d’un altre rierol Palairac és a l’extrem nord del Perapertusès Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 57′ 25″ N - Long 2° 39′ 45″ E Hom arriba a Palairac des de Tuissan per la carretera D-39, que ressegueix el curs de la riera del Mas de Segura DB Història El primer esment de Palairac és…
Sant Pere d’Alfés
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, amb el gran absis que té a la part superior un ràfec motllurat suportat per un fris de permòdols i al centre, una finestra de doble esqueixada ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és a la part alta del poble d’Alfés, al sud-est de la comarca, sobre un dels turons que domina àmplies valls com la del riu de Set o la de Secà Mapa 32-15 388 Situació 31TCF015996 S’arriba a Alfés des de Lleida per la carretera N-230, que es dirigeix a Tortosa Cal prendre a Albatàrrec el brancal d’aquesta carretera que es dirigeix cap a Alfés, Alcanó i Torrebesses XEC…
Sant Joan de Carratalà (Aitona)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del costat sud-oest, amb l’absis semicircular i una petita capella adossada al mur de migdia ECSA-JA Adell L’església de Sant Joan es troba al sud del recinte del castell de Carratalà Mapa 31-16 415 Situació 31TBF871962 Per a accedir-hi cal seguir l’itinerari indicat en la monografia precedent XEC-JAA Història La primera menció documental d’aquesta església data del 1168, any en què en l’ Ordinatio ecclesiis Ilerdensis s’esmenta l’ ecclesiam de Calaterra sota la prepositura del temple de Sant Llorenç de Lleida, signe evident de l’existència d’una comunitat…
cosmologia
Filosofia
Doctrina sobre la constitució actual i la natura de l’Univers pres com un tot.
Les cosmologies construïdes en el decurs del temps han estat reflex de l’ambient fisiconatural i sociocultural del lloc i del moment en què sorgiren Però d’aquesta simple projecció d’experiències quotidianes, com és el cas de les cosmologies primitives, hom ha passat a les construccions metafísiques dels filòsofs i als complicats models matemàtics de la ciència actual A l’Occident la cosmologia és reduïda actualment a una branca de l’astronomia cosmologia , i torna a relacionar, per una necessitat intrínseca al propi discurs científic, el que és l’estat actual de l’Univers…
Sant Joan de Boí

Església de Sant Joan de Boí
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de la vila de Boí (la Vall de Boí).
L’edifici Segueix el tipus basilical de tres naus amb els absis corresponents orientats a l’est Falta l’absis central, que es va enderrocar per ampliar la plaça del poble actualment només es conserva l’espai presbiteral que s’interposava entre la nau i l’absis Les tres naus queden separades per quatre arcades semicirculars adovellades, que descansen sobre columnes massisses i pilars quadrats La coberta és de fusta de doble pendent L’espai absidal queda cobert, a la part central, per una volta de pedra de mig punt, mentre que les absidioles laterals tenen voltes de quart d’esfera El temple té…
casa
Construcció i obres públiques
Nom genèric de tot edifici destinat a servir d’habitació humana.
La varietat de les exigències climàtiques, geogràfiques, econòmiques, demogràfiques, sociològiques, etc, i la variació d’aquestes exigències al llarg del temps ha produït una gran quantitat de tipus de casa, des de les formes elementals, sovint temporals o provisionals, com és ara la cabana i la barraca , pròpies del medis rurals o suburbials, fins al palau , el castell , la villa , el casal , pròpies de les classes privilegiades Segons el medi en què es troba, hom distingeix la casa rural , que en la seva forma aïllada ha produït la màxima varietat de tipus, de la casa urbana , de tipus i…
Còrdova
Pont romà de Còrdova per on passa el Guadalquivir
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d’Andalusia.
Situada a la vora del Guadalquivir, a l’àrea de contacte de la serralada de Còrdova amb la Campiña L’expansió demogràfica més important ha tingut lloc al segle XX i, des de l’any 1900, s’ha quadruplicat la població a causa, principalment, de la immigració dels nuclis rurals de la província La ciutat, situada primitivament en una cruïlla de camins, sobre la Via Augusta, en conserva encara el nucli central amb les característiques urbanes de l’època musulmana Actualment creix en totes direccions i ha ultrapassat el riu Centre administratiu i centre comercial productes agrícoles del Campo de…
antropologia urbana
Antropologia
Branca de l’antropologia que tracta de les interaccions entre individus i grups inserits en un medi urbà des d’una perspectiva antropològica.
En l’aparició d’aquesta disciplina influïren decisivament els processos d’independència de les antigues colònies ocorreguts, sobretot, als anys seixanta, els quals anaren acompanyats d’una urbanització creixent de la població d’aquests països les societats primitives tal com les conegueren els primers antropòlegs, en les quals l’estil de vida occidental era desconegut, han esdevingut un fenomen secundari com més va més residual Mentrestant, els antropòlegs descobrien dins les pròpies societats problemes, l’especificitat urbana dels quals reconeixien però que, al mateix temps, podien analitzar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina