Situació
Façana nord de l’església, amb la porta d’arc de mig punt aixoplugada per un petit porxo tardà.
ECSA - A. Roura
L’església de Sant Sarnin és situada al S del poble, a la riba esquerra del torrent de la Pèira, i és flanquejada a l’E pel cementiri parroquial, que ocupa un terreny molt inclinat a la confluència d’un altre rierol. Palairac és a l’extrem nord del Perapertusès.
Mapa: IGN-2447. Situació: Lat. 42° 57′ 25″ N - Long. 2° 39′ 45″ E.
Hom arriba a Palairac des de Tuissan per la carretera D-39, que ressegueix el curs de la riera del Mas de Segura. (DB)
Història
El primer esment de Palairac és de l’any 842, en què el rei Carles el Calb concedí al seu fidel Miló, entre altres béns, el vilar de Palairac. Aquest vilar, amb importants jaciments miners, va passar al monestir de Santa Maria de la Grassa l’any 876. Per aquesta raó anys més tard la parròquia de l’indret també depenia de la Grassa. Hom en té evidència des de l’any 1119, que el papa Gelasi II va concedir a Santa Maria de la Grassa una butlla de confirmació dels seus béns, entre altres l’església de Sant Sarnin de Palairac. (DB)
Església
L’església de Sant Sarnin és un edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. La nau ha estat profundament transformada per l’afegitó de dues capelles cobertes amb voltes de creueria, de factura gòtica, adossades als murs nord i sud, i per la decoració de l’interior, que amaga les característiques de l’edifici original. Amb tot, encara es pot identificar l’estructura primitiva de l’església, d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per un arc toral situat prop de les capelles laterals. Aquest arc toral, també apuntat, arrenca de sengles impostes bisellades. L’absis de llevant que tanca la nau és precedit per un profund arc presbiteral, de perfil semicircular, que contrasta amb el perfil apuntat de la volta de la nau.
La porta, amb arc de mig punt, se situa a la façana nord, on és aixoplugada per un senzill porxo adossat a la capella d’aquest costat de la nau. No es veuen finestres originals, llevat de la finestra absidal, paredada, i una finestra, molt alterada, de la façana de ponent. Aquesta façana és coronada per un senzill campanar d’espadanya d’un sol ull, ampliat fins a adoptar la forma d’una torre prismàtica, amb un finestral a cada façana.
L’interior és totalment enguixat i decorat, la qual cosa fa que no sigui possible veure-hi les característiques de l’aparell. Les façanes, llises i mancades d’ornamentació, són cobertes d’arrebossat, llevat del semicilindre absidal, on és visible el parament format per un aparell de carreuó ben escairat disposat en filades molt uniformes i regulars. Aquest tipus d’aparell palesa una construcció a cavall dels segles XI i XII, almenys per la part absidal, sense que puguem excloure la possibilitat que la nau o la seva volta fossin construïdes més tardanament, cap a la fi del segle XII o fins i tot ja al segle XIII. (JAA)
Bibliografia
- Gallia christiana, 1739, vol. VI, col. 434
- Mahul, 1857-72, vol. 3, pàgs. 418-425
- Devic-Vaissete, 1872-1904, vol. II, ap. Cl, cols. 216-217